Setrilleres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Setrillera».
Setrilleres Marquina

Unes setrilleres[1] són un petit suport de metall, ceràmica o vidre que té uns receptacles pels setrills de l'oli d'oliva i del vinagre.[2]

Normalment s'hi afegeixen en el mateix suport un conjunt de recipients que contenen espècies o condiments, que generalment inclouen sal i pebre. Comunament i per extensió, en el llenguatge popular, els setrills reben també el nom de setrilleres, formin o no part del conjunt, com és el cas de la "setrillera Marquina".[3]

Varietats[modifica | modifica el codi]

Unes setrilleres, c.1930s/40s
Unes setrilleres (a la dreta de la imatge)

La forma més senzilla i més estesa de setrilleres és la parella "oli i vinagre" unides en un mateix suport que pot estar fet de diversos materials (fusta, vidre, metall, ceràmica, etc.. (o una combinació d'una varietat d'ells.. )

Sobre les dimensions, encara que n'hi ha de moltes mides s'han establert uns estàndards de facto, tant per les ampolles com per als recipients d'espècies o condiments:

  • Les ampolles d'oli i vinagre són generalment d'una capacitat de 0,16-0,20 dm3.
  • Els recipients de la sal i del pebre són en general la mateixa capacitat (aproximadament 0,04 dm3, que és de 50 grams de sal i 20 grams de pebre.

En els restaurants francesos, els acompanya molt sovint el trio "sal-pebre-mostassa" o "sal-pebre-escuradents".

Al sur d'Europa, especialment a Itàlia i Espanya, hi ha el quartet més complet de "sal-pebre-oli - vinagre" (la mostassa no se sol incloure ja que no és un condiment tant popular en els països meridionals com per fer-ho).

Setrilleres antidegoteig[modifica | modifica el codi]

Article principal: Setrill antidegoteig

El 1961, Rafael Marquina i Audouard va inventar el setrill antidegoteig, disseny emblemàtic que ha estat objecte de nombroses còpies a nivell mundial, que no goteja ni embruta[4] amb la peça clau que rep el nom palíndrom "Broc corb".[5][6] El disseny permet dosificar el líquid i consta d'un vidre transparent, cònic, que permet alhora recollir les gotes d'oli i l'entrada d'aire en el recipient.[7]

En la literatura[modifica | modifica el codi]

A l'aventura dels sis napoleons, Sherlock Holmes utilitza unes setrilleres com un suport pel seu diari. Sir Arthur Conan Doyle les descriu com "cruet-stand", és a dir, en català: "suport de setrills".

"Holmes el va recolzar contra les setrilleres i el va llegir mentre menjava."

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Setrilleres a Optimot
  2. «Setrilleres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Rafael Marquina i Audouard:les seves setrilleres antigoteig
  4. apropiacion-de-una-idea
  5. Notícia del 3cat24 del 18 de desembre de 2010.
  6. Notícia del diari Ara del 18 de desembre de 2010.
  7. BMM Disseny [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setrilleres