Seven

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Seven
Seven poster.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: David Fincher

Producció: Arnold Kopelson
Phyllis Carlyle

Guió: Andrew Kevin Walker

Música: Howard Shore

Fotografia: Darius Khondji

Muntatge: Richard Francis-Bruce

Protagonistes: Brad Pitt
Morgan Freeman
Gwyneth Paltrow
Kevin Spacey
R. Lee Ermey

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1995
Gènere: Thriller criminal
Duració: 128 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: New Line Cinema

Pàgina sobre “Seven a IMDb

Valoracions
IMDb 8.7/10 stars
FilmAffinity 8.2/10 stars

Seven (a vegades estilitzada com Se7en) és un thriller estatunidenc de 1995, amb elements de terror i de cinema negre, escrit per Andrew Kevin Walker, dirigida per David Fincher, i distribuïda per New Line Cinema. La protagonitzen Brad Pitt i Morgan Freeman, amb Gwyneth Paltrow, R. Lee Ermey i Kevin Spacey en papers secundaris. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

El tinent Somerset (Morgan Freeman), del departament d'homicidis, està a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i brillant detectiu David Mills (Brad Pitt). Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats capitals: gola, mandra, supèrbia, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

David Fincher va aconseguir amb Seven la proesa d'harmonitzar taquilla i crítica, factors gairebé sempre divergents. Li va treure partit al seu impactant estil visual, al servei d'un guió sorprenent, molt impactant i alhora reflexiu, sobre la corrupció en la societat actual. Una angoixant i fosca ambientació emfatitza les dramàtiques interpretacions de Morgan Freeman, Brad Pitt i, sobretot, Kevin Spacey.

El psicòpata de Seven comet les seves atrocitats -mai es veu com les executa, només els seus macabres resultats- guiat pels set pecats capitals, que ell jerarquitza en aquest ordre: gola, avarícia, mandra, luxúria, supèrbia, enveja i ira.

Hollywood ha tractat moltíssimes vegades i des de diferents punts de vista als pshyco-killers, als assassins en sèrie. La novetat de Seven rau més en la seva posada en imatges que en el personatge l'assassí o la seva persecució policial, encara que hi hagi algun sorprenent gest de complicitat en l'hàbil i enginyós guió, especialment en la seva part final. El mèrit de David Fincher, en el seu segon llargmetratge, és la creació d'un tenebrós clímax ambiental, gairebé gòtic, alterat en funció de la naturalesa de cada un dels assassinats. Els assassinats són realment retorçats i algunes escenes romanen en la memòria de l'espectador per molt temps. L'escena final, antològica.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

La música original de la pel·lícula va ser escrita per Howard Shore. La música de la introducció és un remix fet per Coil de la cançó Closer de Nine Inch Nails. La cançó que se sent durant els crèdits finals és The hearts Filthy lesson de David Bowie.

Premis[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va optar a diversos guardons, d'entre els quals destaquen:[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Seven (en català). esadir.cat. 
  2. Nominacions i premis, a IMDb (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]