William Shakespeare

De Viquipèdia

William Shakespeare
El retrat Chandos , d'artista i autenticitat encara per confirmar. Es troba al National Portrait Gallery de Londres.
Naixement:	batejat el 26 d'abril de 1564 Stratford-upon-Avon, Warwickshire, Anglaterra
Mort:	23 d'abril de 1616 Stratford-upon-Avon, Warwickshire, Anglaterra
Activitat:	Dramaturg, poeta, actor
Moviment:	Teatre anglès del Renaixement
Influències:	Bíblia,[a] Llatins, novelles italianes,[1] Clàssics (Plutarch, Ovidi)[2][3] Xenophon of Ephesus,[4] Chaucer,[5] Marlowe,[5] Brooke, Peele,[6] Saxo Grammaticus.[7]
Influenciats:	Poetes romantics i Pre-Raphaelites painting;[8] Thomas Hardy,[9] William Faulkner,[10] i Victorians (com araDickens).[11] Schopenhauer,[12] Freud,[13] i altres.
Signatura:

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès.

La "New Encyclopaedia Britannica" assenyala que "molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres [...] es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor".

Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l'ús quotidià, tant en l'anglès com en altres llengües. Amb el pas del temps, s'ha especulat molt sobre la seva vida, qüestionant la seva sexualitat, la seva afiliació religiosa, i àdhuc, l'autoria de les seves obres.

[edita] Biografia

Els seus pares, John Shakespeare i Mary Arden van tenir vuit fills dels quals Shakespeare n'era el tercer i el primer home de la família. John Shakespeare era comerciant de llanes, pells i guants, a més de corredor de finques i posteriorment administrador de l'Ajuntament.

La residència a Stratford, coneguda com el lloc de naixement de Shakespeare (tot i que és incert). Es diu que el poeta i dramaturg hauria nascut a l'habitació amb les finestres a quadres.

William assistí durant sis mesos a l'escola primària i, a partir dels deu anys, a l'escola secundària en la qual li ensenyaren autors llatins. Més tard, la seva família va tenir un declivi econòmic, per la qual cosa Shakespeare no va poder cursar estudis universitaris. En 1582, a l'edat de 18 anys es va casar amb Anne Hathaway de 26 anys, amb qui va tenir un fill i dos bessons. Al 1587 Shakespeare va començar a treballar a Londres com a actor de teatre. La seva primera obra literària va ser un poema eròtic titulat Venus i Adonis, que data de 1593. Aviat va arribar la pesta i els teatres es van haver de tancar durant prop de dos anys. És llavors quan el comte de Southampton, Henry Wriothesly passa a ser el seu protector i molt probablement l'acull durant aquest període. Amb la reobertura dels teatres, el 1594, Shakespeare s'associa a la companyia de Lord Chamberlain, cosí de la reina. A partir d'aquest moment, Shakespeare obtindrà tot un seguit d'èxits, que els seus contemporanis de major nivell cultural van rebutjar per considerar el teatre un vulgar entreteniment.

New Place, Stratford-upon-Avon, construïda on hi havia la casa de Shakespeare.

El 20 d'octubre de 1596 va comprar un títol nobiliari per al seu pare i el 4 de maig de 1597 va comprar una casa a Stratford. El 9 de novembre va morir la seva mare, Mary Arden. Després d'escriure La Tempesta, Shakespeare visqué retirat a Stratford amb la seva família, aspirant a integrar-se en la petita burgesia local. En el seu testament, fet el 25 de març de 1616, deixà totes les seves propietats intactes als seus descendents, algunes coses a tres actors: Richard Burbage, John Heminges i Henry Condell i a la seva dona, el seu segon llit. El 23 d'abril de 1616, morí William Shakespeare (segons la llegenda, després d'una borratxera).

El 25 d'abril va ser enterrat al presbiteri de l'església d'Stratford. Els seus companys, set anys més tard, li van retre el millor homenatge en publicar les seves obres completes, el Folio de 1623. Aquest llibre ha acabat essent la base de totes les edicions i representacions posteriors de la seva obra i, en darrer terme, de la seva immortalitat.

Shakespeare va ser un contemporani de Miguel de Cervantes, qui va morir només deu dies abans que el literat anglès però casualment coincidint amb la data de l'enterrament d'aquest, el 23 d'abril, per la diferència de calendaris usats. Tot i que hi ha gent que creu que tots dos van morir el mateix dia en realitat Cervantes va morir el 22. tambe va fer moltes actuacions teatrals poetiques i moltes comedies perque era un bon actor.

