Shaki (Azerbaidjan)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Shaki
Escut complert
Ciutat i districte de Shaki

Coord.: 41° 11′ 31″ N, 47° 10′ 14″ E / 41.19194°N,47.17056°E / 41.19194; 47.17056 Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 kms de Bakú. Té una població de 65.045 habitants (2008) .[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Miniatura d'una batalla al mur del palau dels khans

El nom derivaria dels Saka (escites) que van arribar al territori al segle VII aC i el van poblar alguns segles; també van donar nom a la Sakasena (Arran/Gandja).[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes més antigues d'habitació a la regió són de vers el 2700 aC. El territori fou part de la Gran Armènia en temps de Tigranes al segle I aC; després Shaki fou una de les ciutats principals de l'Albània del Caucas al segle I; els principals temples dels antics albanesos (o aghuans) eren allí; Albània era, segons Estrabó, una confederació de 26 tribus de les que el darrer reste són els udis originaris d'Uti (Arran/Gandja) segons Estrabó i Plini, coneguda com a Otene, a la riba dreta del Kura; la llengua actual dels udis és derivada de les llengües daguestàniques del sud-est com el kinalugh o el budugh, si bé fortament influenciat pel turc (i altres llengües). Els albanesos foren evangelitzats de bona hora pels armenis i segons la llegenda armènia, Elishe, deixeble de l'apòstol Tadeu, va construir l'església de Gish (moderna Kish o Kiş). Entre les ciutats d'Albània esmentades per Claudi Ptolemeu cal esmentar Kabala a la vall del Samur prop de la unió de dues branques del Tiruyan-Çay, i que podria ser el primitiu emplaçament de Shaki o almenys un lloc a prop. Els historiadors armenis esmenten una comarca albanesa de nom Iekhni, que alguns suposen que fou el territori de Shaki. Kabala hauria estat construïda per Kobad I (488-531) i el seu fill Cosroes I el Just (Khusraw I Anushirwan 531-579) hauria construït Abwah-Shakkan, Kambizan (a Kakhètia) i Abwab al-Dudaniyya. El regne estava dividit en 11 províncies i la ciutat i capital era un important centre polític i econòmic almenys fins a la invasió musulmana.[3]

En el califat d'Uthman, Salman ibn Rabia va creuar el Kura (Geòrgia) i va conquerir Kabala; però va haver de fer un pacte amb els senyors de Shakkan i de Kambizan. més tard Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, el 723, fou enviat a Armènia per combatre als khàzars i es va fixar a Bardaa des d'on va ocupar Bab al-Abwad on va derrotar els khàzars dirigits per Bardjik, fill del khakan (khan dels khàzars) i va ocupar Balandjar i Walandar, ciutats dominades per ells, arribant fins a Samandar, probablement Kizliyar al Terek, i llavors es va retirar; el 729 fou nomenat governador d'Armènia i Azerbaidjan. En el retorn d'aquestes expedicions es va aturar a Shaki. No obstant els musulmans mai van tenir un domini directe i efectiu de la regió i el governador musulmà instal·lat a la regió fou assassinat en la revolta del 820/821 en temps d'al-Mamun (abbàssida). En aquest temps governava a la regió de Shaki i l'Arran el príncep armeni Sahi ibn Sunbat, famós per haver entregat a Babak al-Khurrami, refugiat a les seves terres, al califa abbàssida. La població era llavors en gran majoria cristiana. Bogha al-Khabir va conquerir els principats armenis i aghuans, i entre ells Shake (vers 854), el príncep (ishkhan) del qual, Shal, fou portat a Samarra vers el 855. Els següents ishkhans van reconèixer la sobirania del rei d'Armènia. El ishkhan de Shake, Hamam, va voler el títol reial i el va agafar unilateralment el 893, però va mantenir la lleialtat a Sembat I el màrtir. Al-Masudi que va viure a la primera meitat del segle X, esmenta el principat amb el nom de Shakin i diu que era veí del de Sanari (Dzanar a la conca del Samur) on esmenta com a sobirà a Adarnases ibn Humam; al-Masudi diu que Kabala estava a l'est, que era un niu de lladres i males persones, i la capital del qual havia estat ocupada pels musulmans; el rei (malik) de Kabala s'anomenava Anbasa al-Awar (el Borni); no s'ha pogut establir amb certesa la identitat d'aquestos personatges: cròniques georgianes i armènies parles d'un Adarnases el Cec al final del segle VII, i el nom d'Adarnases era popular en la casa de prínceps albanesos dels Mihrakan, d'origen sassànida. El nom apareix llavors com Shake, Sheke, Sheki, Shaka, Shakki, Shakne, Shaken, Shakkan, Shekin i altres.

