Sidó

Vista de la ciutat de Sidó

Sidó, moderna Saïda en francès o en àrab صيدا‎, Ṣaydā (fenici צדן, Ṣydwn; grec: Σιδών; llatí: Sidon; hebreu צידון‎, Ṣīḏōn, turc: Sayda) és una ciutat del Líbano, la tercera del país, a la govenació del Sud, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 kms al nord de Tir i altres 40 kms al sud de Beirut. El nom correspon al modern nom àrab de "pesca". L'antiga Sidó fou una ciutat de Fenícia a la qual la Bíblia la descriu com la terra de Canaan; al segon mil·lenni era poblada per cananeus i era considerat l'establiment mes al nord dels cananeus (i Gaza el mes al sud). El seu nom segons Flavi Josep i altres derivaria de Sidó, fill de Canaan (Gènesis 10.15) fill de Noè.

Història

Sidó fenícia

Sidó va estar governada per reis, que foren temporalment vassalls d'Egipte. Vers el segle X aC depenia de Tir però en alguns moments apareixen sobirans locals. Va passar a Pèrsia el 539 aC conservant els seus reis, un dels quals, Tabnit II es va revoltar el 358 aC però fou derrotat; el 332 aC es va sotmetre a Alexandre el Gran que va nomenar a Abdalonimus, el jardiner, com a rei de Tir i Sidó. Després d'Alexandre va obeir a Antígon i després fou disputada per selèucides i ptolemeus.

Sidó romana, bizantina

El 66 aC va quedar sota sobirania romana i va romandre en mans de romans i bizantins fins el 637.

Sidó (Sayda) musulmana i Sagitta croada

El 637 fou ocupada pels àrabs manats per Yazid ibn Abi Sufyan, sent després el port de Damasc. Assetjada el 1107 se'n va lliurar segons uns pagant una forta suma i segons altres mercès a l'ajut arribat al darrer moment des de Damasc, però finalment fou ocupada pels croats el 4 de desembre de 1110 després d'un setge que havia començat el 19 d'octubre. Entre 1124 i 1244 va pertànyer al regne de Jerusalem i fou una senyoria que portava el nom llatí de Sagitta o Sagette o Sayette, deformació de l'àrab Sayda. Després va dependre dels comtes de Trípoli fins el 1187 quan la va ocupar Saladí i va destruir les fortificacions. El 1228 va ser recuperada pels croats que van restaurar les fortificacions. El 1249 els musulmans la van recuperar però el 1253 hi va entrar Sant Lluís de França que la va fortificar novament. El 1260 va ser devastada pels mongols i tot seguit la van ocupar els cavallers templaris, fins que el 1291 va passar al mamelucs d'Egipte.

Sidó otomana

Fou possessió otomana després del 1516. L'emir drus Fakhr al-Din (1595-1634) la va afavorir i hi va construir un khan. El 1792 el governador otomà Djazzar Pasha va expulsar als mercaders francesos. El 1840 va ser bombardejada pels anglesos i austríacs. Els francesos van arribar al país el 1919 i va formar part del territori del Gran Líban establert com a mandat el 1920.

Independència

La població volia la seva unió a Síria però les negociacions del 1936 va establir definitivament un estat separat. Sota el primer ministre Riyad al-Sulh (assassinat el 1951) va tenir una participació destacada a la vida nacional; el 1943 el Gran Líban va esdevenir república del Líban. El 1946 tenia 15.000 habitants (5.000 al segle XVIII però ja havia arribat als 15.000 vers 1914) però van augmentar per l'arribada de refugiats palestins el 1948. El 1958 Saïda va participar a la revolta contra el president Camille Chamoun. El 1980 va arribar a 117.000 habitants dels que el 80% eren musulmans sunnites. Des de 1970 la població civil va patir atacs aeris israelians i bombardejos navals per culminar amb la invasió per terra el 1982; el 1985 els israelians es van haver de retirar deixant al càrrec a les Forces Libaneses, milícies de la dreta cristiana que va bombardejar el camp de refugiats palestins d'Ayn al-Halwa (Aïn el-Héloué) durant un mes fins que finalment foren obligats a abandonar la ciutat. Els palestins van dominar la ciutat fins el juny de 1991 quan l'Exèrcit Libanès va agafar el relleu. Les milícies sunnites van esdevenir la principal força i el cap sunnita local, el milionari Rafik Hariri, va esdevenir primer ministre l'octubre de 1992 (fins a 1998 i altre cop del 2000 a 2004) sent assassinat el 2005.