[edita] Trajectòria

Signatura de Shakespeare (By me William Shakespeare)

La primera vegada que tenim notícies de Shakespeare com a actor i autor és el 1592, en un escrit pòstum del dramaturg Robert Grenne. Grenne fa referència a Shakespeare en les frases : "Cor de tigre embolcallat en pell d'actor.", i "Es pensa que és l'únic sacsejaescenes del país." És una al·lusió a l'obra Enric VI, amb la qual Shakespeare va tenir un èxit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la pesta va escriure dos poemes llargs, barrocs i eròtics: Venus i Adonis i El rapte de Lucrècia. També va escriure dues comèdies d'enginy i elegància artificiosos: Penes d'amor perdudes i Els dos cavallers de Verona.

Amb la reobertura dels teatres el 1594, Shakespeare s'associa a la companyia de Lord Chamberlain. Era una època en què faltaven autors, la qual cosa era una gran oportunitat per a William. En poc més de dos anys escriurà Romeo i Julieta, El somni d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i L'amansiment de la fúria. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramàtic nou: un estil poètic, refinat i enginyós, en el qual la musicalitat del vers gairebé és tan important com l'acció mateixa.

És també un temps en què els anys d'optimisme nacional són substituïts per una era de cinisme i de rigidesa burocràtica, ambient que Shakespeare criticarà. L'autor es burla de grans valors com ara l'honor, la dignitat, l'amor, el respecte..., cosa que coincideix amb l'esperit de l'època, però que no suposa una adopció del to desenganyat i escèptic dels altres dramaturgs. Així, Shakespeare optarà per escriure comèdies romàntiques on l'amor i l'enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. Fins i tot l'humor canvia d'estil: desapareixen les bromes obscenes i són substituïdes per un enginy més líric i més reflexiu.

William Shakespeare

A més, el govern prohibeix que s'escriguin noves obres sobre la història nacional, perquè les considera perillosament al·lusives al delicat moment present. Shakespeare decideix continuar amb la mateixa temàtica però situant-la a Roma. Així, Juli Cèsar, el conflicte entre els principis ètics elevats i els seus efectes tràgics, és la primera de les seves obres de tema romà.

Les obres que Shakespeare escriu a principis del segle XVII reflecteixen un estat d'ànim perplex, un humor molt "negre" i una falta de claredat estranya, tant en el tema com en l'estructura, com si el dramaturg hagués perdut parcialment el control dels seus recursos habituals.

Quan mor la reina Elisabet, Jaume I, el nou rei, adopta la companyia de Shakespeare com a "Companyia del Rei". És a partir d'aleshores que el seu art entra en un període intens dominat per la visió tràgica, cosa que es palesa en Macbeth, Otel·lo, El rei Lear, Timó d'Atenes, Antoni i Cleopatra i Coriolà.

El 1608, l'autor Richard Burbage obté la llicència per actuar en un espai tancat. Shakespeare no segueix el camí marcat pels seus contemporanis pel que fa als estils nous que aquest canvi afavoreix. En lloc dels drames realistes i sàtires urbanes de moda, comença a cultivar un nou gènere, el romanç: barreja de tragèdia, comèdia i drama líric, copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara, coreografies, balls, maquinària que permet elevacions, aparicions, etc. Cimbelí, Conte d'hivern i La tempesta són obres que presenten situacions romàntiques.

En el seu retir col·labora, però, amb dramaturgs joves en un parell d'obres més: Enric VIII i Els dos nobles cosins.

[edita] La poesia

El 1593 i 1594, quan els teatres es van tancar a causa de la pesta, Shakespeare va publicar dos poemes narratius de temàtica eròtica: Venus i Adonis i La Violació de Lucrècia, dedicats a Wriothesley Henry, comte de Southampton. A Venus i Adonis, un innocent Adonis rebutja els apropaments sexuals de Venus, mentre que a La Violació de Lucrècia, la virtuosa Lucrècia és violada pel luxuriós Tarquin. [115] Sota la influència de Les Metamorfosis d'Ovidi, [116] els poemes mostren la culpa i la confusió moral que es deriven de la luxúria descontrolada. [117] Tos dos poemes foren molt exitosos i es reimprimiren força vegades en vida de Shakespeare.

Un tercer poema narratiu, La queixa d'un amant, en què una jove es lamenta d'haver estat conquistada per un seductor pretendent, es va imprimir el 1609. La majoria dels estudiosos accepten avui dia que Una queixa d'amant és una obra genuïna de Shakespeare, encara que consideren que les seves qualitats literàries queden entelades per uns feixucs efectismes. [118] El Fènix i la tortuga (1601) és un lament per la mort de la llegendària au Fènix i la seva amant, la fidel Tórtora.