Segons al-Mukaddasi, Kabali i Shaki eren dues petites poblacions que considera diferents, encara que devien estar properes. Al segle XI Shaki va passar a dependre dels xirvanxahs però els georgians els disputaven la influència. El 1021 apareix aliat amb el rei de Kartli que havia conquistat les veïnes Kakhètia i Herèthia vers el 1010. David IV el constructor de Geòrgia (1089-1125) es va apoderar de Gish (Kish) el 1117, residència de l'eristhavi (governador local) de Tsukuètia al nord-est del riu Alazan, i d'un bisbe la jurisdicció del qual s'estenia per Elisen (Eli-su), Tsukuètia i Shakikh (probablement Shaki, segons Brosset a la seva "Història de Geòrgia"). El 1225 el xirvanxah Fariburz va demanar suport al khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti per recuperar Shaki i Kabala de mans dels georgians. Vers el 1229 Djalal al-Din va imposar la seva autoritat a Shakki i a Kabala però fou efímera perquè tot seguit van començar els atacs mongols i va seguir una època de certa anarquia fins l'establiment del khanat ilkhanida (1258-1335) al que va seguir el període confós de domini dels jalayàrides el domini efectiu dels quals sobre Shaki és dubtós. Sota Tamerlà, al final del segle XIV, el territori estava governat per un valí en la persona de Sidi Ali, de la tribu dels arlats (una de les tribus de l'ulus de Txagatai Khan) que fou expulsat pel gran conqueridor el 1392; Sidi Ali es va aliar als georgians però va morir en un combat menor davant la fortalesa d'Alindjak prop de Nakhitxevan. El 1398 l'amir Shaykh Ibrahim de Xirvan, que abans era un petit terratinent a Shaki, va aconseguir el que el territori fos donat en feu al seu fill Sidi Ahmed Arlat com a governador i amb comandament sobre les tribus de la zona.[4] Ibrahim i Ahmed van actuar coordinats. Kabala va desaparèixer durant el segle XV segons les dates que figuren a les tombes del cementiri local.

A l'inici del segle XVI el cap local hereditari era Husayn Beg, que les fonts musulmanes fan sorgit d'una branca dels xirvanxahs. Amenaçat pels georgians van demanar ajut al safàvida Ismail I, però va morir en batalla contra Lleó I de Kakhètia (Levan de Kakhètia 1520-1574). Tahmasp I va conquerir Xirvan el 1538 i Darwish Muhammad, fill i successor de Hysayn Beg, va donar suport als xirvanxahs; poc després, el 1551, Tahmasp, amb el suport del rei de Kakhètia, va conquerir Kish i la fortales de Gelesen-göresen (literalment "Vere'ls venir", prop de Nukha) i va liquidar la independència del país que va annexionar a l'imperi safàvida; fou ocupat pels otomans el 1578 sota Lala Mustafa Pasha després de la victòria de Kanik sobre els khan de Gandja, Erivan i Nakhitxevan; el primer a entrar-hi, sense lluita, fou el rei Alexandre II de Kakhètia (1574-1603) aliat turc. Shaki va formar llavors un sanjak otomà i el fill de l'antic governant, de nom Ahmad Khan, fou restablert en el tron, però amb un governador otomà de nom Kaytas Pasha, a Aresh.

