Shinya Yamanaka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premi Nobel Shinya Yamanaka
Shinya Yamanaka l'any 2013
Shinya Yamanaka l'any 2013
Naixement 4 de setembre de 1962
Higashiosaka, Osaka, Japó
Camp Recerca en cèl·lules mare
Treball(s) Cèl·lules mare de pluripotència induïda (cèl·lules iPS)
Premis importants Premi Robert Koch (2008)
Premi Shaw (2008)
Premi Internacional Canadà Gairdner (2009)
Premi Albert Lasker per Investigació Mèdica Bàsica (2009)
Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement[1] (2010)
Premi Wolf (2011)
McEwen Award for Innovation (2011)
Fellow of the National Academy of Sciences[2] (2012)
Millennium Technology Prize (2012)
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (2012)

Shinya Yamanaka (en japonès: 山中 伸弥; Higashiosaka, 4 de setembre de 1962) és un metge[1] i investigador japonès especialitzat en l'estudi de les cèl·lules mares adultes.[3][4][5] Treballa actualment com a director del Center for iPS Cell Research and Application i és professor a l'Institute for Frontier Medical Sciences a la Universitat de Kyoto. També és investigador sènior als Instituts J. David Gladstone, afiliats a la UCSF, a San Francisco i alhora professor d'anatomia a la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF). Yamanaka és a més el president de la Societat Internacional for Stem Cell Research (ISSCR).

Va rebre el Premi Wolf de medicina el 2011 amb Rudolf Jaenisch, el Millennium Technology Prize el 2012 amb Linus Torvalds i el 8 d'octubre de 2012 el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia conjuntament amb John B. Gurdon.

Educació[modifica | modifica el codi]

Yamanaka va néixer a Higashiosaka. Després de graduar-se a l'institut Tennoji annex a la Universitat Kyoiku d'Osaka,[6] va rebre el seu doctorat en medicina (M.D.) a la Universitat de Kobe el 1987 i el seu doctorat (PhD) a l'Escola de Graduats de la Universitat d'Osaka el 1993. Després, va dur a terme una estada de cirurgia ortopèdica a l'Hospital Nacional d'Osaka i va aconseguir una beca postdoctoral a l'Institut Gladstone de Malalties Cardiovasculars, San Francisco.

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

Entre 1987 i 1989, Yamanaka va ser metge resident en cirurgia ortopèdica a l'Hospital Nacional d'Osaka. La seva primera operació va consistir a retirar un tumor benigne del seu amic Shuichi Hirata, tasca que no va poder completar passada una hora, quan un cirurgià hàbil pot fer-la en uns deu minuts. Alguns dels seus mentors l'anomenaven "Jamanaka", un joc de paraules amb la paraula japonesa per a designar "obstacle".[7]

Del 1993 al 1996, va estar a l'Institut Gladstone de Malalties Cardiovasculars, que està afiliat a la Universitat de Califòrnia, Sant Francisco, on hi havia una atmosfera de llibertat i possibilitat de parlar amb els companys amb franquesa. Entre el 1996 i el 1999, va ser professor assistent a l'Escola Mèdica de la Universitat de la Ciutat d'Osaka, però va acabar cuidant dels ratolins en lloc de fer recerca.[7]

La seva dona el va aconsellar que es fes metge practicant, però en lloc d'això va demanar una posició a l'Institut Nara de Ciència i Tecnologia. Va manifestar que volia aclarir les característiques de les cèl·lules mare embrionàries i que ho aconseguiria, i aquesta actitud optimista va ser clau a l'hora d'aconseguir el lloc. Del 1999 al 2003, va exercir de professor associat al centre, i va iniciar la recerca que més tard el duria a guanyar el Premi Nobel el 2012. Va arribar a ser professor principal i es va mantenir en aquesta posició del 2003 al 2005. Entre el 2004 i el 2010, Yamanaka va ser professor al Institute for Frontier Medical Sciences.[8] Actualment, Yamanaka és director i professor al Centre de Recerca i Aplicació de Cèl·lules iPS, a la Universitat de Kyoto.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shinya Yamanaka Modifica l'enllaç a Wikidata