El 1599, una primerenca versió de dos sonets, els 138 i 144, apareixen a L'apassionat peregrí, publicat sota l'autoria de Shakespeare, però sense el seu permís. [119]

[edita] Els sonets

Article principal: sonets de Shakespeare

Publicats el 1609, els sonets són l'última obra no dramàtica Shakespeare que es va a imprimir. Els acadèmics no estan segurs sobre la data o dates de redacció, però l'evidència suggereix que van ser escrits per Shakespeare al llarg de la seva carrera per a un públic lector, tot i que no van tenir l'èxit dels poemes anteriors. [121] Fins i tot abans dels dos sonets no autoritzats que van aparèixer a El pelegrí apassionat el 1599, Francisco Meres digué el 1598 que Shakespeare "llegia sonets entre els seus amics". [122]

Pocs analistes creuen que l'ordre seqüencial en què es troben fos escollit per l'autor. [123] Semblava haver previst dues sèries: una sobre l'incontrolable ambició d'una dona casada de pell fosca (la "Dama Fosca"), i una altra sobre un amor conflictiu amb el "fair youth" (jove ros), potser de tipus homosexual; no queda clar si aquestes dues figures, la Dama Fosca i el Jove Ros, representen persones reals, ni si el "jo" dels poemes s'ha d'identificar amb el de Shakespeare, malgrat que el poeta anglès del XIX Wordsworth considera que amb els sonets "Shakespeare obrí el seu cor".

[124] L'edició 1609 es va dedicar a un encara desconegut "Mr. WH ", anomenat l'"únic inspirador dels poemes". també s'ignora si aquesta inscripció va ser escrita per Shakespeare o per l'editor Thomas Thorpe. Fins i tot es dubta de si Shakespeare va autoritzar-ne la publicació. [125]

La crítica elogia dels sonets la profunda meditació sobre la naturalesa de l'amor, la passió sexual, la procreació, la mort, i el temps. [126]

[edita] Shakespeare a través del temps

Epitaf i tomba de Shakespare en la Holy Trinity Church.

Cada època històrica ha primat determinades obres segons les preocupacions i interessos imperants. El concepte de "justícia poètica" que va prevaler en el segle XVIII va provocar el rebuig de moltes de les tragèdies de Shakespeare, ja que segons els seus criteris el teatre havia de promoure exemples de virtut. El crític anglès Samuel Johnson (1709-1784) no va acceptar el desenllaç del Rei Lear, que va considerar cruel i innecessari, i la versió de 1681 de Nahum Tate va substituir la de Shakespeare fins a mitjans del segle XIX, sorprès amb el seu gran èxit al públic lector: en ella hi ha un final feliç en què Cordelia i Lear aconsegueixen triomfar sobre els obstacles, i la protagonista es casa amb Edgardo, legítim hereu del comte de Gloucester.

Cap el 1772, el famosíssim actor Garrick modificà bona part de Hamlet en suprimir l'escena dels enterramorts i eximir Laertes de tota culpa referent al verí que portava en la seva espasa. És més, la reina Gertrudis aconsegueix sobreviure per portar una vida de penediment, la qual cosa no ocorre en l'original.

El 1807 Thomas Bowdler publicar Family Shakespeare, una versió modificada per fer-la, segons el seu criteri, més apta per a dones i nens, que no pogués «ofendre la ment virtuosa i religiosa». Aquesta adaptació va donar origen a la paraula anglesa bowdlerize, que designa la censura puritana.

Així doncs, l'adaptació, interpretació i retorsió de l'obra shakespeariana va ser durant molt de temps el producte d'uns interessos morals, polítics i estètics concrets, i escamotejar la ombrívola concepció de la vida que ofereix genuïnament Shakespeare.

El llargmetratge de Laurence Olivier, Enric V, filmat en honor als combatents de la Segona Guerra Mundial, va fer que determinats passatges fossin ressaltats per animar el patriotisme britànic; el més significatiu va ser la arenga del monarca a les seves tropes abans de la batalla d'Agincourt contra les tropes franceses. El mateix cal dir sobre innombrables adaptacions teatrals i cinematogràfiques fins a aquests mateixos dies.

[edita] Shakespeare en la pantalla

S'han produït unes 250 pel·lícules basades amb textos de Shakespeare, la qual cosa demostra l'enorme influència de l'obra d'aquest escriptor. L'obra més vegades duta a la pantalla és Hamlet, amb 61 adaptacions al cinema i 21 sèries de televisió entre 1907 i 2000.

