Shibam
Shibam (àrab: شبام) és una ciutat del Iemen a l'Hadramaut, un punt on la vall del riu Hadramaut (Wadi Hadramaut) s'estreny. Es troba a 19,5 km de Seiyun. Fou un dels mercats més importants de la regió. La ciutat té avui dia uns set mil habitants.
La ciutat està formada per unes cinc-centes cases de certa altura, de color generalment blanc, estretes, que fan l'efecte de gratacels encara que només tenen 7 o 8 pisos i que donen a la ciutat el malnom de "Manhattan del desert"; aquesta mena d'edificis alts es van construir per protegir-se dels atacs beduins al segle XVI, però les cases actuals són en la major part de més moderna construcció o reformades si be les reformes, per una llei no escrita, s'han de fer conservant exactament les mesures i disposicions de la casa anterior; la més destacada es la casa de Jarhum, del segle XVI; 45 de les 500 cases es troben actualment en període de restauració per evitar la seva desaparició. Les primeres cases que es conserven es van construir el 1880 i el 1930 una casa de 30 metres arribava a valdre 30.000 dòlars (més deu mil del terreny) el que era una fortuna a Aràbia del sud i fins i tot a Europa.
El conjunt, sense barris perifèrics, sembla una fortalesa aïllada a pocs metres del llit dels wadi Hadramaut (uns 30 metres); això la fa vulnerable a les inundacions com la del 1532 que va destruir la ciutat; el material de construcció, argilós, no és tampoc adequat per les crescudes del riu.
La ciutat disposa de diverses mesquites, la principal del segle VIII (753, porta el nom de Mesquita de Shibam); hi ha també un modern palau del segle XX.
Antiga ciutat fundada al segle II, fou capital de l'Hadramaut el segle III quan es va separar del domini de Saba. El 1980 fou declarada per la UNESCO com monument històric mundial per salvaguardar el seu model constructiu de torres estretes i altes amb finestres allargades que li és tant característic.
[modifica] Història
La ciutat és esmentada ja als segles III i IV en inscripcions, quan fou conquerida pels himyarites amb la resta de l'Hadramaut. Sota els musulmans va esdevenir d'hora un refugi d'ibadites (després de les derrotes d'aquestos el 740) i durant tres segles va formar part probablement del imamat ibadita de l'Hadramaut, si be certament no n'era la capital. Al segle X els kindes ocupaven la part occidental de la província però els hadramis ocupaven encara la part oriental; llavors era una ciutat de certa importància, que tenia 30 mesquites (la meitat en ruïnes a causa dels atacs dels kindes).
Va ser dominada després feudalment per les dinasties iemenites: sulàyhides, aiubites, rasúlides, tahírides, otomans i zaydites. El poder local a l'Hadramaut es va restablir al segle XV per part del sultà Ali ibn Umar, fundador de la dinastia Kathiri; però no fou fins al seu besnét Badr ibn Abd Allah, conegut com Abu Tuwayrik (1496-1570) que amb el suport de mercenaris turcs i yafis (les tribu de les muntanyes de Yafa o Yafi) va assegurar tot el país i va establir guarnicions de la seva gent als punts principals. Però a la seva mort el 1570 el país es va fragmentar i abans d'un segle va caure en mans dels zaydites de Sanaa que van dominar a Shibam fins el 1705. Al inici del segle XVIII el kathiri van perdre tot el poder que va quedar en mans de les tribus.
Però el 1806/1807 un membre de la dinastia retornat de Indonèsia, Djafar ibn Ali, va recuperar Shibam; la meitat de la ciutat fou adquirida el 1833 per un grup de la tribu dels yafis a la que el nou sultà kathiri, al-Mansur, del clan Al Isa, que governava l'altra meitat, els va arrabassar; però el 1849 la va retornar als quaiti (ara clan dirigent dels yafis) després d'una derrota dels kathiri. Shibam va restar repartit entre dos estats (Quati i Kathiri). Els quaitis (a vegades esmentats com a dinastia quàtida i els kathiri com a kathírides) estaven dirigits aleshores pel príncep Umar ibn Awad d'al-Katn, que havia fet fortuna com a mercenari al servei del nizam de l'Estat de Hyderabad i van dominar al-Shihr i Ghayl, mentre la residència principal dels kathiri era a Seiyun. Shibam va passar a control total dels quatis el 1858, i van acabar fundant un sultanat (1867) després posat sota protectorat britànic (tractats de 1882 i 1888); d'aquest sultanat, la ciutat de Shibam en va fer part. Els quati van conservar el poder fins el 1967 quan el sobirà va fugir, i els comunistes d'Aden es van fer amb el poder.
[modifica] Referència
- Enciclopèdia de l'Islam, IX, 439 i 440.
