Sext Juli Frontí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sext Juli Frontí (en llatí Sextus Julius Frontinus) (vers 40 - 103) fou un polític, militar i escriptor romà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De Frontí en coneixem poques notícies biogràfiques. La seva carrera (cursus honorum) l'identifica com un exponent preeminent de l'oligarquia senatorial.

Apareix documentat per primera vegada sota Vespasià, al començament de l'any 70, com a pretor urbà, càrrec que va renunciar per deixar pas a Domicià. Probablement fou cònsol sufecte el 74 i el 75 va succeir Quint Petili Cerealis com a governador de Britània, on es va distingir en la guerra contra els silurs; hi fou substituït per Agrícola l'any 78. Després fou procònsol a Asia.

Sota Nerva, el 97, apareix com a curador de les aigües romanes (curator aquarum), un càrrec que abans només havien portat els alts dirigents de l'estat.

Segons Marc Valeri Marcial, fou dues vegades cònsol (suffectus en el 74 i el 98 i ordinarius el 100), però el seu nom no apareix als Fasti.

També fou àugur i va morir en l'exercici d'aquest càrrec el 103; Plini el Jove, que el va substituir com a àugur, en va deixar un elogi fúnebre.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure :

  1. Strategematicon Libri IV (o Strategematicon Libri III i Strategicon Liber unus), sobre estratègia a la guerra, disciplina militar i obligacions del comandament, publicat abans de l'any 84.
  2. De Aquaeductibus Urbis Romae Libri II, tractat escrit després de l'any 97 sobre història de l'arquitectura.
  3. Alguns tractats de la col·lecció Agrimensores o Rei Agrariae Auctores, sobre l'art de mesurar les terres i fixar-ne el límits, també li són atribuïts.
  4. De Agrorum Qualitate, on s'explica la diferència entre ager assignatus, ager mensura comprehensus i ager areifinius.
  5. Controversiae Agrorum.
  6. De Colonias (del qual probablement només en va escriure una part).
  7. Fragmentum Agrarium de Limitibus (dubtós).

Difusió en català[modifica | modifica el codi]

Durant la Baixa Edat Mitjana, els cercles cavallerescos es van sentir atrets pels autors clàssics que, com Fronti o Vegeci, exposaven exemples i tàctiques militars. En aquest context cultural, Pere III sol·licità el 1369 les Strategemata o Estratagemes de Frontí, amb odres expresses al dominicà Jaume Domènec perquè la traduís al català en el cas que únicament es trobés en llatí. No sembla que Domènec pogués complir la demanda reial, si més no personalment, perquè la traducció catalana que se'n conserva és anònima. El manuscrit, datable en la segona meitat del segle XIV, denota, però, l'interès d'aquells cercles cavallerescos per l'obra, ja que l'heràldica que porta indica que va ser copiat per a un vescomte d'Illa i de Canet, possiblement Andreu de Fenollet (1353-1387), molt vinculat al monarca i al seu hereu Joan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Quint Petili Cerealis
Governadors romans de Britània
75 - 78
Succeït per:
Gneu Juli Agrícola