Atac als titans
 Imatges externes
| |
|---|---|
|
Portada |
Atac als titans (進撃の巨人 , Shingeki no Kyojin?, lit. 'Tità d'avançament'),[1][2] és una sèrie manga japonesa escrita i il·lustrada per Hajime Isayama. La sèrie va començar a publicar-se al Bessatsu Shōnen Magazine de Kodansha el 9 de setembre de 2009 i va finalitzar el 9 d'abril de 2021, recollida en 34 volums tankōbon. Està ambientada en un món en què la humanitat viu en ciutats envoltades d'enormes murs que els protegeixen dels titans, criatures humanoides gegants que s'alimenten de persones.
Atac als titans ha estat un èxit comercial i de crítica. A setembre de 2022, s'havien venut més de 110 milions de còpies del manga arreu del món, cosa que el converteix en un dels mangues més venuts.[3] El manga va sortir a la venda en català per primer cop el 22 de novembre de 2023.[4][5]
L'adaptació d'anime ha estat ben rebuda per la crítica, que ha lloat l'argument, l'animació, la música i el doblatge de les tres primeres temporades. A més del Japó, la sèrie ha guanyat popularitat als països asiàtics veïns; algunes interpretacions polítiques han provocat controvèrsia a la Xina i a Corea del Sud.
Argument[modifica]
Més de 100 anys abans de l'inici de la història, van aparèixer unes criatures gegants d'aspecte humà anomenades titans (巨人 , kyojin?) que van devorar persones massivament sense cap raó. El que resta de la humanitat viu ara dins de tres muralles de 50 metres d'alçada: l'exterior és la Muralla Maria (ウォール・マリア , Wōru Maria?); la del mig, la Muralla Rose (ウォール・ローゼ , Wōru Rōze?), i la més interior, la Muralla Sheena (ウォール・シーナ , Wōru Shīna?). Dins d'aquests murs, la humanitat ha viscut en una pau relativa durant cent anys, i molts dels habitants no han vist mai cap tità. Tot canvia quan un tità de 60 metres d'alçada apareix misteriosament i travessa el mur exterior del districte de Shiganshina, una població envoltada per part de la Muralla Maria. D'aquesta manera, entren titans i envaeixen el districte. Al mateix temps, apareix un tità blindat que enderroca la porta de la Muralla Maria. La humanitat és forçada a abandonar la terra entre les muralles Maria i Rose, i la població ha de ser evacuada als districtes interiors. L'allau sobtada d'immigració provoca confusió i fam.
La història se centra en tres joves: Eren Yeager, la seva germana adoptiva, Mikasa Ackerman, i el seu amic Armin Arlert, tots tres habitants de Shiganshina obligats a fugir després de la invasió. Després que un tità devori la seva mare, Eren, amb ganes de venjança, s'allista a l'exèrcit per combatre els titans, juntament amb la Mikasa i l'Armin.
Personatges[modifica]
- Eren Yeager (エレン・イェーガー , Eren Yēgā?)
- Veu: Yuki Kaji (japonès)
És el protagonista de la història i prové del barri de Shiganshina. La seva mare és devorada per un gegant després que el gegant colossal creï una bretxa a les parets, permetent així als gegants entrar al districte de Shiganshina i provocar el pànic. El seu objectiu és exterminar tots els gegants, venjar la raça humana. És impulsiu, violent i idealista.
- Mikasa Ackermann (ミカサ・アッカーマン , Mikasa Akkāman?)
- Veu: Yui Ishikawa (japonès)
És la germana adoptiva d'Eren. Després de la mort dels seus pares, assassinats per alguns traficants d'éssers humans, la nena s'ha tornat especialment freda. Està molt lligada a l'Eren, que la va salvar i li va donar un motiu per tornar a viure, així que sempre porta la bufanda vermella que li va regalar. És increïblement hàbil en el combat i es considera una guerrera d'elit. De fet, en el seu curs de formació de cadets, immediatament va ser reconeguda com una de les millors estudiants de la història, ocupant la primera posició del diploma de cadet.
