Sidney Lumet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Sidney Lumet
Sidney Lumet el 2007
Sidney Lumet el 2007
Naixement: 25 de juny de 1924
Filadèlfia, Pennsilvània (EUA)
Defunció: 9 d'abril de 2011 (als 86 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Rita Gam (1949-1954)
Gloria Vanderbilt (1956-1963)
Gail Lumet Buckley (1963-1978)
Mary Gimbel (1980-)
Premis Oscar
Oscar honorífic
2005 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor director
1977 - Network

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
2007 Before the Devil Knows You're Dead
1988 Running on Empty
1982 Veredicte final
1976 Network
1975 Tarda negra
1974 Assassinat a l'Orient Express
1973 Serpico
1965 The Hill
1964 The Pawnbroker
1964 Punt límit
1962 Long Day's Journey Into Night
1957 Dotze homes sense pietat
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Sidney Lumet a IMDb

Sidney Lumet (Filadèlfia, Pennsilvània, 25 de juny de 1924 - Manhattan, Nova York, Estat de Nova York, 9 d'abril de 2011) fou un director de cinema estatunidenc. Format en la direcció teatral, va pertànyer a l'anomenada "generació de la televisió".

Format al teatre i a la televisió, Sidney Lumet debuta en la carrera cinematogràfica a finals de la dècada de 1950. Cineasta prolífic, amb una obra molt heteròclita, desenvolupa un estil característic al si de dos gèneres concrets: el cinema policíac i la pel·lícula de judicis, dos estaments en els quals se sostenen les democràcies i que esdevenen un focus de corrupció latent.

Henry Fonda li dóna la seva gran oportunitat en el cinema confiant-li la realització de dues pel·lícules protagonitzades per ell: Dotze homes sense pietat (1957), versió cinematogràfica d'un drama per a la televisió amb una realització summament teatral, seguida de Stage Struck (1958), en la qual l'escenari es converteix en el protagonista. L'òpera primera de Sidney Lumet es va revelar com un títol ja mític fonamentalment per una suprema direcció d'actors i en l'honestedat dels seus plantejaments, dos dels trets més característics d'aquest cineasta. Algunes de les seves pel·lícules posteriors seran adaptacions d'obres de teatre de Tennessee Williams, Anton Txékhov o Arthur Miller, entre els autors més coneguts, o bé estaran impregnades d'alguna manera d'inspiració teatral com Tarda negra (1975). Les seves característiques serien la unitat de lloc i d'acció, abundància de diàlegs, posada en escena basada en la interpretació dels actors, utilització recurrent del plànol seqüència.

A finals dels anys 50, ja dirigeix a les estrelles més grans en superproduccions com That Kind of Woman (1959) amb Sophia Loren i The Fugitive Kind (1960) amb la insòlita parella Marlon Brando i Anna Magnani. Lumet és encara un cineasta molt jove, però la seva capacitat per treballar ràpida i eficaçment adquirida a la televisió, constitueix una marca de fàbrica especialment valorada en el sistema de Hollywood, desitjós de rendibilitat.

Al llarg de la dècada següent, al costat de coproduccions europees típiques d'aquella època, com Trucada per a un mort (1967), una pel·lícula clàssica d'espies clàssica, firma una sèrie de pel·lícules amb temes més ambiciosos, en les que fa gala d'un tractament formal sovint original, com Long Day's Journey Into Night (1962), amb Katharine Hepburn com a mare de família; Punt límit (1964), una pel·lícula futurista que condemna en plena guerra freda la carrera armamentista, novament amb Henry Fonda; The Pawnbroker (1964), on el trauma patit per un supervivent dels camps de la mort (Rod Steiger) és expressat mitjançant un muntatge inventiu; The Hill (1965), la primera de les seves cinc col·laboracions amb Sean Connery Gran robatori a Manhattan (1971).

A partir de la dècada de 1970 la seva filmografia és cada vegada més eclèctica. Lumet passa d'un gènere a un altre: del clàssic amb grans estrelles com Assassinat a l'Orient Express (1974), adaptació d'una obra d'Agatha Christie, a Network (1976), un al·legat contra els mitjans de la televisió; de l'intimista i psicoanalític Equus (1977), al remake «urbà» de El magic d'Oz, El mag, amb Diana Ross i Michael Jackson (1978).

Al si d'una obra rica i variada, Sidney Lumet ha aconseguit igualment desenvolupar un estil característic entorn de temàtiques recurrents. Igual com Scorsese, passeja la seva càmera pels carrers i els baixos fons de Nova York, el decorat de la majoria de les seves pel·lícules. Filma la seva ciutat fetitxe amb tota la seva majestuositat, però també en el seu costat més brut (magatzems abandonats, comissaries insalubres). Desprèn un cert naturalisme, completat per segons rols pintorescos, en pel·lícules que solen tenir com a marc els ambients cínics i corruptes de la policia, com per exemple Serpico (1973), El príncep de la ciutat (1981), Districte 34: corrupció total (1990), La nit cau sobre Manhattan (1996), o de la justícia Veredicte final (1982), Poder (1986) i L'advocat del diable (1993).

