Sigeric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sigeric
04-SIGERICO.JPG
Retrat imaginari de Sigeric en un gravat del segle XVIII.
Rei dels visigots
415 – 415
Vàlia
Oponent/s Cercle del clan Balt
Dades biogràfiques
Mort Setembre del 415
Bàrcino, Hispània
Causa de mort Assassinat

Sigeric (de Sig-ric, «poderós per la victòria»;[1] ?,? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana després de l'assassinat d'Ataülf.

Es creu que va ser el responsable de la mort de l'anterior de la monarca, com a membre d'un clan opositor als Balts, al qual pertanyia Ataülf. Malgrat pujar al tron, les seves accions polèmiques van portar a una reacció ràpida de la noblesa i el grup popular en torn de l'antic rei a actuar contra Sigeric, que fou assassinat el setembre del 415.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Sigeric era un noble, cap del partit antirromà, això el feia enemic del monarca visigot Ataülf, que s'havia relacionat amb els romans.[2] Segons l'opinió de M. Rosario Valverde, Sigeric era membre del llinatge o clan dels Rosomons, el qual es va controposar a la dinastia baltunga, que ostentaven el poder reial entre els visigots des d'Alaric I.[3]

Assassinat d'Ataülf[modifica | modifica el codi]

Es creu que, precisament per la seva enemistat amb el rei, la voluntat d'eliminar als baltungs de la monarquia, i també un desig de venjança, probablement, va ser Sigeric qui va ordir la conspiració per atemptar contra la vida d'Ataülf, que mor finalment assassinat, el 14 d'agost de 415,[4] segons Isidor de Sevilla el 416.[5] Dels diferents autors que parlen dels succés, Olimpiòdor de Tebes diu que Ataülf passejava i inspeccionava els seus cavalls a les cavallerisses,[6][4] Jordanes no detalla on succeeix, mentre que Orosi especifica que és Barcino, on s'ha establert la cort visigoda.[7]

Pel que fa a l'autor del regicidi, Hidaci creu que l'assassí formava part de l'host privada d'Ataülf.[7] Per la seva banda, Jordanes diu que va morir per una ferida al ventre perpetrada per l'espasa d'Evervulf, un home del qual el rei, i potser també altres nobles, acostumava a mofar-se de la seva estatura.[8] En termes generals els autors acostumen a atribuir la mort d'Ataülf a aquesta persona, o bé a un altre home anomenat Dubius, molt probablement un membre del entorn domèstic o el seguici reial.[9][7] Tanmateix, aquest servidor hauria estat un antic servent del denominat dux gothorum Sar, que havia sigut un antic cabdill d'una petita tribu visigoda i al qual es considera germà de Sigeric, quelcom que hauria donat peu a la venjança a través d'Evervulf.[9][10][11]

Regnat[modifica | modifica el codi]

El seu regnat va ser molt breu, amb prou feines va durar més de set dies.[8] Tanmateix, malgrat el poc temps que va tenir per dur a terme qualsevol acte de govern, les accions de Sigeric van ser totalment sonades i, de fet, possiblement van dur a la seva fi com a monarca. Una de les seves primeres ordres fou fer matar els sis fills del primer matrimoni d'Ataülf. Després, probablement per mostrar la seva posició antiromana Sigeric va humiliar la princesa romana Gal·la Placídia, germana de l'emperador Honori, que estava en mans dels visigots i s'havia convertit en reina dels visigots amb el seu matrimoni amb Ataülf.[3][12]

A banda de privar dels seus honors a Gal·la,[13][3] va decidir ofendre la memòria del recent rei difunt i a la reina vídua obligant-la a recórrer a peu davant d'ell muntat a cavall acompanyada d'altres romans captius pels carrers de la ciutat de Bàrcino i, després, al llarg de dotze milles de distància des de la sortida de les muralles, de manera imitava una cerimònia de triomf típicament romana, quelcom que servia també per ofendre a l'Imperi Romà i a l'emperador, germà de Gal·la.D'altra banda, Sigeric va decidir no executar a la seva captiva, tot i el seu desgrat envers els romans va decidir mantenir-la amb vida i mostrar-la com un trofeu als ciutadans romans de la ciutat, enaltint la seva persona i el seu poder recentment obtingut, utilitzant-la, així mateix, com una forma de legitimar-se en el tron.[13][14][15]

Assassinat[modifica | modifica el codi]

Sembla que les formes de Sigeric de desenrotllar el poder reial no era del gust de la resta de la noblesa visigoda i per aquesta raó va ser assassinat al cap d'una setmana i van proclamar a Walia com a nou rei, que va corregir els actes del seu predecessor retornant els honors a Gal·la en vistes d'un acord que havia de realitzar amb un patrici romà anomenat Constanci i, posteriorment, establirà la pau amb Honori.[13][16] L'assassinat de Sigeric i l'elecció de Walia, segons Valverde, respondrien teòricament, perquè no hi ha fonts que ho esmentin, a una resposta ràpida del grup nobiliari i popular al voltant dels Balts.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albaigés, 1993, p. 225.
  2. González Ruiz, 2010, p. 121.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Valverde Castro, 2000, p. 39.
  4. 4,0 4,1 González Ruiz, 2010, p. 120.
  5. Isidor, 1966, p. 11-12.
  6. Pampliega, 1997, p. 984.
  7. 7,0 7,1 7,2 Pampliega, 1997, p. 985.
  8. 8,0 8,1 Jordanes, 2001, p. 149.
  9. 9,0 9,1 Wolfram, 1990, p. 165.
  10. Valverde Castro, 1994, p. 156.
  11. Luzán; Vallejo; Carnero, 2007, p. 273.
  12. Wolfram, 1990, p. 166.
  13. 13,0 13,1 13,2 González Ruiz, 2000, p. 119.
  14. Arce, 2013, p. 112.
  15. Arce, 2013, p. 151.
  16. Arce, 2013, p. 30.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ataülf
Rei dels visigots
415
Succeït per:
Vàlia