- Armin Arlet (アルミン・アルレルト , Arumin Arureruto?)
- Veu: Marina Inoue (japonès)
És amic d'Eren i Mikasa. És dèbil físicament i psicològicament, però molt intel·ligent, de fet es convertirà en estrateg després d'unir-se a l'exèrcit amb l'Eren i la Mikasa. Sempre es mostra molt poc inclinat a l'enfrontament físic, preferint l'ús de la paraula.
Titans[modifica]
Els titans solen tenir una mida d'entre tres i vint metres d'alçada, i en general tenen una forma semblant a la humana amb proporcions diferents.[6] Encara que aparenten no necessitar menjar, instintivament ataquen i mengen humans. Depenen de la llum del sol per a la seva energia i el seu únic punt feble on poden ser vençuts resideix en el seu clatell. Aquests titans són purs, actuen instintivament, però hi ha un altre tipus de titans que són controlats per humans i que tenen intel·ligència i habilitats especials. Hi ha nou i són el tità fundador, el tità d'atac, el tità femella, el tità cuirassat, el tità bèstia, el tità martell de guerra, el tità colossal, el tità mandíbula i el tità de càrrega.[7]
Producció[modifica]
Hajime Isayama va crear un one-shot de 65 pàgines d'Atac als titans el 2006.[8] Originalment, va oferir el seu treball al departament Weekly Shōnen Jump de Shueisha, on l'editor del departament li va demanar que modifiqués alguns detalls de la història i la il·lustració, fet que Isayama va rebutjar. Va ser llavors va portar el manga al departament de la revista Weekly Shōnen Magazine de Kodansha.[9] Abans que comencés la serialització l'any 2009, ja havia pensat en idees pel guió, tot i que es van concretant a mesura que avançava la sèrie. L'autor inicialment va basar l'escenari en la seva ciutat natal, Hita, que està envoltada de muntanyes.[10]
Mentre treballava en un cibercafè, es va trobar amb un client borratxo que el va agafar pel coll. Va ser aquest incident el que li va mostrar "la por de conèixer una persona amb qui no puc comunicar-me", que és la sensació que es transmet a través dels titans.[11] A l'hora de dissenyar les aparicions dels titans, utilitza diversos models com l'artista marcial Yushin Okami per a la forma titan d'Eren Yeager,[12] així com Brock Lesnar per a l'Armored Titan.[13] George Wada, el productor de l'anime, va afirmar que el Mur de la Por estava influenciat per la naturalesa aïllada i tancada de la cultura japonesa.[14] També va dir que els sentiments interiors de cada individu és un dels temes principals de la sèrie.[15] Isayama després confirmaria que Atac als titans es va inspirar en part en Muv-Luv Alternative, la segona novel·la visual de la sèrie de novel·les visuals Muv-Luv.[14] Isayama també va assenyalar que la seva imatge de titans carnívors es va inspirar en Gyaos de la franquícia Gamera, La batalla dels simis gegants, la Mona Lisa devoradora d'homes de la sèrie Jigoku Sensei Nūbē i els dinosaures de la sèrie Parc Juràssic.[16][17][18]
Manga[modifica]
La sèrie va començar a publicar-se en la revista mensual de Kodansha Bessatsu Shōnen Magazine el setembre del 2009 i va finalitzar després d'onze anys el 9 d'abril de 2021 amb el 139è capítol.[19] El primer volum tankōbon es va publicar el 17 de març del 2010. El novembre del 2014, el manga havia imprès 45 milions de còpies, i el setembre del 2016 la xifra havia pujat a 60 milions.[20][21] La primera impressió del dotzè volum va ser de 2,2 milions de còpies, cosa que va convertir Atac als titans en una de les dues sèries que havia tingut una primera edició de més de dos milions de còpies, juntament amb One Piece.[22] El volum 13 és el que ha tingut la primera edició amb més tirada: 2.750.000 còpies.[23]