Governants

• Dinastia Zimrida, segle XVIII aC
• Zimr-Hadda (Zimrida II), segle XIV aC
• Iab-nilu, segle XIV aC
• Ethbaal (Etzel-Baal) 940-908
• Zinrida III vers 840 aC
• Tubaal, vers 740 aC
• Luli (Elulaios de Tir 729-694 aC ?) vers 705 aC
• Abd Melkarth, segle VII aC
• Abdimilkutte (Abd Melkarth ?), segle VII aC (vers 685-677 aC)
• Eshmunazzar I
• Tabnit I, segle V aC
• Amastoreth (Anysus) vers 480 aC
• Eshmunazzar II
• Tetramnestus
• Ba'al Sillem II 407-374
• Bodastart I Strato 374-362
• Tabnit II (Tennes)362-358
• Rebel·lio i destrucció pels perses 358 aC; reconstruida vers 350 aC
• Bodastart II
• Yaton Melik
• Abdiashirta abans del 332 aC
• Abdalonim (de Sidó i Tir) 332- ?
• Philoclos vers 312-310
• República vers 112-68
• A Roma 68 aC i després Bizanci (ocupació persa del 612 al 628)
• Al Califat 637
• A Egipte 868
• Als seljúcides 1071
• Al Regne de Jerusalem 1124-1244
• Senyoria de Sagette
  • Eustaqui I Grenier 1110-1124
  • Eustaqui II 1124-1131
  • Gerard 1131-1164
  • Vacant (al rei de Jersusalem) 1164-1171
  • Reinald Bofor 1171-1187
• A Egipte 1187
• Al Regne de Jerusalem 1229
  • Balian I d'Ibelin, senyor de Sidó, Beirut i Nablus 1229-1247
• A Trípoli 1244-1247
  • Julià Grenier 1247-1260
• Balian II 1260-1291
• Eustaqui III ? 1291-1292
• A Egipte 1292
• Als otomans 1516
  • emirs del Líban a Trípoli 1660-1772
  • governadors de Saida (Sidó) i Acre (Akko)
  • Umar az-Zahir ibn Umar az-Zaydani 1772-1775
  • Ahmad Pasha el Botxí 1775-1804
  • Suleyman Pasha 1804–1809
  • Ismail 1809–1820
  • Abdullah Pasha 1820-1831
• A Egipte 1831-1840
  • Mehmed Izzet Pasha 1840-1841
• A Turquia 1841
  • Selim Pasha 1841
  • Mustapha Pasha 1842
  • Selim Pasha (segona vegada) 1842
  • Umar Pasha (Mihaylo Lattas) 1842
  • Asad Pasha 1843-1845
  • Vechihi Pasha 1845–1846
  • Kiamil Pasha 1846-1849
  • Femiq Pasha 1849-1852
  • Mehmed Pasha 1852–1853
  • Femiq Pasha (segona vegada) 1853–1854
  • Mahmud Pasha 1855-1856
  • Femiq Pasha (tercera vegada) 1856-1857
  • Kurshid Pasha 1857–1860
  • Fuad Pasha 1860-1861
    • Charles de Beaufort d'Hautpoul (ocupació francesa) 1860-1861
  • Kaysarli Ahmad Pasha 1861–1863
  • Mehmed Kabuli Pasha 1863-1864
  • Mehmed Kurshid Pasha 1864– 1865
    • al vilaiat de Beirut 1865