Shōgun
De Viquipèdia
Un shogun (en japonès 将軍, shōgun) és un rang militar i històric del Japó equivalent al de general. No obstant això, després que fos atribuït a Minamoto no Yoritomo al 1192, "shogun" va esdevenir un títol hereditari de la descendència Minamoto, indicant el dirigent de facto del Japó (dictador militar), fent que a l'emperador li quedés tan sols el poder simbòlic de guardià de les tradicions. El títol de shogun es va acabar amb Tokugawa Yoshinobu que va renunciar al càrrec davant l'emperador Meiji el 1867.[1] A partir d'aleshores, la noblesa japonesa prengué el nom de kazoku.
Taula de continguts |
[edita] Els shogunat
El terme bakufu originalment significava l'habitatge i la llar d'un shogun, però en el moment en què va arribar a ser utilitzat en general pel sistema de govern feudal d'una dictadura militar, exercida en el nom del shogun; al passar-ho a l'anglès es va traduir com a shogunat.
El sistema del shogunat va ser originalment establer en el marc del shogunat Kamakura per Minamoto no Yoritomo. Tot i que en teoria l'estat, i per tant, l'emperador, que era el propietàri de totes les terres del Japó, el sistema feudal hi havia alguns elements, amb la menor de promeses de contribucions territorials senyors de la seva màxima lleieltat. Els samurais van ser recompensats per la seva lleieltat amb terres, que al mateix temps van ascendir socialment. La jerarquia que es va establir va veure reforçat el vincle de lleieltat entre els samurais i els seus subordinats.
[edita] El títol
El terme "shogun" és la contracció de sei-i taishōgun (征夷大将軍: せいいたいしょうぐん?) que vol dir "gran general que sotmet els bàrbars orientals".[1] "Bàrbar oriental" és un dels diversos termes antics que s'usava per a designar la població que vivia a l'est del país i que encara no era subjecta al govern central. Entre ells hi havia els ainus autòctons que van habitar a Honshū a més de a Hokkaidō.
[edita] Shogunat
L'administració d'un shogun s'anomena "shogunat" (en japonès 幕府: ばくふ bakufu) que significa literalment "una oficina a la tenda de campanya"; originalment volia dir "la casa d'un general" però posteriorment va passar a significar "un govern privat". Bakufu també pot significar "Govern carpa" i és la forma amb la què el govern s'ha executat en el mar del Shogun.[2] La carpa és un símbol del comandant de camp, però també denota que aquest càrrec és temporal. Els oficinals del shogun, el bakufu i els funcionaris eren els encarregats de portar les funcions reals de l'administració, mentre que la cort imperial tants sols conservava la seva autoritat nominal.[3]
Minamoto no Yoritomo, va ser el primer shogun del shogunat Kamakura, es va apoderar del considerable poder de l'aristocràcia de Kyoto. Es va convertir pràcticament en governant del Japó i va rebre el títol de sei-i taishōgun. Posteriorment, els caps dels tres successius shogunats van rebre el mateix títol. Després de la caiguda del shogunat Kamakura, hi havia certes condicions que s'havien de complir per què un cabdill se li atorgués el títol de shogun. En primer lloc, el senyor de la guerra tenia que ser d'ascendència del clan Minamoto, després, tenia que unificar tot el Japó sota un sol dàimio. Si un senyor de la guerra no era del clan Minamoto, se li atorgava el títol de regent.
[edita] Funcions
El shogun era el governant militar de tot el Japó, els soldats (samurais) i els senyors de la guerra (dàimios) no obeïen les ordres de l'emperador (respectat-lo solament com a una autoritat espiritual), sinó a les del shogun; la seva voluntat governava sobre els exèrcits.
Les funcions del shogun eren de mantenir el poder sobre Japó i portar la pau a la nació a través de la guerra mitjançant estratègies militars.
En una terra d'intriga, l'home capaç de trobar l'equilibri entre la guerra sanguinària i desitjar la pau, era el shogun.[4]
[edita] Història
[edita] Període Heian (794–1185)
Originalment, el títol Seii Taishōgun va ser atorgat als comandants militars durant el període Heian temprà per la duració de les seves campanyes contra els emishi que van resistir al govern de la cort imperial amb la seu a Kyoto. EL més famós d'aquests shoguns va ser Sakanoue no Tamuramaro que va conquerir els emishi en el nom de l'emperador Kammu. Finalment, el títol va desaparèixer en el període Heian tardà després que els ainu fossin sotmesos o expulsats de Hokkaidō.
Minamoto no Yoshinaka va ser anomenat sei-i taishōgun durant la guerra Genpei on va ser assassinat poc després per Minamoto no Yoshitsune acabant així amb l'últim shogun del període Heian.
[edita] Shogunat Kamakura (1185-1333)
El shogunat Kamakura (鎌倉幕府 , Kamakura bakufu?) va ser el primer règim militar feudal japonès establert pels shoguns des de 1185 fins el 1333. El poder estava centralitzat a la ciutat de Kamakura, que era la capital del shogunat, d'aquest període es conegut com el període Kamakura, el qual les finques feudals encapçalades pels dàimios i els samurais van poder dominar la política interior del Japó.[5] Dos de les famílies més poderoses, els Minamoto i els Taira, van lluitar pel control de la cort imperial. La família Taria va perdre el control des de 1160 fins el 1185, per va ser derrotada pels Minamoto a la batalla de Dan-no-ura. Minamoto no Yoritomo va ocupar-se de determinades competències del govern central i l'aristocràcia i va establi un sistema feudal basat en Kamakura en el qual els samurais van obtenir alguns poders militars, mentre que els emperadors del Japó i l'aristocràcia de Kyoto va ser de facto de governants. El 1192, Yoritomo se li va atorgar el títol de Sei-i Taishōgun per ser emprenedor i pèl sistema polític que va desenvolupar amb una successió de shogun en cap que es coneix com a shogunat.