El 23 de juny de 2023, Norma Editorial va anunciar que treuria a la venda el manga en català amb el títol d'Atac als titans, amb previsió de publicar-lo el setembre del mateix any.[1] Finalment, es va publicar el 22 de novembre de 2023 en una edició 3 en 1.[4][5]
Atac als titans té una sèrie derivada anomenada Shingeki! Kyojin Chūgakkō (進撃！巨人中学校?) escrita per Saki Nakagawa. Va començar a publicar-se a la Bessatsu Shōnen Magazine el maig del 2012. Segueix els protagonistes mentre combaten contra els titans a la vegada que estudien a l'institut.[24] D'altra banda, es van publicar tres novel·les lleugeres escrites per Ryō Suzukaze amb el títol de Shingeki no Kyojin: Before the Fall que serveixen de preqüela de la sèrie principal.[25]
Hajime Isayama va crear un one-shot de 65 pàgines d'Atac als titans el 2006.[26] En una entrevista a NHK el 2018, Isayama va explicar que es va inspirar en la seva ciutat natal, Hita, a la prefectura d'Ōita, tot preguntant-se si hi havia monstres més enllà de les muralles que l'envolten.[27] En un principi, va oferir l'obra a la Weekly Shōnen Jump, on el van aconsellar de modificar-ne l'estil i la història perquè fos més apropiada a l'estil de la revista. Ho va rebutjar i l'oferí a la Weekly Shōnen Magazine.[28] Mentre treballava en un cibercafè, Isayama va topar amb un client que el va agafar pel coll de la camisa. Aquest incident li mostrà "la por de trobar-se una persona amb qui no em puc comunicar", que és la sensació que transmet a través dels titans.[11]
Isayama mentre publicava el manga treballava en cicles mensuals, en què dedicava una setmana a l'storyboard i tres setmanes a dibuixar un capítol. La història l'havia planificada prèviament. El setembre del 2013 va dir que volia acabar la sèrie al cap de 20 volums,[29] tot i que al final en van ser 34. En un principi, Isayama volia que la història tingués un final tràgic semblant a l'adaptació cinematogràfica del llibre de Stephen King The Mist, en què moren tots els personatges. Tanmateix, la gran rebuda del manga i de l'anime va fer que es plantegés canviar el final per l'impacte que podria tenir en els seguidors.[30][31]
Anime[modifica]
Entre el 7 d'abril i el 29 de setembre del 2013 es va emetre la primera temporada de l'adaptació en anime de la sèrie, produïda per Wit Studio i dirigida per Tetsurō Araki.[32] La sèrie de televisió es va estrenar a Mainichi Broadcasting System. La primera temporada es va resumir en dues pel·lícules: Attack on Titan – Part 1: Crimson Bow and Arrow (「進撃の巨人」前編～紅蓮の弓矢～ Shingeki no Kyojin Zenpen ~Guren no Yumiya~), corresponent als primers 13 episodis, i Attack on Titan – Part 2: Wings of Freedom (「進撃の巨人」後編～自由の翼～ Shingeki no Kyojin Kōhen ~Jiyū no Tsubasa~), que resumia els 12 restants. Es van estrenar respectivament el 22 de novembre del 2014 i el 27 de juny del 2015.[33]
La segona temporada, de 12 episodis, es va emetre entre l'1 d'abril i el 17 de juny del 2017. La tercera es va dividir en dues parts: la primera, de 12 episodis, es va emetre del 23 de juliol al 15 d'octubre del 2018, i la segona, de 10 episodis, del 29 d'abril a l'1 de juliol del 2019. La quarta i última temporada es va començar a emetre el 7 de desembre de 2020, i la seva segona part es va començar a emetre el 10 de gener de 2022[34][35] i va acabar el 4 d'abril del mateix any. Una tercera i última part s'emetrà en dues meitats; la primera meitat, un especial d'una hora, es va estrenar el 4 de març de 2023.[36][37][38] En aquesta temporada l'anime va canviar d'estudi i va ser animat per MAPPA.[39][40]
Rebuda[modifica]
