Setmanari de l'Alt Empordà

El Setmanari de l’Alt Empordà és una publicació comarcal i pluralista, escrita en català, que proporciona informació general i de proximitat. Aquest setmanari empordanes neix a Figueres el 4 de gener de 1978, durant el període de transició democràtica. El 16 de febrer de 2005 l'Editorial l'Empordà entra a formar part del grup Editorial Premsa Ibèrica. Actualment El Setmanari de l'Alt Empordà pertany a l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) i té una difusió de 4.804 exemplars setmanals.

Origen

El 1977 s'inicia el projecte periodístic que un any més tard es convertirà en el setmanari de L'Empordà. la seva precursora és la periodista Núria Munarriz que esdevindrà la primera directora de la publicació. Aquesta nova capçalera és en realitat la transformació de l'antic Ampurdán, un mitjà del règim, en una publicació editada per L'Empordà S.A, una empresa privada de nova constitució. L'equip redactor i la línia editorial adoptada per L'Empordà coincidia plenament amb el que havia estat Ampurdán els anys immediatament anteriors. Durant aquests primers anys la naturalesa democràtica de l'Empordà va ser qüestionada per diversos sectors de procedència antifranquista que criticaven la manca de transparència del procès d'aparició de la nova capçalera. L’herència de publicacions com Canigó o Vida Parroquial també era present en aquesta primera etapa. El setmanari ha comptat amb la col•laboració de destacades personalitats del món intel•lectual empordanès com Montserrat Vayreda, Francesc Cruanyes, Jaume Miravitlles, Isabel Melchor, Maria Pilar Morales o Florenci Rimalló.

Els apartats dedicats a les notícies sobre les actuacions de diferents partits de totes les tendències omplien gran part de les seves pàgines durant aquests anys. El setmanari, en línies generals, reflectia la transcendència del moment històric de la transició democràtica. Els seus editorials subratllen sovint la necessitat de les transformacions graduals i ordenades, sense defensar cap política concreta, ja que la imatge que es volia generar era de neutralitat i d'estricta professionalitat periodística. L'època quedava reflectiva amb l'aparició d'articles sobre l'emancipació de la dona i el paper de la religió, o bé s'intentava recuperar aspectes populars del passat com ara el carnestoltes o temes més delicats com les experiències d'empordanesos als camps de Mauthausen. El fet sindical, amb les seves eleccions a delegats també hi era present amb anuncis de les diferents centrals. Fins a 1980 la llengüa vehicular de la publicació era el castella i només un 20% dels continguts eren escrits en català. El bilinguisme amb percentatges baixos de català que serà característic de l'Empordà en aquesta etapa incial. Això no obstant, la preocupació per la difusió del català es manifestava amb una secció titulada “parlem bé”, a càrrec d'Esther Ripoll, en què es donaven consells i es comentaven normatives. L'escriptora Carme Guash també publica diversos articles sobre la llengua durant l'any 1980. Tot i que les seccions “De política” o “Figueres Notícies” tenien el gruix més important. L'Empordà també destacà pel tractament del fet comarcal.

Etapes

El 4 de gener de 1978 apareix al quiosc amb paper cuxé, mida foli i amb una fotografia que englobava la portada i la contraportada, el primer exemplar del setmanari l'Empordà. Aquesta primera etapa que es va iniciar amb la direcció de Núria Munarriz es caracteritzava, per l’anarquia de la seva distribució i l’ús esporàdic d’imatges. A finals dels setanta l'Empordà es proposa reforçar la seva paginació i augmentar la presència del català. Aquesta ètapa conclou a mitjans de la decada del vuitanta quan s’inicia un procès de professionalització que marcarà l’evolució del mitjà per adaptar-se a les necessitats dels lectors. El 1985 es passa de la impremta a la rotativa i es crean departaments específics que desenvolupen tasques de gestió, administració comercial, redacció i serveis, la publicació pretenia millorar els seus continguts i la seva cobertura informativa. L'aspecte gràfic també experimenta un reedisseny, el gener de 1985 la capçalera apareix en negatiu sobre vermell, sense perdre la seva tipografia característica. A finals dels vuitanta la paginació augmenta i creix el nombre de lectors i subscriptors de l'Empordà. El 10 de juny de 1992 és una data clau de la història del setmanari ja que s’inicia el procès d’informatització del mitjà, dos anys més tard la publicació renova la seva maquetació, incorpora el color i es posa en funcionament un nou servei, el club del subscriptor. L'ús de la informatica permetia treballar amb una maqueta que oferia una major llegibilitat i millorava aspecte visual de la publicació. El 5 de desembre de 1995 es crea l’edició digital Emporda.info. El dissenyador i periodista Herminio Javier Fernández redissenya el 2007 el grafisme de la publicació, també participen en aquest canvi d’imatge tipògrafs de gran prestigi com Mattew Carter, Hans Reichel i Robert Slimbach que crean respectivament els tipus de lletra Miller Display, FF Dax i Minon. Durant la història de la publicació el Setmanari de l'Alt Empordà ha experimentat en vuit ocasions el redisseny gràfic de les seva imatge.L’evolució més destacable d’aquests trenta anys d’història es focalitza en un producte que ha adoptat el format tabloide, proporcionant un major protagonisme a la imatge mitjançant nous tractaments de tipus gràfic i fomentant la planificació de les seves seccions i continguts.

Premis

• Premi AVUI de periodisme (1991)

• Premi Carles Rahola (1992-1994)

Col•laboradors destacats:

• Montserrat Vayreda

• Narcís Pijoan

• Maria Angels Vayreda

• Carme Guash

• Jaume Miravitlles

• Joaquím Gironella

• Florenci Rimalló

• Narcís Sala

Directors

• Núria Munarriz 1976-1984

• Josep Capella 1984-1988

• Josep Maria Bernils 1988-2000

• Santi Coll 2000-2012

Director Editorial: Carles Ayats

Redactors

• Didac Moreno (Cap de Redacció)

• Sònia Fuentes

• Lluís Ribera

• Mairena Ribes

• Marc Testart

• Cristina Vilà

Enllaços externs

• web oficial