Sherlock Holmes Baffled

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Sherlock Holmes Baffled
Sherlock Holmes Baffled.jpg
Primera trobada de Holmes amb el lladre

Fitxa tècnica
Direcció: Arthur Marvin

Guió: Arthur Marvin d’un personatge creat per Arthur Conan Doyle

Fotografia: Arthur Marvin

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1900
Gènere: Misteri; policíac
Duració: 30 segons
Idioma original: cinema mut

Companyies
Distribució: American Mutoscope and Biograph Company

Pàgina sobre “Sherlock Holmes Baffled a IMDb

Sherlock Holmes Baffled (literalment, Sherlock Holmes perplex) és un curtmetratge de cinema mut en blanc i negre dels Estats Units dirigit per Arthur Marvin el 1900 i enregistrat oficialment el 1903. És la primera adaptació cinematogràfica coneguda del detectiu Sherlock Holmes, creat per l'escriptor britànic Arthur Conan Doyle.[1] La inclusió del personatge Holmes fa que l'obra sigui també la primera pel·lícula de misteri coneguda.[1][2] A la pel·lícula, un lladre, que pot aparèixer i desaparèixer a voluntat, roba una sèrie d'objectes a Holmes i tots els esforços del detectiu per capturar-ho fracassen.[3]

Sherlock Holmes Baffled fou originàriament produïda per a mutoscopis el 1900 i enregistrada el 1903;[3] dura només 30 segons. No es coneix el nom dels actors. Considerada durant anys una pel·lícula perduda, va ser redescoberta el 1968 gràcies als seus fotogrames impresos en paper arxivats a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[4]

Argument[modifica | modifica el codi]

Després del títol, un lladre amb el rostre cobert introdueix en una gran bossa els objectes que hi ha damunt una taula. Sherlock Holmes entra al saló i descobreix l'intrús, però en encarar-se al rapinyador aquest desapareix. Holmes inicialment intenta ignorar el fet tot seient i encenent una cigarreta, però el lladre torna a aparèixer i el detectiu intenta fer-se amb el sac d'objectes robats. Treu una pistola de la butxaca del seu barnús i dispara a l'intrús, que torna a desaparèixer indemne. Quan Holmes aconsegueix fer-se amb els objectes robats, la bossa desapareix de les seves mans i torna a les del lladre, que desapareix immediatament a través d'una finestra. En aquest moment la pel·lícula acaba abruptament mostrant a Holmes amb una evident expressió de perplexitat.[1][3]

Producció[modifica | modifica el codi]

Anunci de l'any 1899 del mutoscopi

La pel·lícula va ser produïda per l'American Mutoscope and Biograph Company, coneguda com a Biograph, amb la intenció d'ésser reproduïda en un mutoscopi, un dispositiu cinematogràfic arcaic, patentat per Herman Casler el 1894.[5] El mutoscopi, de la mateixa manera que el quinetoscopi de Thomas Edison, no es projectava en una pantalla i les imatges només podien ser vistes per una persona a la vegada. Més barat i simple que la invenció d'Edison, el sistema del mutoscopi ràpidament va dominar el mercat de pel·lícules Peep show, incorporades a màquines que podien activar-se amb monedes.[6]

El mutoscopi funcionava amb el mateix principi que un folioscopi, amb unes imatges individuals que estaven impreses en unes targetes flexibles i unides a una estructura circular que es podia fer girar amb les mans.[7] Les targetes eren il·luminades per una sèrie de bombetes que hi havia a dins de la màquina, un sistema desenvolupat pel germà d'Arthur Marvin, Henry, un dels fundadors de la companyia Biograph. Les primeres màquines depenien de la llum natural reflectida.[8]

Per evitar violar les patents d'Edison, les càmeres Biograph de 1895 a 1902 usaven un format de pel·lícula gran, de 60 mil·límetres d'amplada, amb una àrea d'imatge de 2 × 2½ polzades, quatre vegades més gran que la pel·lícula de 35 mm d'Edison.[9] Les pel·lícules Biograph no estaven perforades, sinó que la pròpia càmera foradava cada costat de la targeta segons eren exposades a una velocitat de 30 imatges per segon.[10][11] Sherlock Holmes Baffled mesura 86,56 metres de llarg, amb un total de 30 segons de durada, tot i que aquesta, en la pràctica, podia variar, ja que la velocitat d'exposició depenia de l'acció manual de l'usuari.[12]

El director de Sherlock Holmes Baffled fou Arthur W. Marvin (maig de 1859 - 18 de gener de 1911), un operador de càmera contractat per Biograph,[13] que va rodar prop de 418 pel·lícules entre 1897 i 1911, especialment vodevils. Després va ser conegut per treballar com a operador de càmera per a les primeres pel·lícules mudes de D. W. Griffith.[13] No es coneix el nom dels actors que interpreten a Holmes i al lladre.[14]