El 2005 va rebre l'Oscar honorífic per la seva trajectòria. Les seves darreres pel·lícules foren Declareu-me culpable (2006), que es basa en la història real, i Before the Devil Knows You're Dead (2007), la trama de la qual gira entorn de dos germans que organitzen el robatori de la joieria dels seus propis pares, però el pla no resulta tan perfecte com estava previst. Aquestes dues últimes obres d'un Sidney Lumet octogenari, i en especial la darrera, van recuperar el prestigi crític del director.

Filmografia[1][modifica | modifica el codi]

Any Títol pel·lícula Nominacions
Oscars
Guanyades Protagonistes Escenes
1957 Dotze homes sense pietat 3 Henry Fonda, Lee J. Cobb Trailer
1958 Stage Struck Henry Fonda, Susan Strasberg
1959 That Kind of Woman Sophia Loren, Tab Hunter
The Fugitive Kind Marlon Brando, Joanne Woodward, Anna Magnani Escena
1961 A View from the Bridge Raf Vallone, Jean Sorel
1962 Long Day's Journey Into Night 1 Katharine Hepburn, Ralph Richardson, Jason Robards Escena
1964 The Pawnbroker 1 Rod Steiger, Geraldine Fitzgerald
Punt límit Henry Fonda, Dan O'Herlihy, Walter Matthau Escena
1965 The Hill Sean Connery, Harry Andrews Trailer
1966 Un grup de dones Candice Bergen, Joan Hackett
1967 Trucada per a un mort James Mason, Harry Andrews Escena
1968 Bye Bye Braverman George Segal, Jack Warden
The Sea Gull Vanessa Redgrave, Simone Signoret
1969 The Appointment Omar Sharif, Anouk Aimée
1970 King: A Filmed Record... Montgomery to Memphis 1 Narració: Paul Newman, Joanne Woodward
Last of the Mobile Hot Shots Lynn Redgrave, James Coburn
1971 Gran robatori a Manhattan Sean Connery, Dyan Cannon, Martin Balsam
1972 Child's Play James Mason, Robert Preston
El delicte (The Offence) Sean Connery, Trevor Howard
1973 Serpico 2 Al Pacino Trailer
1974 Lovin' Molly Anthony Perkins, Beau Bridges
Assassinat a l'Orient Express 6 1 Albert Finney, Lauren Bacall, Sean Connery, Ingrid Bergman Escena
1975 Tarda negra (Dog Day Afternoon) 6 1 Al Pacino, John Cazale Trailer
1976 Network 10 4 Faye Dunaway, William Holden, Peter Finch, Robert Duvall, Ned Beatty Escena 1
Escena 2
1977 Equus 3 Richard Burton
1978 El mag 4 Diana Ross, Michael Jackson
1980 Just Tell Me What You Want Alan King, Ali MacGraw
1981 El príncep de la ciutat (Prince of the City) 1 Treat Williams, Jerry Orbach Trailer
1982 Veredicte final (The Verdict) 5 Paul Newman, Jack Warden Escena
Deathtrap . Michael Caine, Christopher Reeve, Dyan Cannon
1983 Daniel Timothy Hutton, Mandy Patinkin Escena
1984 Greta Garbo al cor (Garbo Talks) Anne Bancroft, Ron Silver Escena
1986 Poder (Power) Richard Gere, Julie Christie, Gene Hackman
L'endemà al matí (The Morning After) 1 Jane Fonda, Jeff Bridges
1988 Running on Empty 2 . River Phoenix, Judd Hirsch trailer
1989 Negocis de família (Family Business]] Sean Connery, Dustin Hoffman
1990 Q&A Timothy Hutton, Nick Nolte, Armand Assante Escena
1992 A Stranger Among Us Melanie Griffith, John Pankow
1993 L'advocat del diable (Guilty as Sin) Don Johnson, Rebecca De Mornay
1997 La nit cau sobre Manhattan (Night Falls on Manhattan) Andy Garcia, Ian Holm, Lena Olin, Richard Dreyfuss Trailer
Critical Care James Spader, Kyra Sedgwick
1999 Gloria Sharon Stone, George C. Scott
2004 Strip Search Glenn Close, Maggie Gyllenhaal
2006 Declareu-me culpable (Find Me Guilty) Vin Diesel, Alex Rocco
2007 Before the Devil Knows You're Dead Philip Seymour Hoffman, Ethan Hawke, Albert Finney Trailer
2009 Getting Out

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sidney Lumet a Internet Movie Database (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sidney Lumet Modifica l'enllaç a Wikidata