Sidney Poitier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Sir Sidney Poitier
Poitier (esquerra) amb Harry Belafonte (centre) i Charlton Heston (dreta) el 1963
Poitier (esquerra) amb Harry Belafonte (centre) i Charlton Heston (dreta) el 1963
Nom real: Sidney L. Poitier
Naixença: 20 de febrer de 1927 (1927-02-20) (87 anys)
Miami, Florida (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Bahames Bahames
Cònjuge/s: Juanita Hardy (1950-1965)
Joanna Shimkus (1976-)
Premis Oscar
Millor actor
1964 - Els lliris dels prats
Oscar honorífic
2002 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor actor - Drama
1964 - Els lliris dels prats
Premi Cecil B. DeMille
1982 - Trajectòria cinematogràfica
Premis Grammy
Best Spoken Word Album
2001 - The Measure of a Man: A Spiritual Autobiography
Premis BAFTA
BAFTA al millor actor
1959 - Fugitius
Britannia Award
2006 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Millor actor
1958 - Fugitius
1963 - Els lliris dels prats

Pàgina sobre Sir Sidney Poitier a IMDb

Sir Sidney Poitier KBE (Miami, 20 de febrer de 1927) és un actor, autor, director de cinema i diplomàtic de Bahames i Estats Units, guanyador de l'Oscar. Va aparèixer com a estrella en pel·lícules americanes i obres que, desafiant conscientment l'estereotíp racial, donava una nova credibilitat dramàtica als actors negres.[1]

El 1963, Poitier va ser el primer negre que va guanyar l'Oscar al millor actor pel seu paper a Els lliris dels prats. La importància d'aquesta fita es va reforçar el 1967 quan va fer de protagonista en tres pel·lícules d'èxit: Rebel·lió a les aules, En la calor de la nit i Endevina qui ve a sopar, aconseguint el rècord de taquilla d'aquell any.[2]

Poitier va dirigir un cert nombre de pel·lícules populars com Uptown Saturday Night, i Dos tramposos amb sort (amb el seu amic Bill Cosby), i Bojos rematats amb Richard Pryor i Gene Wilder). El 2002, 38 anys després de rebre l'Oscar, Poitier va ser triat per l'Acadèmia per rebre el premi honorífic, que atorgava a "Sidney Poitier en reconeixement de les seves contribucions notables com a artista i com a ésser humà."[3] Des de 1997 ha estat l'ambaixador de les Bahames al Japó.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Segons explica el mateix Poitier, va néixer a Miami, Florida, però va passar la seva infantesa a les Bahames i més tard es va traslladar als Estats Units[4] Segons altres fonts, va néixer en el mar, camí de Miami, on els seus pares (de les Bahames), Evelyn Outten i Reginald James Poitier,[5] van anar a vendre tomates i altres productes de la seva petita granja de Cat Island. Poitier va néixer prematurament i inicialment no s'esperava que sobrevisqués al viatge en vaixell; el seu naixement e va registrar a Miami (tot i que pot no haver nascut allà). Va passar els seus primers anys a la remota Cat Island, que tenia una població de 4.000 habitants i sense electricitat.

Als 10 anys, Poitier va anar a Nassau Bahames amb la seva família, que tenia cura de les esglésies anglicana i catòlica, i Poitier també estava implicat amb la tradició local del vudú[6] a mesura que es feia més gran, mostrava una tendència creixent cap a delinqüència juvenil. Als 15, els seus pares l'enviaven a Miami per viure amb el seu germà més gran. Als 17 anys, Poitier va a anar a la Ciutat de Nova York i va tenir una sèrie de feines domèstiques. Durant aquest temps, se'l va arrestar per a vagància després que el fessin fora del seu allotjament per no pagar el lloguer, i va decidit apuntar-se a l'exèrcit.