Molts han analitzat la sèrie com a representant de "la desesperança que senten els joves de la societat actual".[41] L'escriptor Mao Yamawaki la va anomenar una "història de maduració del joves en el seu nucli", amb un nou misteri a cada episodi. Són aquests misteris que el crític Tomofusa Kure va dir que amplien les expectatives dels lectors. L'art del manga ha estat criticat com a bàsic per alguns crítics, i el mateix Isayama admet que els seus dibuixos són "aficionats". Tanmateix, aquests mateixos crítics van afirmar que després d'anys de serialització, l'art ha anat millorant, i Kure creu que si les il·lustracions haguessin estat "refinades", no hauria transmès la "estranyesa" que és una característica clau de l'obra.[41]
La sèrie ha guanyat també popularitat a països asiàtics veïns. Per exemple, la portada d'un diari gratuït de Hong Kong anomenat am730 el 27 de maig de 2013 que tractava sobre la popularitat de la sèrie a la Xina i Taiwan.[42] També ha rebut crítiques: la revista sud-coreana Electronic Times acusà Atac als titans de tenir un missatge militarista que serveix les inclinacions polítiques del Primer Ministre del Japó Shinzō Abe;[43] mentre que la sèrie ha sigut interpretada pels joves de Hong Kong que veien els Titans invasors com una metàfora de la Xina.[42] Un comentarista de mitjans de comunicació de Hong Kong anomenat Wong Yeung-tat elogià l'estil de l'autor i la versatilitat de l'ambientació, la qual permet distintes interpretacions.[44] L'any 2013, després que mitjans de comunicació enllaçaren a una publicació datada el 2010 del blog de l'autor on indicava que el personatge Dot Pixis fou basat en el general del Japó Imperial anomenat Akiyama Yoshifuru, una reacció negativa sobre les accions empreses pel tal general consistí en algunes amenaces de mort a l'autor que es creu que foren escrites per natius de països asiàtics veïns perquè contenien errors gramaticals als escrits japonesos.[45][46]
Algunes interpretacions crítiques d'Atac als titans destaquen les característiques compartides per la raça dels eldians i el poble jueu, assenyalant la seva persecució per part dels marleians com a paral·lela a la persecució jueva de l'Alemanya nazi. Això ha donat lloc a acusacions i teories d'antisemitisme i apologia del feixisme contra la sèrie i el seu autor, Isayama,[47] incloses les afirmacions que Isayama promou el nacionalisme i la teoria de la dominació global jueva. No obstant això, arguments oposats han afirmat que, tot i que els eldians comparteixen aalgunes característiques amb el poble jueu, estan pensats perquè els lectors simpatitzin amb més que no pas ser retratats com a malvats,[48] a més es detaquen els arguments en contra del racisme i el feixisme.[49] L'any 2020, Shaan Amin, escrivint per a The New Republic, va identificar l'obra com la preferid de les comunitats d'internet de dreta alternativa i nacionalistes blancs, alhora que va assenyalar que la gent tendeix a "interpretar les històries per trobar els missatges que ells volen".[50]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atac als titans |
- ↑ 1,0 1,1 «Atac als titans (Shingeki no kyojin), nova llicència de manga en català de Norma». ComiCat, 24-06-2023. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ ATAC ALS TITANS INTEGRAL 1 (ED. CATALÀ). Norma Editorial [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «『進撃の巨人』ミュージカル化 エレン役は岡宮来夢、ミカサ役は高月彩良» (en japonès). Oricon. [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Novetats de novembre de Norma (2a part): Atac als titans vol. 1». ComiCat, 12-11-2023. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Butlletí Novembre 2023» pàg. 41. Norma Editorial. [Consulta: 25 octubre 2023].
