Sifax

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sifax (Syphax, Σύφαξ) fou un rei de Numídia.

Originalment fou rei dels massesils, un dels dos clans o tribus dels númides. Ja governava vers el 215 aC i en tot cas apareix ja esmentat en relació amb els cartaginesos el 213 aC. Els romans li van enviar ambaixadors per aconseguir la seva hostilitat contra els cartaginesos; un dels ambaixadors, Quint o Luci Estatori, va romandre un temps al regne per instruir a les forces de Sifax i amb aquestes forces entrenades Sifax es va poder enfrontar als cartaginesos en camp obert i derrotar-los. Els cartaginesos van cridar a Àsdrubal Barca des de Hispània per lluitar contra ell i al mateix temps es van aliar a Gayya, rei dels massils, l'altra tribu dels númides, que va enviar totes les seves forces als cartaginesos, dirigides pel seu fill Masinissa; Sifax no va poder fer res contra les forces unides de Gayya i els cartaginesos i fou totalment derrotat en una gran batalla en la que va perdre uns trenta mil homes, i es va haver de refugiar a Mauritània. Va reunir un nou exèrcit però perseguit per Masinissa fou altre cop derrotat i finalment va fer un tractat de pau amb Cartago que li va permetre recuperar els seus dominis (abans del 210 aC).

El 210 aC tornava a estar en tractes amb els romans i en guerra contra Cartago, però el 206 aC apareix altre cop en amistat i pau amb els cartaginesos. El jove Publi Corneli Escipió Africà Major va dirigir la seva mirada a Mauritània i va enviar al seu amic Leli en ambaixada a Sifax, amb l'esperança de separar-lo de l'aliança cartaginesa. Sifax va escoltar favorablement l'enviat romà però va exigir tractat personalment amb Escipió; aquest va anar a Àfrica i fou rebut per Sifax amistosament però al mateix temps va arribar el general Àsdrubal (fill de Giscó) que li va concedir la mà de la seva filla, considerada una dona d'extraordinària bellesa, de nom Sofonisba, aconseguint l'aliança del rei númida.

Mentre el regne dels massils havia estat teatre de conflictes civils (210 a 205 aC). Sifax no va intervenir inicialment encara que va ajudar en algun moment a Lacumaces i al seu guardià Mezetul, no va aconseguir que el seu vell enemic Masinissa s'establís al tron (295 aC). Sifax estava disposat a acceptar aquests fets però fou pressionat pels cartaginesos i finalment va reunir un exèrcit amb el que va envair el territori de Masinissa, el va derrotar i es va apoderar del regne dels massils, reunint els dos regnes númides sota la seva corona. Masinissa va iniciar una guerra de guerrilles; Sifax amb el suport del seu fill Vermina, s'hi va enfrontar el 204 aC i el va derrotar altre cop, però Masinissa va poder resistir amb una petita força fins que Escipió va desembarcar el mateix 204 aC.

Sifax llavors va unir el seu exèrcit (50000 soldats i 10000 cavallers) al del seu gendre Àsdrubal; en realitat Sifax esperava erigir-se en mediador entre les dues parts; així durant el llarg setge d'Útica, Sifax, que estava acampat prop del campament romà, va entrar en contacte amb Escipió (hivern del 204 al 203 aC); Escipió però tenia els seus propis plans i la primavera del 203 aC va trencar les negociacions i sobtadament va atacar de nit el campament númida i el va incendiar; sorpresos els númides es van desbandar i un a bona part van morir a mans dels romans en la confusió; al mateix temps el campament cartaginès va seguir la mateixa sort.

Sifax va fugir cap a Numídia on va començar a reunir noves tropes; no estava preparat per lluitar de nou però pressionat per Sofonisba i Àsdrubal finalment va decidir combatre una vegada més; unit a l'exèrcit cartaginès va presentar batalla a Escipió i fou derrotat per aquest. Sifax va fugir altre cop a Numídia i es va refugiar en el territori dels massesils mentre Masinissa i Leli recuperaven el regne dels massils gairebé sense cap oposició.

Desesperat Sifax va ser capaç de reunir un tercer exèrcit per fer front a l'avanç de l'enemic cap a Cirta; una dura batalla es va lliurar i finalment les forces de Sifax foren derrotades i el rei fet presoner igual que Sofonisba. Sifax (i un fill seu fet també presoner) fou enviat a Escipió. Cirta fou ocupada per Masinissa. Vermina, fill de Sifax, va aconseguir dominar una part del territori dels massesils.

Sifax fou ben tractat per Escipió però al cap de poc el va enviar, custodiat per Leli, a Roma i el senat romà va ordenar el seu empresonament a Alba. Polibi diu que fou un dels captius que va adornar el triomf d'Escipió quan va retornar d'Àfrica, però Tit Livi diu que va morir una mica abans a Tibur on havia estat traslladat des de Alba. Es creu que tenia 48 anys vers el 200 aC.