Com a actor[modifica | modifica el codi]

Poitier va provar sort al Teatre Negre americà, on va ser rebutjat per les audiències. Decidit a refinar les seves habilitats i a treure's el seu evident accent de les Bahames, va passar els sis mesos següents dedicant-se a aconseguir l'èxit teatral. Així, després el trobem en el paper principal a la producció Lysistrata de Broadway, de la qual va aconseguir ressenyes excel·lents. Al final de 1949, va haver de triar entre papers principals al teatre i una oferta de treballar per a Darryl F. Zanuck a la pel·lícula No Way Out (1950). La seva actuació a No Way Out com un metge que tractava un blanc beat, el va portar a més papers, cadascun més interessant i millor del que aconseguien molts actors negres d'aleshores, lluny però del que aconseguien els actors blancs.

El paper trencador de Poitier va ser com a membre d'una classe d'institut incorregible a la pel·lícula de 1955 La jungla de les pissarres. Als vint-i-set anys, com la majoria dels actors de la pel·lícula, no era un adolescent. Poitier va ser el primer actor negre en ser proposat per a un Premi de l'Acadèmia (per Fugitius, 1958), i també el primer a guanyar l'Oscar al millor actor (per a Els lliris dels prats el 1963). (James Baskett va ser el primer a rebre un Oscar, un Premi Honorífic de l'Acadèmia per a la seva actuació com Uncle Remus en la producció de Walt Disney Song of the South el 1948, mentre Hattie McDaniel es va avançar a ells dos, amb l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper el 1939 a Allò que el vent s'endugué).

Va actuar en la primera producció de A raisin in the Sun a Broadway el 1959, i més tard va protagonitzar la versió cinematogràfica el 1961. També va tenir actuacions memorables a Estat d'alarma (1965), A Patch of Blue (1965) coprotagonitzant amb Elizabeth Hartman i Shelley Winters; Endevina qui ve a sopar 1967; i Rebel·lió a les aules (1967). Poitier feia de Virgil Tibbs, un detectiu de Filadèlfia a la pel·lícula de 1967 En la calor de la nit i les seves dues continuacions: They Call Me Mister Tibbs (1970) i The Organization (1971).

Com a director[modifica | modifica el codi]

Sydney Poitier

Poitier va dirigir unes quantes pel·lícules, la més reeixida va ser la comèdia de Richard Pryor i Gene Wilder Bojos rematats, que durant anys va ser la pel·lícula amb més recaptació dirigida per una persona de color. El seu debut com a director va ser el western Buck and the Preacher que Poitier també va protagonitzar al costat de Harry Belafonte i on Poitier va reemplaçar Joseph Sargent. El trio de Poitier, Cosby, i Belafonte es va reunir una altra vegada (sota la direcció de Poitier) a Uptown Saturday Night. Poitier també va dirigir Cosby a Let's Do It Again, A Piece of the Action, i Ghost Dad.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Poitier es va casar primer amb Juanita Hardy (1950 a 1965). Després es va casar amb Joanna Shimkus, una actriu canadenca d'origen lituà, el 23 de gener de 1976. Té quatre filles del seu primer matrimoni i dues del seu segon matrimoni. La seva cinquena filla és l'actriu Sydney Tamiia Poitier.

Ha escrit tres llibres autobiogràfics, This Life (1980), The Measure of a Man: A Spiritual Autobiography (2000) i Life Beyond Measure - letters to my Great-Granddaughter (2008).

