Sigeric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Sigeric
Sigeric
Retrat imaginari de Sigeric en un gravat del s. XVIII.

415 –  
Precedit per Ataülf
Succeït per Vàlia
Dades biogràfiques
Defunció 415
Barcino
Dinastia Rosomons

Sigeric (de Sig-ric, «poderós per la victòria»;[1] ?,? - Barcino, 415) va ser un noble visigot, que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana, a la mort per regicidi d'Ataülf.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sigeric era un noble, cap del partit antirromà, això el feia enemic del monarca visigot Ataülf, que s'havia relacionat amb els romans.[2] Segons l'opinió de M. Rosario Valverde, Sigeric era membre del llinatge o clan dels Rosomons, el qual es va controposar a la dinastia baltunga, que ostentaven el poder reial entre els visigots des d'Alaric I.[3]

Assassinat d'Ataülf[modifica | modifica el codi]

Es creu que, precisament per la seva enemistat amb el rei, la voluntat d'eliminar als baltungs de la monarquia, i també un desig de venjança, probablement, va ser Sigeric qui va ordir la conspiració per atemptar contra la vida d'Ataülf, que mor finalment assassinat, el 14 d'agost de 415,[4] segons Isidor de Sevilla el 416.[5] Dels diferents autors que parlen dels succés, Olimpiòdor de Tebes diu que Ataülf passejava i inspeccionava els seus cavalls a les cavallerisses,[6][4] Jordanes no detalla on succeeix, mentre que Orosi especifica que és Barcino, on s'ha establert la cort visigoda.[7]

Pel que fa al perpetrador o perpetradors, Hidaci apuntava a l'host privada d'Ataülf.[7] No obstant això, segons apunta Herwig Wolfram basant-se en autors antics,[8] el rei va ser assassinat per una persona anomenada Dubius, o bé Eberwolf,[8] el més probable és que fos un membre del seu sèquit, anomenat suorum o entorn domèstic, de fet, sembla que era algú de qui el rei i els seus companys en feien burla per la seva curta estatura.[7] Es considera més probable que fos un antic servent de Sarus, al que s'ha anomenat com a dux gothorum i s'ha considerat germà de Sigeric, quelcom que explicaria la venjança com a motiu, perquè, possiblement, havia sigut un antic cap d'una subtribu visigoda i assassinat per Ataülf.[8][9][10]

Regnat[modifica | modifica el codi]

El seu regnat va durar amb prou feines una setmana. No obstant això, durant aquests set dies, va fer matar els sis fills del primer matrimoni del seu predecessor Ataülf i va humiliar a l'esposa d'aquest, la romana Gal·la Placídia.[3][11]

En aquest sentit, va privar dels seus honors a Gal·la.[12][3] Tanmateix, per ofendre la memòria del recent difunt rei, a mode de cerimònia de triomf típicament romana, va obligar a la vídua passejar-se a peu davant del seu cavall i acompanyada d'altres captius del monarca pels carrers de Barcino i al llarg de dotze milles des de les muralles de la ciutat; tot i el seu marcat caràcter antirromà no va executar-la sinó que la va mostrar als ciutadans de Barcino com el major botí aconseguit del rei vençut, enaltint-se a sí mateix i el seu recent obtingut poder i així també legitimar-se. Tanmateix, pretenia humiliar a l'Imperi Romà, del qual Gal·la, germana d'Honori, n'era princesa.[12][13][14]

Sembla que les formes de Sigeric de desenrotllar el poder reial no era del gust de la resta de la noblesa visigoda i per aquesta raó va ser assassinat al cap d'una setmana i van proclamar a Walia com a nou rei, que va corregir els actes del seu predecessor retornant els honors a Gal·la en vistes d'un acord que havia de realitzar amb un patrici romà anomenat Constanci i, posteriorment, establirà la pau amb Honori.[12][15] L'assassinat de Sigeric i l'elecció de Walia, segons Valverde, respondrien teòricament, perquè no hi ha fonts que ho esmentin, a una resposta ràpida del grup nobiliari i popular al voltant dels Balts.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ataülf
Rei dels visigots
415
Succeït per:
Vàlia