- ↑ «Ataque a los Titanes: estas son las diferencias de tamaños de todos los titanes». Alfa-beta. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Trujillo, Sergio. «Attack on Titan: conoce los poderes de los Nueve Titanes» (en castellà), 21-01-2021. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ Loo, Egan. «1st Attack on Titan Blu-ray/DVD to Bundle Manga 'Prototype'». Anime News Network, May 7, 2013. Arxivat de l'original el November 10, 2013. [Consulta: November 2, 2013].
- ↑ Isayama, Hajime. «Transformation!!!!». Arxivat de l'original el September 18, 2014. [Consulta: August 30, 2014].
- ↑ Hodgkins, Crystalyn. «Attack on Titan Creator Named Tourism Ambassador of Hometown». Anime News Network, November 4, 2014. Arxivat de l'original el November 8, 2014. [Consulta: November 5, 2014].
- ↑ 11,0 11,1 «'Attack on Titan' author expresses fears through popular boys' manga». , July 20, 2013. «An incident that occurred soon after his move to Tokyo served as inspiration for the manga. Isayama was working a night job at an Internet cafe, when a customer suddenly grabbed him by the collar. "I felt the fear of meeting a person I can't communicate with." He projects that terror and discomfort through the titans.» Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «internet cafe» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Alversob. «Interview with Attack on Titan Creator Hajime Isayama». MTV, June 12, 2012. Arxivat de l'original el July 30, 2013. [Consulta: July 25, 2013].
- ↑ Isayama, Hajime. «ja:アクセス数がすごい！» (en japonès). Blog.livedoor.jp, April 17, 2013. Arxivat de l'original el May 18, 2013. [Consulta: May 19, 2013].
- ↑ 14,0 14,1 Loveridge, Lyenzee «Interview: George Wada, Producer of Attack on Titan». Anime News Network, July 23, 2013.
- ↑ Saitō, Tamaki «Brutus No. 790» (en japonès). Brutus. Magazine World, vol. 790, November 15, 2014.
- ↑ «Hajime Isayama». Comiclopedia. Lambiek. Arxivat de l'original el January 27, 2024. [Consulta: February 8, 2024].
- ↑ «ja:『進撃の巨人』作者が語る最終回への思い» (en japonès). President Online, December 12, 2018. Arxivat de l'original el April 26, 2022. [Consulta: February 8, 2024].
- ↑ «ja:「僕はまだ、思春期を こじらせている」 『進撃の巨人』諫山創» (en japonès). Gendai Media. Kodansha, January 28, 2011. Arxivat de l'original el December 22, 2023. [Consulta: February 12, 2024].
- ↑ «Attack on Titan Manga Ends on April 9 After 11 Years» (en anglès). [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ «What Our Failure to Cover Attack on Titan Says About the Comics Industry», 30-07-2015. Arxivat de l'original el 16 agost 2016. [Consulta: 29 juny 2016].
- ↑ «Attack on Titan Manga Has 60 Million Copies in Print». Anime News Network, 02-09-2016. Arxivat de l'original el 2 setembre 2016. [Consulta: 2 setembre 2016].
- ↑ «Attack on Titan Prints 28 Million as Latest Book Gets 2.2-Million Printing». Anime News Network, 06-12-2013. Arxivat de l'original el 10 desembre 2013. [Consulta: 7 desembre 2013].
- ↑ «Crunchyroll». Crunchyroll. Arxivat de l'original el 23 setembre 2015.
- ↑ «Attack on Titan Manga Inspires Comedy Spinoff Manga». Anime News Network, 13-04-2012. Arxivat de l'original el 4 novembre 2013. [Consulta: 29 octubre 2013].
- ↑ «Daphne in the Brilliant Blue's Shiki Penning Attack on Titan Spinoff Manga». Anime News Network, 21-08-2013. Arxivat de l'original el 20 agost 2013. [Consulta: 21 agost 2013].
- ↑ «1st Attack on Titan Blu-ray/DVD to Bundle Manga 'Prototype'». Anime News Network, 07-05-2013. Arxivat de l'original el 10 novembre 2013. [Consulta: 2 novembre 2013].
