Sigeric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sigeric
Sigeric
Retrat imaginari de Sigeric en un gravat del s. XVIII.

Regne
415
Precedit per Ataülf
Succeït per Vàlia

Defunció 415
Barcino
Dinastia Rosomons

Sigeric (de Sig-ric, «poderós per la victòria»;[1] ?,? - Barcino, 415) va ser un noble visigot, que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana, a la mort per regicidi d'Ataülf.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sigeric era un noble, cap del partit antirromà, això el feia enemic del monarca visigot Ataülf, que s'havia relacionat amb els romans.[2] Segons l'opinió de M. Rosario Valverde, Sigeric era membre del llinatge o clan dels Rosomons, el qual es va controposar a la dinastia baltunga, que ostentaven el poder reial entre els visigots des d'Alaric I.[3]

Assassinat d'Ataülf[modifica | modifica el codi]

Es creu que, precisament per la seva enemistat amb el rei, la voluntat d'eliminar als baltungs de la monarquia, i també un desig de venjança, probablement, va ser Sigeric qui va ordir la conspiració per atemptar contra la vida d'Ataülf, que mor finalment assassinat, el 14 d'agost de 415,[4] segons Isidor de Sevilla el 416.[5] Dels diferents autors que parlen dels succés, Olimpiòdor de Tebes diu que Ataülf passejava i inspeccionava els seus cavalls a les cavallerisses,[6][4] Jordanes no detalla on succeeix, mentre que Orosi especifica que és Barcino, on s'ha establert la cort visigoda.[7]

Pel que fa al perpetrador o perpetradors, Hidaci apuntava a l'host privada d'Ataülf.[7] No obstant això, segons apunta Herwig Wolfram basant-se en autors antics,[8] el rei va ser assassinat per una persona anomenada Dubius, o bé Eberwolf,[8] el més probable és que fos un membre del seu sèquit, anomenat suorum o entorn domèstic, de fet, sembla que era algú de qui el rei i els seus companys en feien burla per la seva curta estatura.[7] Es considera més probable que fos un antic servent de Sarus, al que s'ha anomenat com a dux gothorum i s'ha considerat germà de Sigeric, quelcom que explicaria la venjança com a motiu, perquè, possiblement, havia sigut un antic cap d'una subtribu visigoda i assassinat per Ataülf.[8][9][10]

Regnat[modifica | modifica el codi]

El seu regnat va durar amb prou feines una setmana. No obstant això, durant aquests set dies, va fer matar els sis fills del primer matrimoni del seu predecessor Ataülf i va humiliar a l'esposa d'aquest, la romana Gal·la Placídia.[3][11]

En aquest sentit, va privar dels seus honors a Gal·la.[12][3] Tanmateix, per ofendre la memòria del recent difunt rei, a mode de cerimònia de triomf típicament romana, va obligar a la vídua passejar-se a peu davant del seu cavall i acompanyada d'altres captius del monarca pels carrers de Barcino i al llarg de dotze milles des de les muralles de la ciutat; tot i el seu marcat caràcter antirromà no va executar-la sinó que la va mostrar als ciutadans de Barcino com el major botí aconseguit del rei vençut, enaltint-se a sí mateix i el seu recent obtingut poder i així també legitimar-se. Tanmateix, pretenia humiliar a l'Imperi Romà, del qual Gal·la, germana d'Honori, n'era princesa.[12][13][14]

Sembla que les formes de Sigeric de desenrotllar el poder reial no era del gust de la resta de la noblesa visigoda i per aquesta raó va ser assassinat al cap d'una setmana i van proclamar a Walia com a nou rei, que va corregir els actes del seu predecessor retornant els honors a Gal·la en vistes d'un acord que havia de realitzar amb un patrici romà anomenat Constanci i, posteriorment, establirà la pau amb Honori.[12][15] L'assassinat de Sigeric i l'elecció de Walia, segons Valverde, respondrien teòricament, perquè no hi ha fonts que ho esmentin, a una resposta ràpida del grup nobiliari i popular al voltant dels Balts.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albaigés 1993, p. 225.
  2. González Ruiz 2010, p. 121.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Valverde Castro 2000, p. 39.
  4. 4,0 4,1 González Ruiz 2010, p. 120.
  5. Isidor 1966, p. 11-12.
  6. Pampliega 1997, p. 984.
  7. 7,0 7,1 7,2 Pampliega 1997, p. 985.
  8. 8,0 8,1 8,2 Wolfram 1990, p. 165.
  9. Valverde Castro 1994, p. 156.
  10. Luzán, Vallejo & Carnero 2007, p. 273.
  11. Wolfram 1990, p. 166.
  12. 12,0 12,1 12,2 González Ruiz 2000, p. 119.
  13. Arce 2013, p. 112.
  14. Arce 2013, p. 151.
  15. Arce 2013, p. 30.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ataülf
Rei dels visigots
415
Succeït per:
Vàlia