Sextus Calpurnius Agricola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Inscripció dedicada al déu Sol Invictus, per part d'una vexillatio de la Legió VI Victrix sota el comandament d'Agricola.

Sextus Calpurnius Agricola fou un general i polític romà del segle II.

Va entrar a formar part del Senat romà el 154 i fou nomenat governador de la Germània superior als voltants del 158. Entre el 161 i el 162, l'imperi patia una invasió per part dels Khatti i l'emperador Marc Aureli va substituir Agricola per Aufidius Victorinius, qui va vèncer els invasors sense gaires contratemps. Al mateix temps, Agricola fou enviat a Britània per controlar les revoltes del nord de la província mentre el seu predecessor Marc Estaci Prisc era enviat urgentment a Capadòcia, on els romans havien estat vençuts per Vologès IV de Pàrtia a la batalla d'Elegeia. Aquest moviment de governadors fou enregistrat en la Història Augusta.

Calpurni Agricola va reconstruir diverses fortificacions, especialment la de Coria (Corbridge). Va retirar les tropes del sud d'Escòcia i fer-les recular fins al Mur d'Adrià en abandonar definitivament el Mur d'Antoní. També hi ha indicis de rebeŀ·lió a altres punts de l'illa.[1]

Als voltants del 168, mentre les Guerres Marcomanes assolaven la regió, la Dàcia fou atacada per rebels dàcis, sàrmates i costobocs i el governador Claudi Frontó fou vençut i mort. Calpurni Agricola, un cop pacificada Britània, fou enviat com a governador a la Dàcia, on va aconseguir de sufocar la revolta al capdavant de la Legió V Macedònica. No hi ha informació posterior ni registre de descendència. Es considera que va morir durant la campanya el 169, com que ja no era governador l'any 170. A l'atac dels Asdings i els Lacrings, la zona del Danubi fou defensat pel nou governador Sext Corneli Clemens.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Les excavacions evidencien danys al fòrum de Viroconium Cornoviorum (Wroxeter) i l'incendi de gran part de Verulamium (St Albans).


Precedit per:
Marc Estaci Prisc
Governadors romans de Britània
162-168
Succeït per:
Quintus Antistius Adventus