Entre les versions cinematogràfiques de la biografia shakesperiana destaca Shakespeare enamorat (Shakespeare in Love, 1998) dirigida per John Madden.

Algunes pel·lícules basades en obres de Shakespeare són les següents:

• La fierecilla domada (The Taming of the Shrew, 1929). Protagonitzada per Douglas Fairbanks i Mary Pickford.
• El somni d'una nit d'estiu (A Midsummer Night's Dream, 1935). Dirigida per Max Reinhardt i William Dieter.
• Romeo i Julieta (Romeo and Juliet, 1936). Dirigida per George Cukor.
• Com a gust (As You Like It, 1936). Dirigida per Paul Czinner.
• Enrique V (The Chronicle History of King Henry the Fifth with His Battle Fought at Agincourt in France, 1945). Dirigida per Laurence Olivier.
• Macbeth (1948). Dirigida per Orson Welles.
• Hamlet (1948). Dirigida per Laurence Olivier.
• Otel·lo (The Tragèdia Othello: The Moor of Venice, 1952). Dirigida per Orson Welles.
• Juli Cèsar (Julius Caesar, 1953). Dirigida per Joseph L. Mankiewicz.
• Romeo i Julieta (Romeo and Juliet, 1954). Dirigida per Renato Castellani.
• Ricard III (Richard III, 1955). Dirigida per Laurence Olivier.
• Otel·lo (Otello, 1956). Dirigida per Sergei Jutkevitsh.
• Planeta prohibit (Forbidden Planet, 1956). Pel lícula de ciència ficció lliurement basada en La Tempestad). Dirigida per Fred M. Wilcox.
• Trono de sang (Kumonosu jo, 1957). Lliurement basada en Macbeth. Dirigida per Akira Kurosawa.
• La Tempestad (The Tempest, 1960). Pel lícula per a televisió protagonitzada per Richard Burton. Dirigida per George Schaefer.
• Amor sense barreres (West Side Story, 1961). Pel.lícula musical basada sobre Romeu i Julieta. Dirigida per Jerome Robbins i Robert Wise.
• Hamlet (Gamlet, 1963). Dirigida per Grigori Kózintsev.
• Hamlet (1964). Protagonitzada per Richard Burton. Dirigida per Bill Colleran i John Gielgud.
• Campanades a mitjanit (1965). Basada en diverses obres, especialment Enric IV. Dirigida per Orson Welles.
• La fierecilla domada(The Taming of the Shrew, 1967). Protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton. Dirigida per Franco Zeffirelli
• Romeo i Julieta (Romeo and Juliet, 1968). Dirigida per Franco Zeffirelli.
• El rei Lear (Korol Lir, 1969). Dirigida per Grigori Kozintsev.
• Rei Lear (King Lear, 1971). Dirigida per Peter Brook.
• Macbeth (1971). Dirigida per Roman Polanski.
• La Tempestad (Tempest, 1982), dirigida per Paul Mazursky.
• Ran (1985), dirigida per Akira Kurosawa. Adaptació de "El Rei Lear"
• Rei Lear (King Lear, 1987), dirigida per Jean-Luc Godard.
• Enrique V (Henry V, 1989). Dirigida per Kenneth Branagh.
• Romeo i Julieta (Romeo-Juliet, 1990), amb Francesca Annis, Vanessa Redgrave i Ben Kingsley. Dirigida per Armando Acosta.
• Hamlet (1990), amb Mel Gibson i Glenn Close. Dirigida per Franco Zeffirelli.
• Els llibres de Próspero (Prospero's Books, 1991). Basada en La Tempestad). Dirigida per Peter Greenaway.
• La meva Idaho privat (My Own Private Idaho, 1991). Protagonitzada po River Phoenix i Keanu Reeves i dirigida per Gus Van Sant. Lliurement basada en Enric IV.
• Com a gust/Com agradin (As You Like It, 1992), dirigida per Christine Edzard.
• Mucho ruido y pocas nueces (Much Ado About Nothing, 1993), dirigida per Kenneth Branagh.
• El Rei Lleó (The Lion King, 1994), dirigida per Rob Minkoff i Roger Allers. Pel lícula d'animació realitzada pels estudis Disney lliurement basada en Hamlet.
• Otel·lo (Othello, 1995), dirigida per Oliver Parker.
• Richard III (Richard III, 1995), dirigida per Richard Loncraine.
• Romeo i Julieta de William Shakespeare (Romeo + Juliet, 1996), amb Leonardo Di Caprio i Claire Danes. Dirigida per Baz Luhrman.
• Hamlet (1996), amb Kenneth Branagh, Richard Attenborough, Judi Dench, Billy Crystal i Kate Winslet. Dirigida per Kenneth Branagh.
• A la recerca de Ricard III (Looking for Richard, 1996), dirigida per Al Pacino.
• 10 raons per odiarte (10 Things I Hate About You, 1999) (basada en La fierecilla domada), amb Julia Stiles i Heath Ledger. Dirigida per Gil Junger.
• El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare (A Midsummer Night's Dream, 1999), amb Calista Flockhart i Michelle Pfeiffer. Dirigida per Michael Hoffman.
• Treballs d'amor perduts (Love's Labour's Lost, 2000), dirigida per Kenneth Branagh.
• Hamlet (2000), amb Ethan Hawke, Julia Stiles, Kyle MacLachlan. Dirigida per Michael Almereyda.
• El mercader de Venècia (The Merchant of Venice, 2004), dirigida per Michael Radford.
• Miguel i William dirigida per Inés París (2007). Will Kempe és l'encarregat de encarnar William.

