Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band
Àlbum de The Beatles
Publicat 1 de juny del 1967
Gravat 6 de desembre 196621 d'abril 1967 als Abbey Road Studios
Gènere Rock psicodèlic
Duració 39:42
Discogràfica Parlophone
Capitol
Productor George Martin
The Beatles al RU
Revolver
(1966)
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band
(1967)
The Beatles
(1968)
Cronologia de The Beatles als EUA
Revolver
(1966)
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band
(1967)
Magical Mystery Tour
(1967)

Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club BandBanda del Club de Cors Solitaris del Sergent Pebre») és el vuitè àlbum d'estudi de la banda de rock anglesa The Beatles. Publicat l'1 de juny de 1967, l'àlbum va esdevenir un èxit immediat tant comercialment com críticament, ocupant la primera posició de les llistes d'àlbums més venuts del Regne Unit i dels Estats Units durant 22 setmanes i 15 setmanes, respectivament. La revista Time el declarà «una desviació històrica en el progrés de la música» i el New Statesman va alabar la seva elevació de la música pop al nivell de belles arts.[1] Va guanyar quatre premis Grammy el 1968, incloent Àlbum de l'Any, el primer LP de rock en rebre aquesta distinció.

L'agost de 1966, els Beatles es retiraren permanentment de les gires i començaren unes vacances de tres mesos per descansar de les sessions de gravació. En un vol de tornada a Londres el mes de novembre, Paul McCartney tengué una idea per una cançó que involucrava una banda militar del període eduardià que eventualment formaria l'ímpetu del concepte de Sgt. Pepper. Les sessions per enregistrar el vuitè àlbum dels Beatles començaren el 24 de novembre a Abbey Road Studio Two, que en un principi havia d'estar temàticament vinculat amb la infància dels membres. Dues de les primeres pistes del projecte eren «Strawberry Fields Forever» i «Penny Lane», però EMI els va pressionar i ambdues cançons foren publicades en forma de senzill; després s'ometrien per l'àlbum.

El febrer de 1967, després d'enregistrar «Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band», McCartney va suggerir que havien de publicar un àlbum sencer que representàs una actuació de la banda fictícia Sgt. Pepper. Aquest grup alter ego els donaria la llibertat d'experimentar musicalment. Durant les sessions d'enregistrament, els Beatles es varen esforçar en millorar la qualitat de producció respecte la seva discografia prèvia. Com que sabien que no haurien de tocar les cançons en directe, varen apostar per un enfocament més experimental en la composició, escrivint cançons com «With a Little Help from My Friends», «Lucy in the Sky with Diamonds» i «A Day in the Life». La gravació, a càrrec del productor George Martin, era molt innovadora i incloïa l'ús deliberat de processament de senyals i crescendos aleatoris a càrrec d'una orquestra de 40 membres. El 21 d'abril de 1967 s'acabaren les sessions de gravació. La portada de l'àlbum, en la què hi figuren els membres de la banda davant d'un seguit de celebritats i figures històriques, la van dissenyar els artistes pop anglesos Peter Blake i Jam Haworth basant-se en un esbós de McCartney.

Els musicòlegs proclamen Sgt. Pepper com un àlbum conceptual primerenc que va avançar l'ús de la forma cíclica a la música popular, al mateix temps que prosseguí la maduració artística que els Beatles havien emprès en els àlbums anteriors. Se l'ha descrit com un dels primers LPs d'art rock, auxiliant l'evolució del rock progressiu, i acreditat amb marcar l'inici de l'Album Era. L'àlbum destaca en el panorama psicodèlic britànic i es nodreix de múltiples gèneres i estils, entre d'altres el vodevil, la música de circ, la music hall, la música avantguardista i les músiques clàssiques occidental i índia. El 2003, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va situar l'àlbum al National Recording Registry («Registre Nacional d'Enregistraments»), honorant-lo com «culturalment, històricament o estèticament significatiu».[2] Aquell mateix any la revista Rolling Stone el situà a la primera posició de la llista «500 Greatest Albums of All Time» («500 Millors Àlbums de Tots els Temps»). El 2014 se n'han venut més de 30 milions de còpies arreu del món, convertint-se en un dels àlbums més ben venuts de la història. El Professor Kevin J Dettmar, escrivint per la Oxford Encyclopedia of British Literature, el descrigué com «el més important i influent àlbum de rock and roll mai enregistrat».[3]

Llistat de cançons[modifica | modifica el codi]

Sgt. Pepper va ser el primer àlbum dels Beatles en ser publicat amb la mateixa llista de cançons al Regne Unit i als Estats Units.[4]

Totes les cançons foren escrites i compostes per Lennon–McCartney excepte «Within You Without You», composta per George Harrison. 