L'abril de 1997, Poitier va ser nomenat ambaixador de les Bahames al Japó. És també l'ambaixador de les Bahames a la UNESCO. Des de 1998, ha estat Membre de la Junta Directiva de The Walt Disney Company.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Any Pe·lícula Paper Notes
1947 Sepia Cinderella Extra no surt als crèdits
1949 From Whence Cometh My Help Ell mateix documental
1950 No Way Out Dr. Luther Brooks
1951 Plora, terra estimada (Cry, The Beloved Country) Reverend Msimangu
1952 Red Ball Express Cpl. Andrew Robertson
1954 Go, Man, Go! Inman Jackson
1955 La jungla de les pissarres (Blackboard Jungle) Gregory W. Miller
1956 Good-bye, My Lady Gates
1957 Edge of the City Tommy Tyler Nominat - BAFTA
Something of Value Kimani Wa Karanja
L'esclava lliure (Band of Angels) Rau-Ru
The Mark of the Hawk Obam
1958 Virgin Island Marcus
Fugitius (The Defiant Ones) Noah Cullen BAFTA al millor actor
Nominat - Oscar al millor actor
Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic
1959 Porgy and Bess Porgy Nominat - Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1960 Tots els homes joves (All the Young Men) Sgt. Eddie Towler
1961 A Raisin in the Sun Walter Lee Younger Nominat – BAFTA al millor actor
Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic
Paris Blues Eddie Cook
1962 Punt de pressió (Pressure Point) Doctor
1963 Els invasors (The Long Ships) Aly Mansuh
Els lliris dels prats (Lilies of the Field) Homer Smith Oscar al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominat – BAFTA al millor actor.
1965 Estat d'alarma (The Bedford Incident) Ben Munceford
The Greatest Story Ever Told Simon of Cyrene
A Patch of Blue Gordon Ralfe Nominat – BAFTA al millor actor
Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic
The Slender Thread Alan Newell
1966 Duel a Diablo (Duel at Diablo) Toller
1967 Rebel·lió a les aules (To Sir, with Love) Mark Thackeray
En la calor de la nit (In the Heat of the Night) Virgil Tibbs Nominat – BAFTA al millor actor
Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic
Endevina qui ve a sopar (Guess Who's Coming to Dinner) Dr. John Wade Prentice
1968 For Love of Ivy Jack Parks
1969 The Lost Man Jason Higgs
1970 King: A Filmed Record... Montgomery to Memphis Narrador documental
Ara em diuen senyor Tibbs Virgil Tibbs
1971 Germà John (Brother John) John Kane
Not Me Boss!!
The Organization Detectiu Virgil Tibbs
1972 Buck i el predicador (Buck and the Preacher) Buck
1973 Un desembre càlid (A Warm December) Matt Younger
1974 Uptown Saturday Night Steve Jackson
1975 La conspiració Wilby (The Wilby Conspiracy) Shack Twala
Dos tramposos amb sort (Let's Do It Again) Clyde Williams
1977 A Piece of the Action Manny Durrell
1979 Paul Robeson: Tribute to an Artist Narrador
1988 Shoot to Kill Warren Stantin
Espies sense identitat (Little Nikita) Roy Parmenter
1992 Sneakers Donald Crease
1994 A Century of Cinema ell mateix documental
1996 Wild Bill: Hollywood Maverick ell mateix documental
1997 The Jackal Director de l'FBI Carter Preston
2001 Ralph Bunche: An American Odyssey Narrador documental
2004 Tell Them Who You Are ell mateix documental

Director[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula
1972 Buck i el predicador (Buck and the Preacher)
1973 Un desembre càlid (A Warm December)
1974 Uptown Saturday Night
1975 Dos tramposos amb sort (Let's Do It Again)
1977 A Piece of the Action
1980 Bojos rematats (Stir Crazy)
1982 Hanky Panky
1985 Fast Forward
1990 Ghost Dad

Televisió[modifica | modifica el codi]

Any Títol Paper Notes
1991 Separate but Equal Thurgood Marshall Nominat - Emmy
Nominat - Premi Globus d'Or
1995 Children of the Dust Gypsy Smith
1996 Rebel·lió a les aules 2 Mark Thackeray
1997 Mandela and De Klerk Nelson Mandela Nominat - Emmy
1998 David and Lisa Dr. Jack Miller
1999 The Simple Life of Noah Dearborn Noah Dearborn
Free of Eden Will Cleamons
2001 The Last Bricklayer in America Henry Cobb

Reconeixement[modifica | modifica el codi]

References[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sidney Poitier Modifica l'enllaç a Wikidata