El territori fou recuperat pel perses el 1603, i Abbas el Gran va nomenar a Constantí, fill d'Alexandre II de Kakhètia, com a governador del Xirvan mentre Shaki fou concedit a Shamir Khan, que va ser un vassall fidel del rei georgià i dels perses. El 1643 Shaki fou separat de la influència de Kakhètia i va quedar en mans efectives del seu malik local. Evliya Çelebi va vistar Shakki en el regnar d'Abbas II, vers 1647 i llavors el malik o sultà de Shaki depenia del khan d'Aresh; Evliya diu que la ciutat tenia 3000 cases (uns 15.000 habitants) i diu que formava part de l'eyalat de Xirvan; en aquell temps hi havia població tribal kaytak a la zona de Mahmudabad (potser al lloc de l'antiga Kabala), que parlaven el mongol pur, i avui ja desapareguts de la zona.

Temporalment fou ocupat pels otomans el 1724 fins al tractat de 1735. Nadir Shah va passar per Shaki i la regió de Kabala més d'una vegada. Per millor resistir les devastacions de Nadir, les tribus locals oposades van escollir el 1743 com a cap suprem al antic recaptador d'impostos Hajji Çelebi ibn Kurban, nét d'un sacerdot de Kish però musulmà gelós. Considerat hostil a Nadir, aquest va assetjar la fortalesa de Gelesen-göresen el 1744, però no la va poder conquerir. Shaki es va fer totalment independent a la mort de Nadir Shah el 1747, sent un dels principals khanats del Caucas on arreu van sorgir aleshores khans locals. Els sultans d'Aresh i Kabala van conservar una limitada autonomia i els maliks o sultans de Shaki foren eliminats. Per dues vegades va derrotar al rei Irakli II de Kakhètia (1744-1798) després també rei de Kartli (1762-1798). Cavaller notable a la seva època fou un musulmà intransigent que va forçar la conversió de molts cristians. Una inundació causada pel riu Kiş va destruir en part la ciutat de Shaki el 1772 que fou reconstruïda al lloc de la moderna ciutat (1776), propera a l'antic poble de Nukha, que va donar nom a la nova ciutat.[5]

Vegeu Khanat de Shaki.

El khanat va esdevenir vassall de Rússia després del segon tractat de Kurakchay de 14 de maig de 1805; la zona va passar a Rússia pel tractat de Gulistan del 1813 i el khanat de Shaki fou abolit el 1819 i substituït per la província de Nukha que el 1846 fou dividida en dues: Nukha (capital Nukha, la moderna Shaki) i Aresh (capital Akdagh) dependents del governador d'Elizavetpol (Gandja). El districte de Nukha tenia al cens del 1896 uns 4.000 km2 i 94.767 habitants dels quals 66.000 àzeris, 14.800 armenis, 7.400 udis, 4.400 lesguians, i 1.800 jueus. La ciutat de Nukha tenia 25.000 habitants dels quals el 81% eren àzeris i el 18% armenis. El 1918 formà part de l'efímera república de l'Azerbaidjan i des de 1920 va passar a la Unió Soviètica dins l'RSS de l'Azerbaidjan (al seu torn durant uns anys dins la RFSS de Transcaucàsia). La ciutat de Nukha va canviar el seu nom a Shaki el 1968.[6] El 1991 va formar part de la II república de l'Azerbaidjan.

Geografia i clima[modifica | modifica el codi]

Rodejada per les muntanyes del Caucas de fins a 3500 metres, el clima inclou ciclons, anticiclons, masses d'aire i vents locals. La temperatura mitja és de 12 °C arribant entre juny i agost als 20/25 °C. Les muntanyes arbrades impedeixen les inundacions i l'excessiu calor durant l'estiu; els rius principals són el Kiş i el Gurjhana. En època soviètica es van fer populars les seves fonts d'aigua mineral i els banys en les seves aigües.

Economia[modifica | modifica el codi]

Shaki, Palace hotel.

