Sicofant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sicofant (plural llatí Sycophantes) era a l'antiga Grècia un personatge que es dedicava a informar que un altre exportava figues. Curiosament l'exportació de figues havia estat prohibida en un període molt primerenc de la història atenenca, no se sap per quina causa; al cap dels anys la mesura ja no devia ser necessària però la llei va romandre en vigor i els productors de figues es van arriscar a exportar-les il·legalment. Els informadors sobre els que feien això foren anomenats sicofantes.

Però amb el temps la figura va evolucionar i el nom es va donar a un personatge que no té un nom per definir-lo però era molt conegut pels atenencs i era una mena de barreja d' informador, que està assabentat de tot, acusador, mentider, falsari i encara més coses. Vivia de delatar les ofenses públiques, cosa que d'altra banda era encoratjada per l'estat i la llei; si l'acusador guanyava rebia més o menys la meitat del valor del càstig del condemnat.

Les gelosies personal van fer proliferar aquesta mena de gent i fins i tots els grans homes d'estat en van ser víctimes; els que tenien por pagaven fàcilment, cosa que augmentava la recaptació de l'estat; els que eren culpables pagaven per sortir-se'n; i així els sicofants se n'aprofitaven, però també els jutges i advocats que incrementaven els seus honoraris, i l'Estat que recaptava una gran suma es multes.

Alguns sicofants s'associaven i acusaven en comú i després es repartien els guanys. No cal dir que el perjuri era el més freqüent.

La llei àtica castigava els seus actes: una persona que llençava una acusació falsa contra una altra, que rebia diners per falsejar la veritat en un procés legal, que era subornat per fer falses acusacions, o que conspirava per arruïnar moral o econòmicament un home innocent, podia ser castigat fortament i se li podia confiscar la propietat; si llençava una causació i després no la continuava, podia ser condemnat a 1.000 dracmes de multa i la pèrdua del dret de llençar una nova acusació; també rebia la mateixa pena si se celebrava el judici i no obtenia per la seva causa almenys 1/5 part dels vots dels jutges. Tots aquestos remeis estaven previstos a la llei, però a la practica eren poc efectius. Aristòfanes deia: "no hi ha antídot contra la picada d'un sicofant".