Sigeric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sigeric
Sigeric
Retrat imaginari de Sigeric en un gravat del s. XVIII.

Regne
415
Precedit per Ataülf
Succeït per Walia

Defunció 415
Barcino

Sigeric (?,? - Barcino, 415) va ser un noble visigot, que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana, a la mort per regicidi d'Ataülf.

Cap del partit antirromà i enemic del monarca visigot Ataülf.[1] Valverde opina que era membre del llinatge o clan dels Rosomons, contraposat als Balts, que ostentaven la corona visigoda.[2]

Precisament per aquesta raó, per tal d'eliminar als Balts de la monarquia, probablement Sigeric va ser el cap de la conspiració per atemptar contra la vida de l'anterior rei Ataülf,[2] que va morir assassinat el 14 d'agost de 415 a les cavallerisses del palau a Barcino, mentre inspeccionava els seus cavalls.[3] Segons Isidor de Sevilla, Ataülf va ser acusat de col·laborar massa amb els romans i de procurar la pau amb ells i, tanmateix, diu que l'any de la mort és el 416.[4] Segons Wolfram, Ataülf va ser assassinat per una persona del seu sèquit anomenat Dubius i/o Eberwolf, que sembla que havia estat ridiculitzat pel monarca; un motiu més probable hauria estat la revenja de l'assassinat d'un antic cap d'una subtribu visigoda, suposadament un tal Sarus, que hauria estat germà de Sigeric.[5]

El seu regnat va durar amb prou feines una setmana. No obstant això, durant aquests set dies, va fer matar els sis fills del primer matrimoni del seu predecessor Ataülf i va humiliar a l'esposa d'aquest, la romana Gal·la Placídia.[2][6]

En aquest sentit, va privar dels seus honors a Gal·la.[7][2] Tanmateix, per ofendre la memòria del recent difunt rei, a mode de cerimònia de triomf típicament romana, va obligar a la vídua passejar-se a peu davant del seu cavall i acompanyada d'altres captius del monarca pels carrers de Barcino i al llarg de dotze milles des de les muralles de la ciutat; tot i el seu marcat caràcter antirromà no va executar-la sinó que la va mostrar als ciutadans de Barcino com el major botí aconseguit del rei vençut, enaltint-se a sí mateix i el seu recent obtingut poder i així també legitimar-se. Tanmateix, pretenia humiliar a l'Imperi Romà, del qual Gal·la, germana d'Honori, n'era princesa.[7][8][9]

Sembla que les formes de Sigeric de desenrotllar el poder reial no era del gust de la resta de la noblesa visigoda i per aquesta raó va ser assassinat al cap d'una setmana i van proclamar a Walia com a nou rei, que va corregir els actes del seu predecessor retornant els honors a Gal·la en vistes d'un acord que havia de realitzar amb un patrici romà anomenat Constanci i, posteriorment, establirà la pau amb Honori.[7][10] L'assassinat i l'elecció de Walia, segons Valverde, respondrien teòricament, car no hi ha fonts que ho esmentin, a la ràpida resposta del grup nobiliari i popular al voltant dels Balts.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. González Ruiz 2010, p. 121.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Valverde Castro 2000, p. 39.
  3. González Ruiz 2010, p. 120.
  4. Isidor 1966, p. 11-12.
  5. Wolfram 1990, p. 165.
  6. Wolfram 1990, p. 166.
  7. 7,0 7,1 7,2 González Ruiz 2000, p. 119.
  8. Arce 2013, p. 112.
  9. Arce 2013, p. 151.
  10. Arce 2013, p. 30.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ataülf
Rei dels visigots
415
Succeït per:
Walia