Destaquen la indústria de la seda i l'agricultura com activitats econòmiques; l'agricultura produeix tabac, raïm, ametlles i cereals, i la ramaderia produeix principalment llet. Hi ha també una fabrica de gas, una d'envasos, una de vi, una de salsitxes, una de conserves i una gran industria lletera. La ciutat és molt adequada pel turisme, que és principalment interior, tot i 15.000 estrangers van visitar la ciutat el 2010.[7]

Llocs interessants[modifica | modifica el codi]

TPalau dels khans
  • Les dues torres d'estil soviètic de la plaça principal.[8]
  • El Palau dels khans de Shaki construït el 1762.[8] que inclou al interior diversos elements de l'època dels khans[9][10]
  • Castell de Shaki construït pel fundador del khanat Haji Çelebi Khan (1743–1755).[11] Esta protegit per diversos bastions i té dues portes una al nord i una al sud; fou el centre del poder al khanat al segle XVIII, amb els habitants situats fora de les muralles. Fou restaurat entre 1958 i 1963.[12] La fortalesa s'esmenta al llibre de Tolstoi, "Hadji Murat".[13][13]
  • Museu de Història de Shaki[8]
Shaki Caravanserai
  • Dos caravanserralls del segle XVIII (eren cinc, anomenats Isfahan, Tabriz, Lezgi, Ermeni i Taze, perpo només dos es sonserven) .[5][8]
una de les esglésies aghuanes a Shaki
  • Diverses esglésies i mesquites entre les quals destaca l'església de Kish, prop de Shaki, que tindria uns 1500 anys[14]
  • Mesquites del Khan i d'Omar Efendi
  • Minaret Gileili.[8]

Llengua[modifica | modifica el codi]

La llengua de Shaki és l'àzeri però localment es parla el dialecte shaki, comú a tot el districte.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Galeria de imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. World Gazetteer: Azerbaijan – World-Gazetteer.com
  2. «Narinqala: Shaki's History». [Consulta: 6 de desembre de 2010].
  3. «Sheki history». Azerbaijan Tour Agency. [Consulta: 7 de desembre de 2010].
  4. "Shaki", al "Historical Dictionary of Azerbaijan", 1999, pàg. 117
  5. 5,0 5,1 Sharifov, Azad. «Paradise in the Caucasus Foothills». azer.com. [Consulta: 7 de desembre de 2010].
  6. Şəki Şəhərinin Tarixi (àzeri)
  7. «Зарегистрировано увеличение туристического потока в Шекинский район». 1news.az. [Consulta: 17 de juliol de 2011].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Azerbaijan24: Sheki». [Consulta: 6 de desembre de 2010].
  9. «GENERAL INFORMATION ON AZERBAIJANI CULTURE». Embassy of Azerbaijan in Kuwait. [Consulta: 6 de desembre de 2010].
  10. Gink, Kalory. Azerbaijan: Mosques, Turrets, Palaces.. Corvina-Kiado, 1979, p. 60–61. 
  11. Mammadov, Farid. Azerbaijan: Fortresses-Castles. Iterturan Inc., 1994, p. 195–201.. 
  12. «Fortress and Summer Residence of the Khans of Sheki». Archnet.org. [Consulta: 6 de desembre de 2010].
  13. 13,0 13,1 «SHEKİ DISTRICT». [Consulta: 7 de desembre 2010].
  14. «Norwegians Help Restore Ancient Church». Azerbaijan International, hivern del 2000 [Consulta: 7 de desembre de 2010].
  15. «Абасов Эйюб Джебраил оглы». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  16. «Yahyayev Elshad Mammadhanifa oglu». milliqahraman.az.
  17. «Абдурахманов Фуад Гасан оглы». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  18. «Гаджиев Ахмед Джевдет Исмаил оглы». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  19. «Османлы Исмаил Осман оглы». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  20. «Ахундов Мирза Фатали». Gran Enciclopèdia Soviètica.
  21. «Оджагов Расим Миркасум оглы». kino-teatr.ru.
  22. «Yusifzadeh Ziya Mamediya ogly». Minister of National Security Azerbaijan Republic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shaki (Azerbaidjan) Modifica l'enllaç a Wikidata