- ↑ «Hajime Isayama Shares His Inspiration for Attack on Titan».
- ↑ Isayama, Hajime. «Transformation!!!!». Arxivat de l'original el 18 setembre 2014. [Consulta: 30 agost 2014].
- ↑ «Attack on Titan Creator Aims to End Manga in 20 Volumes». Anime News Network, 25-09-2013. Arxivat de l'original el 3 novembre 2013. [Consulta: 29 octubre 2013].
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en japanese). White Screen, 04-12-2013. Arxivat de l'original el 7 desembre 2013. [Consulta: 7 desembre 2013].
- ↑ «Attack on Titan Creator Considers Changing Ending». Anime News Network, 07-12-2013. Arxivat de l'original el 12 febrer 2014. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ 「進撃の巨人」製作委員会. «放送情報» (en japonès). Arxivat de l'original el 30 de març 2013. [Consulta: 14 gener 2016].
- ↑ «2nd Attack on Titan Compilation Film Adds New Ending Footage Linked to 2nd TV Season». Arxivat de l'original el 8 agost 2015.
- ↑ Luster, Joseph. «Attack on Titan Final Season Anime Continues with Episode 76» (en anglès americà). [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ «Attack on Titan The Final Season Anime's Part 2 Video Reveals Premiere on January 9» (en anglès). [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ «Attack on Titan The Final Season Anime's 'Conclusion' to Air in 2023» (en anglès). [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ Harding, Daryl. «Attack on Titan Final Season Part 3 Anime Set to Premiere on March 4, Will Be Split Into Two Halves» (en anglès americà). [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ «Attack on Titan The Final Season Part 3 Anime's 1st Half Airs as 1-Hour Special on March 3» (en anglès). [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ «'Attack On Titan' season 4 part 2 release date, trailer, plot, and spoilers for the epic anime finale» (en anglès). Inverse, 02-05-2021. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ Donohoo, Timothy. «Why Attack on Titan Changed Studios for Its Final Season» (en anglès). CBR, 13-01-2021. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ 41,0 41,1 «Boosted by anime version, 'Attack on Titan' manga sales top 22 million» (en anglès). Asahi Shimbun, 17-08-2013. Arxivat de l'original el 22/08/2013.
- ↑ 42,0 42,1 «Attack on Titan explosive hit in China, Hong Kong, and Taiwan - 4 million YouTube hits - Netizens debate walls under siege (《進擊の巨人》爆紅中港台 Youtube點擊400萬 網民熱議圍牆抗敵)». am730 [Hong Kong], 27-05-2013, p. 1 [Consulta: 27 juny 2013]. Arxivat 2013-06-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-07. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ «A revival of militarism? Attack on Titan sparks Korean-Japanese spat (軍國主義復活？／進擊的巨人 引發韓日論戰)». The Liberty Times [Taipei], 12-06-2013 [Consulta: 27 juny 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-25. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Yeung Tat, Wong «Popular Manga: Because we have our own titans to defeat (流行漫畫﹕因為，我們也有想要打倒的巨人)». Ming Pao [Hong Kong], 13-02-2011 [Consulta: 27 juny 2013]. Arxivat 2014-10-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ «A Thousand Death Threats Against a Popular Anime Creator». Kotaku, 01-07-2013 [Consulta: 1r juliol 2013].
- ↑ Logarta, Michael «Attack on Titan creator receives 1,000 death threats». GMA News, 02-07-2013 [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ «The fascist subtext of Attack on Titan can’t go overlooked» (en anglès). Polygon.
- ↑ «Attack on Titan: Fascist and Anti-Semitic? Don't Believe the Propaganda» (en anglès americà), 20-06-2019. [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑ «Attack on Titan's Criticism of Fascism & Racism Is Far From Subtle» (en anglès americà), 21-06-2020. [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑ Amin, Shaan «Why Attack on Titan Is the Alt-Right’s Favorite Manga». The New Republic, 16-11-2020. ISSN: 0028-6583.