[edita] Obra

Plantilla:Earlybard

[edita] Notes

[edita] Referències

1. ↑ Italian tales were very popular among theatre-goers. Keeble 1980, 18.
2. ↑ Halio 1998, 93
3. ↑ Baldwin 1944, 164–66; Cressy 1975, 80–82; Ackroyd 2006, xvi.
4. ↑ Gibbons 1980, 33
5. ↑ ^{5,0 5,1} Gibbons 1980, 37
6. ↑ Vickers 2002
7. ↑ Hansen 1983, 1–5.
8. ↑ Porter & Teich 1988, 48; Lambourne 1999, 193–8.
9. ↑ Taylor 2006, 38.
10. ↑ Kolin 1985, 124.
11. ↑ Gager 1996, 163, 186, 251.
12. ↑ Schopenhauer 1958, 324.
13. ↑ Royle 2000.
14. ↑ Schoenbaum 1987, xv.
15. ↑ Cairncross 1936, 179–185.
16. ↑ Morris 1968, 65–94.
17. ↑ Taylor 1988, 116.
18. ↑ Bloom 1999, 30; Hoeniger 1963; Jackson 2003, 83.
19. ↑ Potter 1997, 1–6.
20. ↑ Burns 2000, 73–84; Hattaway 1990, 43.
21. ↑ McMullan 2000, 198.
22. ↑ Vickers 2002, 8; Dillon 2007, 25.
23. ↑ Vickers 2002, 8; Dominik 1988, 16; Farley-Hills 1990, 171–172.
24. ↑ Brooke 1998, 57.
25. ↑ Wells et al. 2005, 805.
26. ↑ Bradford 1910, 51–56; Freehafer 1969, 501–513.

[edita] Bibliografia

• William Shakespeare. Obres completes. Tragèdies. Estudi preliminar, traducció i notes por Luis Astrana Marín. Madrid: Aguilar, 2003.
• Auden, W. H., Treballs d'amor dispersos. Conferencies sobre Shakespeare. Barcelona, Crítica, 2003. ISBN 84-8432-423-0.
• Belsey, Catherine The Subject of Tragedy. Identity and difference in Renaissance Drama. Londres: Methuen, 1985. Londres: Routledge, 1991.
• Bloom, Harold: Shakespeare. La invención de lo humano. Barcelona, Anagrama, 2002. ISBN 84-339-6166-7.
• Concha, Á. de la, Elices, F. y Zamorano, A., Literatura anglesa fins al segle XVII. Madrid, UNED, 2002. ISBN 84-362-4695-0
• Greenblatt, Stephen: Will in the World: How Shakespeare Became Shakespeare. ISBN 0-393-05057-2.
• Kermode, Frank, El tiempo de Shakespeare. Traducció de Juan Manuel Ibeas. Madrid, Debate, 2005. ISBN 84-8306-612-2.
• Oliva, Salvador, Introducció a Shakespeare. Barcelona, Península, 2001. ISBN 84-8307-363-3.

[edita] Vegeu també

• Època elisabetiana

[edita] Enllaços externs

• Les alegres comares de Windsor a http://manybooks.net/, traducció al català de Josep Carner, per a ordinador de butxaca
• Fundación Shakespeare España y edición bilingüe de sus obras (castellà)
• Obras de William Shakespeare en español(castellà)
• Los sonetos de Shakespeare en toda su extensión — Comentaris en castellà
• Análisis de La Tempestad en español (castellà)
• Traducciones literarias de la obra de Shakespeare (simple) (castellà)
• Investigaciones sobre la muerte de Shakespeare(castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Shakespeare

...