Shan shui

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Principi de primavera pintat per Guo Xi (cap a 1020 – 1090 AD)
Pintura de Gao Kegong (1248-1310)
Pintura de Shen Zhou, 1467
Pintura de Wang Hui, 1679

Shan shui (en xinès 山水 literalment "muntanya d'aigua") es refereix a un estil de pintura de la Xina que implica representar un escenari o paisatges naturals fent servir un pinzell i tinta més que no pas pintures convencionals. Les muntanyes, els rius i sovint els salts d'aigua són principalment tractats en aquest estil artístic.

Història[modifica | modifica el codi]

Les pintures de l'estil Shan shui van agafar preeminència durant el segle V,[1] durant la dinastia Liu Song. Més tard va ser caracteritzat per un grup de pintors paisatgistes com Zhang Zeduan,[2] la majoria molt coneguts que produïren paisatges a gran escala. Aquests pintures de paisatges nomalment es centraven a representar les muntanyes. les muntanyes sovint estaven considerades com llocs sagrats a la Xina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Textual Evidence for the Secular Arts of China in the Period from Liu Sung through Sui by Alexander Soper
  2. Sirén, Osvald. Chinese Painting: Leading Masters and Principles (en english). Ronald Press, 1956, p. 62,104. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]