Fins al 1903, les pel·lícules produïdes per Biograph eren fonamentalment reals, documentals on es filmaven persones, llocs i esdeveniments reals, però Sherlock Holmes Baffled és un dels pocs exemples de pel·lícules narratives i còmiques produïdes a l'estudi de la companyia a Broadway, a Nova York.[3] D'acord amb Sherlock Holmes Handbook, de Christopher Redmond, la pel·lícula es va rodar el 26 d'abril de 1900.[15] Julie McKuras afirma que va ser estrenada al maig del mateix any;[3] però, malgrat estar en circulació, no va ser enregistrada fins al 24 de febrer de 1903, data consignada a la targeta de drets d'autor de la pel·lícula.[16] Alguns autors daten la pel·lícula l'any 1905, degut probablement a la confusió amb un altre enregistrament, Adventures of Sherlock Holmes; or, Held for Ransom, produïda per Vitagraph en aquell any.[17]

Redescobriment[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula es va donar per perduda durant molts anys fins que el 1968 Michael Pointer, un historiador de les pel·lícules de Sherlock Holmes, va identificar una còpia en paper a l'arxiu de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[4] Com que, fins al 1912, les pel·lícules no quedaven emparades per les lleis de drets d'autor, els estudis enviaven les còpies en paper a la Biblioteca del Congrés per poder enregistrar les seves obres. Aquestes còpies es fabricaven fent servir paper d'alta sensibilitat de la mateixa amplada i longitud que la pròpia pel·lícula; d'aquesta manera, es creava una col·lecció d'imatges fixes, un mètode emprat tant per la Edison Company com per la Biograph.[18] L'enregistrament va romandre durant anys custodiat a la Biblioteca com una pel·lícula de 16 mm.[19]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Pel·lícula completa de Sherlock Holmes Baffled

L'argument de Sherlock Holmes Baffled no té cap relació amb qualsevol de les històries recollides a l'anomenat «Cànon holmesià» d'Arthur Conan Doyle; sembla que el nom es va usar exclusivament per la seva popularitat.[20] Rodada des del mateix angle d'un escenari, la intenció de la pel·lícula era probablement servir com un exemple dels trucs cinematogràfics i els efectes especials que es podien realitzar; particularment l'stop trick descobert pel director francès Georges Méliès quatre anys abans, el 1896.[21]

Va marcar l'inici de la tendència dels primers directors de cinema de mostrar al protagonista en situacions còmiques; en aquest cas, algú que recorda el personatge Holmes queda «perplex» i superat per un lladre, al contrari de la situació habitual descrita en les novel·les, on el detectiu sempre demostra la seva habilitat.[3] William K. Everson, en el seu llibre The Detective in Film, destaca que Sherlock Holmes Baffled, igual que altres pel·lícules mudes de trama detectivesca, «s'encaren a la dificultat de no poder conduir un interrogatori prolongat o una sèrie de deduccions orals... l'èmfasi es posa aleshores en l'acció física, no en les descobertes del rastrejador de la literatura».[22] La primera adaptació fidel i seriosa del personatge de Conan Doyle va ser la de la pel·lícula de William Gillette, Sherlock Holmes, estrenada el 1916.[23] Michael Pointer ha suggerit que l'aparença i vestit de l'actor anònim a Sherlock Holmes Baffled eren una imitació de la interpretació de Gillette a l'obra de teatre Sherlock Holmes,[24] que va debutar al Teatre Garrick de Broadway el 6 de novembre de 1899.[25]

