Sidoni Apol·linar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sidoni».
sant Sidoni Apol·linar

El sant bisbe a un vitrall de la catedral de Clarmont, s. XIV
Bisbe, Pare Llatí de l'Església
Nom secular Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni
Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius
Naixement c. 430
Lugdunum, gàl·lia Narbonesa
Defunció ca. 481
Nemossos.
Enterrament Saint-Saturnin, després a Saint-Genès, a Clarmont, restes desaparegudes durant la Revolució francesa; algunes relíquies a Aydat, Orcival i Vertaizon
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització antiga
Festivitat 21 d'agost
Fets destacables Escriptor i poeta, senador romà; bisbe de Clarmont d'Alvèrnia

Sidoni Apol·linar (Lugdunum c. 430 - Nemossos, 481) fou un escriptor i senador romà, bisbe d'Alvèrnia. És venerat com a sant per l'Església catòlica. No s'ha de confondre amb Sant Sidoni d'Ais, també venerat al sud de França.

Vida[modifica | modifica el codi]

Era fill i nét de prefectes del pretori i es va casar el 452 amb una filla d'Avit (de nom Papianil·la), que poc després (456) fou proclamat emperador pel rei visigot Teodoric I. Sidoni va anar a Roma per reunir-se amb el seu sogre i va ocupar la prefectura de Roma (praefectus urbi) i un lloc al senat romà (458) i va ostentar el càrrec de comes.

Després de la mort d'Avit es va retirar a Lugdunum on va romandre fins que la ciutat fou ocupada per Egidi i llavors va demanar el perdó a Majorià que li va concedir. Més tard (amb l'emperador Antemi que governà del 467 al 472) va tornar a Roma (467) com ambaixador dels arverns davant Antemi al que va dedicar un panegíric; Antemi el va fer patrici i li va tornar el seu ofici de prefecte de la ciutat i a la mort del bisbe Eparqui de Clarmont d'Alvèrnia (472) el va convidar a acceptar la seu vacant, que va haver d'agafar per força, tot i que era laic i estava casat. Per això es va separar de la seva dona i va renunciar a tots els seus càrrecs civils; com a bisbe va organitzar la resistència al visigot Euric.

Va complir perfectament els seus deures i va resistir als progressos dels arrians; quan els gots es van fer amos de Clarmont es va haver de retirar uns mesos, però més tard fou restaurat i va continuar al càrrec excepte per un temps de suspensió sota una acusació suposadament calumniosa.

Va morir el 21 d'agost del 481 o poc després (altres situen la seva mort el 484 o fins i tot més tard)

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres són:

  • I. Carmina (poesia), 24 peces entre les quals:
    • Panegyricus Avito Augusto socero dictus (Panegíric de l'emperador Avit, sogre seu)
    • Panegyricus Iulio Valerio Maioriano Augusto dictus (Panegíric de l'emperador Majorià)
    • Panegyricus dictut Anthemio Augusto bis consuli (Panegíric de l'emperador Antemi, pel seu segon consolat)
  • II. Epistolarum libri IX (147 cartes, repartides en 9 llibres)

L'obra conservada està formada per un conjunt de 24 poemes, els més importants dels quals són els panegírics de diversos emperadors (en aquestes peces imita la poesia d'Estaci, Ausoni i Claudià) i 147 cartes, que són una de les poques fonts per a la història del període, en l'estil manierista propi de l'època. Una carta de Sidoni a Riothamus, rei dels britons (c. 460) és especialment interessant, ja que proporciona evidències d'un rei o cap militar associat a les illes britàniques, posterior a la retirada romana i en l'època aproximada en què molts especialistes situen l'origen de les llegendes artúriques.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Va morir en olor de santedat i deixant el record d'un bon bisbe: aviat va ser començat a ser venerat com a sant. Al Martyrologium Hieronymianum ja s'esmenta la commemoració de la seva memòria, i d'aquest passa al Martyrologium romanum, amb la data del 23 d'agost. A Aydat va tenir un culte especialment intens durant l'Edat mitjana. Enterrat a l'església de Sant Sadurní de Clarmont i traslladat a la de Sant Genís, el seu reliquari va ser destruït durant la Revolució francesa.

Llegendes posteriors van convertir el sant gal·lo-romà en un personatge dels temps evangèlics, cec que havia estat guarit pel mateix Crist, com narra l'Evangeli segons Joan al capítol 9. El personatge llegendari fou conegut com a Sidoni d'Ais.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jill Harries, Sidonius Apollinaris and the Fall of Rome AD 407-485, Oxford, 1994.
  • Sidoni Apol·linar, Lletres, Introducció, text revisat i traducció de Joan Bellès, vol. 1-2-3, Barcelona, 1997-1999.
  • Johannes A. van Waarden and Gavin Kelly (eds): New Approaches to Sidonius Apollinaris, with Indices on Helga Köhler, C. Sollius Apollinaris Sidonius: Briefe Buch I. Leuven, 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Sidonius Apollinaris: text integral de la correspondència, bibliografia detallada i enllaços. (anglès) (neerlandès)
  • [1]: lloc dedicat al sant, amb el text de les seves obres.