Sidoni Apol·linar
 El sant bisbe a un vitrall de la catedral de Clarmont, s. XIV |
|
| Bisbe, Pare Llatí de l'Església | |
|---|---|
| Nom secular | Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni Caius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius |
| Naixement | c. 430 Lugdunum, gàl·lia Narbonesa |
| Defunció | ca. 481 Nemossos. |
| Enterrament | Saint-Saturnin, després a Saint-Genès, a Clarmont, restes desaparegudes durant la Revolució francesa; algunes relíquies a Aydat, Orcival i Vertaizon |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | antiga |
| Festivitat | 21 d'agost |
| Fets destacables | Escriptor i poeta, senador romà; bisbe de Clarmont d'Alvèrnia |
Sidoni Apol·linar (Lugdunum c. 430 - Nemossos, 481) fou un escriptor i senador romà, bisbe d'Alvèrnia. És venerat com a sant per l'Església catòlica. No s'ha de confondre amb Sant Sidoni d'Ais, també venerat al sud de França.
Taula de continguts |
Vida [modifica]
Era fill i net de prefectes del pretori i es va casar el 452 amb una filla d'Avit (de nom Papianil·la), que poc després (456) fou proclamat emperador pel rei visigot Teodoric I. Sidoni va anar a Roma per reunir-se amb el seu sogre i va ocupar la prefectura de Roma (praefecti urbi) i un lloc al senat romà (458) i va ostentar el càrrec de comes.
Després de la mort d'Avit es va retirar a Lugdunum on va romandre fins que la ciutat fou ocupada per Egidi i llavors va demanar el perdó a Majorià que li va concedir. Més tard (amb l'emperador Antemi que governà del 467 al 472) va tornar a Roma (467) com ambaixador dels arverns davant Antemi al que va dedicar un panegíric; Antemi el va fer patrici i li va tornar el seu ofici de prefecte de la ciutat i a la mort del bisbe Eparqui de Clarmont d'Alvèrnia (472) el va convidar a acceptar la seu vacant, que va haver d'agafar per força, tot i que era laic i estava casat. Per això es va separar de la seva dona i va renunciar a tots els seus càrrecs civils; com a bisbe va organitzar la resistència al visigot Euric.
Va complir perfectament el seus deures i va resistir als progressos dels arrians; quan els gots es van fer amos de Clarmont es va haver de retirar uns mesos, però més tard fou restaurat i va continuar al càrrec excepte per un temps de suspensió sota una acusació suposadament calumniosa.
Va morir el 21 d'agost del 481 o poc després (altres situen la seva mort el 484 o fins i tot més tard)
Obres [modifica]
Les seves obres són:
- I. Carmina, 24 peces entre les quals:
- 1. Panegyricus Avilo Augusto socero dietus
- 2. Panegyricus Julio Valerio Maioriano Augusto dictus
- 3. Panegyricus dictuts Authentic Augusto bis consuli
- II. Epistoloarum Libri IX (147 cartes)
L'obra conservada està formada per panegírics de diversos emperadors (en què es basa en Eustaci, Ausoni i Claudià) i un conjunt de 24 poemes i 147 cartes, que són una de les poques fonts per la història del període, tot i que de valor literari reduït. Una carta de Sidoni a Riothamus, rei dels britons (c. 460) és especialment interessant, ja que proporciona evidències d'un rei o cap militar associat a les illes britàniques, posterior a la retirada romana i en l'època aproximada en què molts especialistes situen l'origen de les llegendes artúriques.
Veneració [modifica]
Va morir en olor de santedat i deixant el record d'un bon bisbe: aviat va ser començat a ser venerat com a sant. Al Martyrologium Hieronymianum ja s'esmenta la commemoració de la seva memòria, i d'aquest passa al Martyrologium romanum, amb la data del 23 d'agost. A Aydat va tenir un culte especialment intens durant l'Edat mitjana. Enterrat a l'església de Sant Sadurní de Clarmont i traslladat a la de Sant Genís, el seu reliquari va ser destruït durant la Revolució francesa.
Llegendes posteriors van convertir el sant gal·lo-romà en un personatge dels temps evangèlics, cec que havia estat guarit pel mateix Crist, com narra l'Evangeli segons Joan al capítol 9. El personatge llegendari fou conegut com a Sidoni d'Ais.
Bibliografia [modifica]
- Jill Harries, Sidonius Apollinaris and the Fall of Rome AD 407-485, Oxford, 1994.
- Sidoni Apol·linar, Lletres, Introducció, text revisat i traducció de Joan Bellès, vol. 1-2-3, Barcelona, 1997-1999.
Enllaços externs [modifica]
- Sidonius Apollinaris: text integral de la correspondència, bibliografia detallada i enllaços. (anglès) (neerlandès)
- [1]: lloc dedicat al sant, amb el text de les seves obres.