A l'article original sobre el redescobriment, Michael Pointer afirma que «es tracta d'una pel·lícula de trucs antiga, clarament produïda per ésser vista en un mutoscopi o una altra màquina de Peep Show. Encara que és una peça petita i quasi trivial, té un valor històric, ja que es tracta del primer ús conegut del personatge de Sherlock Holmes en una pel·lícula».[4][26] Per extensió, també és la primera pel·lícula rodada de detectius,[1][2] l'inici de les abundants adaptacions del personatge de Conan Doyle al llarg de la història del cinema.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Tuska, Jon. The Detective in Hollywood (en anglès). New York: Doubleday, 1978, p.1. ISBN 978-0-385-12093-7. 
  2. 2,0 2,1 Harmon, Jim. Radio Mystery and Adventure and Its Appearances in Film, Television and Other Media (en anglès). Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 2003, p.176. ISBN 978-0-7864-1810-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 McKuras, Julie. «100 Years Ago: Sherlock Holmes Baffled» (en anglès). Friends of the Sherlock Holmes Collections Newsletter. Friends of the Sherlock Holmes Collections, University of Minnesota Libraries [Minneapolis], 4, desembre 2000, p. 2 [Consulta: 7 agost 2010].
  4. 4,0 4,1 4,2 Pointer, Michael. «Earliest Holmes film» (en anglès). Sherlock Holmes Journal. The Sherlock Holmes Society of London, 8, núm. 4, estíu de 1968, p. 138–140.
  5. Spehr, Paul C. «Unaltered to Date: Developing 35mm Film». A: John Libbey & Co. Moving Images: From Edison to the Webcam (en anglès). Sidney: Fullerton, John and Widding, Astrid Söderbergh, 2000, p.17. ISBN 978-1-86462-054-2. 
  6. Slide, Anthony. The New Historical Dictionary of the American Film Industry (en anglès). Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 1998, p. 22. ISBN 978-0-8108-3426-2. 
  7. Musser, Charles. The Emergence of Cinema: The American Screen to 1907 (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1994, p. 176. ISBN 978-0-520-08533-6. 
  8. Hendricks, Gordon. Beginnings of the biograph: the story of the invention of the mutoscope and the biograph and their supplying camera (en anglès). Berkeley: Beginnings of the American Film, University of California Press, 1964, p. 60. 
  9. Bordwell, David; Staiger, Janet; Kristin, Thompson. The Classical Hollywood cinema: Film Style & Mode of Production to 1960 (en anglès). Londres: Routledge, 1988, p. 265. ISBN 978-0-415-00383-4. 
  10. Bitzer, Billy. «The Biograph Camera» (en anglès). The Operating Cameraman. Society of Camera Operators [Toluca Lake, California], 1995 [Consulta: 30 novembre 2004].
  11. Musser, Charles. The Emergence of Cinema: The American Screen to 1907 (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1994, pp. 303–313. ISBN 978-0-520-08533-6. 
  12. Doyle, Steven; Crowder, David A. Sherlock Holmes for Dummies (en anglès). Hoboken, Nueva Jersey: John Wiley & Sons, 2010, p. 26. ISBN 978-0-470-48444-9. 
  13. 13,0 13,1 Henderson, Robert M. D. W. Griffith: His Life and Work (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1972, p. 36. ISBN 978-0-8240-5763-3. 
  14. Hardy, Phil. The BFI Companion to Crime (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1997, p. 168. ISBN 978-0-304-33215-1. 
  15. 15,0 15,1 Redmond, Christopher. A Sherlock Holmes Handbook (en anglès). Toronto: Dundern Press, 1993, p. 164. ISBN 978-1-55488-446-9. 
  16. Nollen, Scott Allen. Sir Arthur Conan Doyle at the Cinema (en anglès). Jefferson, North Carolina: McFarland & Co, 1996, p. 249. ISBN 978-0-7864-0269-4. 
  17. «The Adventures of Sherlock Holmes; or, Held for Ransom» (en anglès). British Film Institute Film & TV Database. [Consulta: 7-08-2010].
  18. «The Paper Print Film Collection at the Library of Congress». Washington, D.C: Library of Congress. [Consulta: 30-01-2010].
  19. «Mary Pickford Theater screening archive: Sherlock Holmes: Silent to Sound». Washington, D.C: Library of Congress, 18-01-2000. [Consulta: 9-08-2010].
  20. Leitch, Thomas M. Film Adaptation and its Discontents (en anglès). Baltimore: JHU Press, 2007, p. 260. ISBN 978-0-8018-8565-5. 
  21. Ezra, Elizabeth. Georges Méliès: the birth of the auteur (en anglès). Manchester: Manchester University Press, 2000, p. 15. ISBN 978-0-7190-5396-2. 
  22. Everson, William K. The Detective in Film (en anglès). Secaucus, Nueva Jersey: Citadel Press, 1972, p. 4. ISBN 978-0-8065-0448-3. 
  23. Moody, Nickianne. «Crime in Film and on TV». A: Priestman, Martin. The Cambridge Companion to Crime Fiction (en anglès). Cambridge, Inglaterra: Cambridge University Press, 2003, p. 228. ISBN 978-0-521-00871-6. 
  24. Pointer, Michael. The Public Life of Sherlock Holmes (en anglès). London and Vancouver: Drake Publishers, 1975, p. 31. ISBN 978-0-87749-725-7. 
  25. Banham, Martin. British and American playwrights Volume 5 (1750-1920): Plays by William Gillette, Rosemary Cullen, Don B. Wilmeth (en anglès). Cambridge, Anglaterra: Cambridge University Press, 1983, p. 30. ISBN 978-0-521-28431-8. 
  26. Klinger, Leslie S. «The Search for Sherlock Holmes on the Screen» (en anglès). Baker Street Journal. Zionsville, Indiana: Steven Doyle. [Consulta: 27-03-2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]