Després de la mort de Yoritomo, Hōjō Tokimasa, cap del clan de la viuda (Clan Hōjō) de Yoritomo Hōjō Masako i antic guardià de Yoritomo, va reclamar el títol de regent a Minamoto no Yoriie. El clan Minamoto va mantenir el títol de shogun por dos generacions més, amb el clan Hōjō consumint el poder realment, convertint al shogun en un governant titella.
Entre 1274 i 1281, l'imperi mongol va posar en marxa les invasions contra el Japó. Un intent per l'emperador Go-Daigo per restablir la regla imperial el 1331 no va tenir èxit i va debilitar significativament el shogunat i va porta a la seva eventual caiguda.[6]
El shogunat Kamakura va arribar a la seva fi el 1333 amb la derrota i destrucció del clan Hōjō. Ashikaga Takauji va assumir la posició de shogun, establint el shogunat Ashikaga.
[edita] Restauració Kemmu (1333-1336)
La Restauració Kemmu (建武の新政, Kenmu no shinsei) va ser un període de la història japonesa que es va produir des de 1333 fins el 1336. És el període de tres anys entre la caiguda del shogunat Kamakura i l'arribada del shogunat Ashikaga, quan l'emperador Go-Daigo va tractar de restablir el control imperial enderrocat pel shogun. Durant aquest període degut a un conflicte que hi havia entre dues línies successòries tenia que exiliar-se però gràcies a un pacte de deficitari mutu amb Ashikaga Takauji va recobrar el tro.[4]
Degut a la lluita pel shogunat deixava l'emperador Go-Daigo amb massa gent reclamant un subministrament limitat de terra. Ashikaga Takauji es va girar contra seu amb el disgust de la distribució de les terres que es va fer. El 1336 Go-Daigo es desterrava una altra vegada, a favor d'un emperador nou.[4]
Durant la restauració Kemmu, després de la caiguda del shogunat Kamakura el 1333, un altre shogun passatger sorgia. El príncep Moriyoshi, fill d'Emperor Go-Daigo, se li atorgava el títol de Sei-i Taishgun. Tanmateix, el príncep Moriyoshi va ser segrestat, posat sota arrest domiciliari i executat per Ashikaga Tadayoshi.
[edita] Shogunat Ashikaga (1336-1573)
El shogunat Ashikaga (足利幕府 , Ashikaga bakufu?) va ser el segon règim feudal militar establert pels shoguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins el 1573. El període és també conegut com el període Muromachi.
El clan Ashikaga va tenir un poder compartit amb el govern Imperial, més gran que el que tenia el shogunat Kamakura. Tot i això, va ser un shogunat dèbil, comparat amb el shogunat Kamakura i el shogunat Tokugawa. La majoria del poder regional encara pertanyia als daimyōs provincials, i el poder militar del shogunat depenia majoritàriament a la lleialtat que tenien al clan Ashikaga. Donat que van ser els feudals dels daimyōs es va tornar més poderosos, i tenien sed de poder, això va desencadenar en una guerra civil al final del shogunat, també conegut com el Període Sengoku.
El shogunat Ashikaga va ser destruït el 1573 quan Oda Nobunaga va deposar al quinzè i últim shogun Yoshiaki, expulsant-lo de Kyoto. A partir d'aquell moment passarien trenta anys, fins que en el 1603 es va instaurar el tercer i últim shogunat al Japó, el shogunat Tokugawa.
[edita] Shogunat Tokugawa (1603–1867)
El shogunat Tokugawa, també conegut com shogunat Edo, bakufu Tokugawa o, pel seu nom original en japonès, bafuku Edo (江戸幕府 , Edo bakufu?), va ser el tercer i últim shogunat. Aquest shogunat va ser instaurat pel shōgun Tokugawa Ieyasu, fundador del clan Tokugawa (徳川氏 , Tokugawa-shi?) i descendent del clan Matsudaira, el 24 de març de 1603 (que correspon al 12.º dia del segon més de l'any 8 de la era Keichō en el calendari tradicional japonès). El Shogunat Tokugawa va durar fins el 1867, quan Tokugawa Yoshinobu va abdicar com a shogun a favor l'emperador Meiji.[1]
Quinze shōguns van administrar el poder del clan Tokugawa i del país durant 264 anys, subordinant els demés clans a canvi d'un poder secundari o provincial. En aquest període el clan és conegut per adoptar una política que va centralitzar i unificar al país devastat per les guerres de l'antiga era Sengoku, i va aconseguir establir un sistema de classes en la societat japonesa. També és conegut per adoptar una postura d'aïllament absolut davant la resta del món (sakoku), que va desembocar en la prohibició i expulsió d'estrangers i en l'eliminació de influencies externes per qualsevol mitjà.
Durant el període Edo, el poder efectiu requeia en el shogunat Tokugawa, i no en l'emperador a Kyoto. El shogunat controlava la política exterior, els militars i la societat feudal. El paper de l'emperador era ceremonial, de forma similar a la monarquia japonesa després de la Segona Guerra Mundial.[7]
[edita] Llista de shoguns
[edita] Referències
|
|||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
