Sicilià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sicilià
Sicilianu
Altres denominacions: Lingua Siciliana
Parlat a: Sicília, la part sud de Calàbria, i la part sud de Pulla (Salento) i els països on hi ha immigrants sicilians
Regió: Sud d'Europa
Parlants: 4,7 milions (2002)[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Llengua romànica
   Itàlica-Occiental
    Romance
     Sicilià

estatus oficial
Llengua oficial de: cap nació
Regulat per: cap institució
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 scn
ISO 639-3 scn
Situació de les parles itàliques meridionals
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de Pulla (Itàlia).

Fitxer:Mondo siculofono.png
Distribució geogràfica del sicilià.

Evolució[modifica | modifica el codi]

El sicilià (u sicilianu, lingua siciliana), com a llengua pròpia, evolucionà a partir del llatí, amb moltes influències del grec tant prèvies a la conquesta romana, com al període que va formar part de l'imperi Bizantí a partir del 450 dC.

Vora el segle XIII el sicilià s'havia format com a llengua romànica, amb influència del provençal i del normand. En aquest moment es produeix la incorporació a la Corona Aragonesa del Regne de Sicília. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicilià va ser llengua oficial al parlament de Sicília, juntament amb el català. Durant aquest període va ser l'únic temps en què el sicilià va ser llengua oficial escrita. La influència del català en el sicilià en aquest període va ser important.

Amb la incorporació del regne de Sicília al Regne d'Espanya després de la unificació de la corona de Castella i la d'Aragó, el català i el sicilià deixaren de ser llengües de la cort i començà a utilitzar-s'hi el toscà, que esdevindria la base del modern italià. La influència de l'italià des d'aleshores ha estat marcada i va esdevenir l'única llengua oficial.

El sicilià es mantenia de pares a fills com a llengua oral. A mitjan segle XX, gran part de la població de l'illa parlava un sicilià pur. La següent generació parlava un sicilià amb uns quants italianismes. A la primeria del segle XXI, la major part dels jóvens ja no sap parlar bé el sicilià o el mescla amb l'italià.

Exemple de paraules similars entre català i sicilià[modifica | modifica el codi]

  • abbuccari - abocar
  • accabbari - acabar
  • addunarisi - adonar-se
  • affruntarisi - afrontar-se
  • anciova - anxova
  • arricugghirisi - recollir-se
  • arruciari - arruixar
  • attrivitu - atrevit
  • atturrari - torrar
  • muccaturi - mocador
  • nzirtari - encertar
  • palataru - paladar
  • pinzeddu - pinzell
  • priarisi - prear-se
  • ragogghia - argolla
  • darreri - darrera

Exemple de llengua escrita[modifica | modifica el codi]

Lu Patri Nostru[modifica | modifica el codi]

Patri nostru, chi siti 'n celu,
Sia santificatu lu vostru nomu,
Vinissi prestu lu vostru regnu,
Sempri sia fatta la vostra Divina Vuluntati
Comu 'n celu accussì 'n terra.
Dàtinillu sta jurnata lu panuzzu cutiddianu
E pirdunàtini li nostri piccati
Accussì comu nui li rimittemu ê nostri nimici
E nun ni lassati cascari ntâ tintazzioni,
ma scanzàtini dû mali.
Amen.

Astrattu di Antoniu Venezianu[modifica | modifica el codi]

Celia, Lib. 2[modifica | modifica el codi]

(~1600)

Non è xhiamma ordinaria, no, la mia
è xhiamma chi sul'iu tegnu e rizettu,
xhiamma pura e celesti, ch'ardi 'n mia;
per gran misteriu e cu stupendu effettu.
Amuri, 'ntentu a fari idulatria,
s'ha novamenti sazerdoti elettu;
tu, sculpita 'ntra st'alma, sì la dia;
sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.

Astrattu di Giovanni Meli[modifica | modifica el codi]

Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu)[modifica | modifica el codi]

(~1800)

Stracanciatu di notti soli jiri;
S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri;
cu vacabunni ci mustra piaciri;
poi lu so sbiu sunnu li sumeri,
li pruteggi e li pigghia a ben vuliri,
li tratta pri parenti e amici veri;
siccomu ancura è n'amicu viraci
di li bizzari, capricciusi e audaci.

Astrattu di Ninu Martogliu[modifica | modifica el codi]

Briscula 'n Cumpagni[modifica | modifica el codi]

(~1900)

—Càrricu, mancu? Cca cc'è 'n sei di spati!...
—E chi schifiu è, di sta manera?
Don Peppi Nnappa, d'accussì jucati?
—Misseri e sceccu ccu tutta 'a tistera,
comu vi l'haju a diri, a vastunati,
ca mancu haju sali di salera!

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sicilià Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en sicilià de la Viquipèdia