Catedral Nova de Lleida

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Seu Nova de Lleida)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seu Nova
Localització: Pl. de la Catedral. Lleida
Coordenades: 41° 36′ 48″ N, 0° 37′ 23″ E / 41.613218°N,0.623003°E / 41.613218; 0.623003Coord.: 41° 36′ 48″ N, 0° 37′ 23″ E / 41.613218°N,0.623003°E / 41.613218; 0.623003
Construït: XVIII (1761-1790)
Arquitecte: Pedro Martín Cermeño
Estil: Neoclassicisme, barroc
Bé cultural d'interès nacional
Tipus: Monument històric
Declaració: 09/06/1998
Identificador: BCIN: 1957-MH
BIC: RI-51-0010177
IPA: 14289
Catedral Nova de Lleida situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

La Catedral Nova de Lleida o Seu Nova és l'actual seu del Bisbat de Lleida.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un temple de tres naus d'igual alçària, separades per pilars i contraforts interiors entre els quals se situen les capelles laterals, cobertes per arcs de mig punt i voltes bufades. La disposició general, deutora d'esquemes gòtics catalans, amb organització de planta de saló, potencia l'espai unitari i estableix la continuació de les naus laterals en deambulatori, tot ordenant les dependències annexes amb una simetria respecte a l'eix de la planta, en dos cossos de forma rectangular que envolten la capçalera i la girola absidial.[1]

Dels pilars, que duen adossades quatre pilastres corínties de fust estriat, arrenquen per damunt dels sobre-capitells motllurats els arcs de suport de les voltes. La composició de la façana té precedents en la tradició de l'arquitectura religiosa hispano-lusitana de finals del Renaixement, i sobretot una clara mostra del barroc classicista, molt en línia de l'eclecticisme professat pels enginyers militars.[1]

El cos intermedi segueix esquemes del barroc romà, impregnat de pal·ladianisme. Presenta una llotja oberta de tres arcs i clara accentuació vertical de l'edicle que intenta trencar l'horitzontalitat pel remarcament de la crugia central, solament suavitzada per la disposició convencional a banda i banda d'una rèplica esquemàtica de les clàssiques volutes a semblança de models com Santa Bibiana, o com Sant Crist Roche, a París, de Robert Cotte.[1]

Les potents torres de l'exterior, de tres pisos, també responen a solucions italianes del segle XVII de manera que l'elegant tipologia ideada per Cermeño està empeltada i connecta amb un ampli repertori culte i cosmopolita.[1]

És obligada la referència a les modificacions introduïdes al conjunt de l'obra. Algunes de les modificacions del projecte de Cermeño foren obligades per la topografia del terreny, ja que si bé en un principi se suposava a nivell, en realitat calgué ajustar-lo al pendent cap a la façana. Cermeño havia projectat cinc graons i en van caldre, a més dels quatre de l'atri, uns altres quinze a l'escalinata principal d'accés.[1]

Se suprimí també el cos intermedi de les torratxes i es reduí l'àtic al motiu central de la creu, actualment destruïda i no restituïda. Una altra variació fou dotar al temple de doble coberta, doncs el projecte original i a la maqueta que es pot observar en les dependències capitulars, la idea era de fer-hi terrat. Dins del temple, la modificació més visible és la conversió dels pilars i arcs de l'absis en mur i volta continus per la part del presbiteri, mentre es mantenen adossats per la part de la girola.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

La Verge del Blau

Quan la ciutat de Lleida fou conquerida pels soldats de Felip V (1707), les tropes borbòniques convertiren la Seu Vella en caserna militar i l'activitat litúrgica s'hagué de traslladar a l'església de Sant Llorenç. Sota el regnat de Ferran VI s'intentà recuperar les funcions eclesiàstiques de la seu, infructuosament, i el bisbat es va veure obligat a construir una nova seu. Carles III d'Espanya concedí el permís i part del finançament per construir una nova catedral, sota la condició d'abandonar definitivament les intencions de recuperar la Seu Vella per a l'Església lleidatana. Es pensà primer en el mateix lloc que ocupava l'església de Sant Llorenç, però el capítol s'hi oposà. Finalment s'optà pel solar de l'antic almodí com una clara aposta per l'eix de la part baixa de la ciutat.

La primera pedra de la nova Seu Catedral fou col·locada pel bisbe Manuel Macías Pedrejón el dia 15 d'abril de 1761. La nova catedral fou planejada per Pedro Martín Cermeño i dirigida per Francesc Sabatini i d'altres. El 1781 fou consagrada i s'acabà el 1790.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Seu Nova». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 març 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la ciutat de Lleida

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral Nova de Lleida Modifica l'enllaç a Wikidata