Cara 1
Núm. Títol Primera veu Duració
1. «Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band»   McCartney 2:02
2. «With a Little Help from My Friends»   Starr 2:44
3. «Lucy in the Sky with Diamonds»   Lennon 3:28
4. «Getting Better»   McCartney 2:48
5. «Fixing a Hole»   McCartney 2:36
6. «She's Leaving Home»   McCartney amb+ Lennon 3:35
7. «Being for the Benefit of Mr. Kite!»   Lennon 2:37
Cara 2
Núm. Títol Primera veu Duració
8. «Within You Without You»   Harrison 5:04
9. «When I'm Sixty-Four»   McCartney 2:37
10. «Lovely Rita»   McCartney 2:42
11. «Good Morning Good Morning»   Lennon 2:41
12. «Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (Reprise)»   Lennon, McCartney i Harrison 1:19
13. «A Day in the Life»   Lennon i McCartney 5:39
Duració total:
39:52

Informació del llistat de pistes segons Mark Lewisohn i Ian MacDonald.[5]

Personal[modifica | modifica el codi]

Segons Mark Lewisohn i Ian MacDonald:[6]

The Beatles
Músics addicionals i producció
  • Mal Evans – compte, harmònica, alarma del rellotge i acord de mi final amb piano[11]
  • George Martin – productor i mesclador; tape loops i efectes de so; clavicèmbal a «Fixing a Hole», harmònium, orgue Lowrey i glockenspiel a «Being for the Benefit of Mr. Kite!», orgue Hammond a «With a Little Help from My Friends», piano a «Getting Better» i solo de piano a «Lovely Rita»; acord final amb harmònium[12]
  • Músics d'estudi – quatre trompes a "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band": Neill Sanders, James W. Buck, John Burden, Tony Randall,[13] arranjat i dirigit per Martin i McCartney; secció de corda i arpa a "She's Leaving Home", arranjat per Mike Leander i dirigit per Martin; harmònium, tabla, sitar, esraj, vuit violins i quatre violoncels a "Within You, Without You", arranjat i dirigit per Harrison i Martin; trio de clarinets a "When I'm Sixty-Four": Robert Burns, Henry MacKenzie, Frank Reidy, arranjat i dirigit per Martin i McCartney; saxòfons a "Good Morning, Good Morning", arranjat i dirigit per Martin i Lennon; i orquestra de quaranta membres, incloent corda, metall, fusta i percussió a "A Day in the Life", arranjat per Martin, Lennon i McCartney i dirigit per Martin i McCartney.[14]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Quan es va publicar el tema Lucy in the Sky With Diamonds, va haver-hi gent que va interpretar que descrivia una experiència psicodèlica provocada per la ingestió d'un àcid al·lucinogen. La lletra de la cançó parlava d'un viatge en barca per una terra fantàstica de gent a cavall, taxis de paper i pastissos de gelatina i, a més, les tres paraules principals del títol formen l'acròstic LSD.
  • Els Beatles van respondre que el nom de la cançó va estar inspirat en un dibuix[15] que el fill de John Lennon, Julian, havia dibuixat a la guarderia. Quan el nen va ensenyar el dibuix al seu pare, li va dir: "Mira, aquesta és la Lucy al cel amb diamants". La Lucy era una amiga de la guarderia d'en Julian.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Tot i els esforços de Martin per assegurar l'acreditació d'Emerick com a enginyer de Sgt. Pepper, EMI refutà la petició basant-se en la política de la discogràfica en aquells moments. Peter Black obtengué un disc d'or per la seva contribució en la portada de l'àlbum, però Emerick no n'obtengué cap per la seva contribució en l'enregistrament de l'àlbum; emperò el 1968 rebria un premi Grammy pel Millor Enginyeria d'Àlbum, No-Clàssic.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Spitz, 2005, p. 697.
  2. «The National Recording Registry 2003». Library of Congress, 2003. [Consulta: 19 novembre 2007].
  3. Kastan, 2006, p. 139.
  4. Southall; Perry, 2006, p. 59.
  5. Lewisohn 1992, p. 350; MacDonald 2005, pàg. 220–250.
  6. Lewisohn 1992, pàg. 232–253, MacDonald 2005, pàg. 215–250.
  7. Emerick; Massey, 2006, p. 176–179.
  8. MacDonald, 2005, p. 237, 243.
  9. Emerick; Massey, 2006, p. 132–192.
  10. Emerick; Massey, 2006, p. 191–192.
  11. MacDonald, 2005, p. 227–232, 237.
  12. Emerick & Massey 2006, p. 171: solo de piano a «Lovely Rita»; MacDonald 2005, pàg. 235, 237, 246, 239, 241; Womack 2007, p. 180: acord final amb harmònium.
  13. MacDonald, 2005, p. 232.
  14. Emerick & Massey 2006, p. 158: Martin i McCartney van prendre torns dirigint; Gould 2007, pàg. 387–388: l'enregistrament de "A Day in the Life" incloïa una orquestra de quaranta membres; Martin & Pearson 1994, p. 35: Robert Burns, Henry MacKenzie, Frank Reidy.
  15. [enllaç sense format] http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/6/65/Lucyinthesky.JPG

Bibliografia[modifica | modifica el codi]