Si bemoll major

De Viquipèdia

Si♭ major

Tonalitat relativa	Sol menor
Tonalitat paral·lela	Si bemoll menor
Notes
Si♭, Do, Re, Mi♭, Fa, Sol, La, Si♭

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Si bemoll major

Si bemoll major (també Si♭M en la notació europea, i B♭ en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota si♭; així està constituïda per les notes si♭, do, re, mi♭, fa, sol i la. La seva armadura conté un bemoll, el si bemoll. El seu relatiu menor és la tonalitat de sol menor, i la tonalitat homònima és si bemoll menor.

Si bemoll major és una tonalitat còmoda per a la majoria d'instruments de vent, en especial per a aquells que estan en la seva tonalitat pròpia com, per exemple, el clarinet, la trompeta i els saxòfon en si♭.

La Simfonia núm. 98 de Haydn és la primera simfonia que es va escriure en aquesta tonalitat, i en ella Haydn va incloure trompetes i timbales. Tot i així, amb anterioritat, el seu germà Michael Haydn havia escrit una simfonia en si bemoll major, la núm. 36. D'altra banda, cinc dels vint-i-cinc concerts per a piano de Mozart estan en si bemoll major.

Sobre aquesta plantilla: Visualitza • Discussió • edita Escales diatòniques i tonalitats
	Bemolls Sostinguts major menor major menor 0 Do, la 1 Fa re Sol mi 2 Si♭ sol Re si 3 Mi♭ do La fa♯ 4 La♭ fa Mi do♯ 5 Re♭ si♭ Si sol♯ 6 Sol♭ mi♭ Fa♯ re♯ 7 Do♭ la♭ Do♯ la♯
El número de la columna esquerra indica el nombre de sostinguts i bemolls de cada escala.