Signari d'Espanca
El signari d'Espanca (Castro Verde, Baix Alentejo, Portugal) és l'únic signari sencer conservat d'una escriptura paleohispànica. Està realitzat sobre una petita placa d'esquist (48 x 28 x 2 cm.) que va aparèixer fora de context i per tant no disposa de datació arqueològica. És un signari doble que consta de 27 signes i que probablement correspon a un exercici d'aprenentatge, ja que consta de dues línies, la primera està traçada amb seguretat i probablement correspon a l'exemple traçat pel mestre, mentre que la segona, traçada amb inseguretat, sembla correspondre a l'alumne.
No coincideix exactament amb cap de les escriptures conegudes a través d'inscripcions, encara que pertany clarament al grup meridional i que ha aparegut en la zona nuclear del signari sud-occidental. Cal destacar que els 13 primers signes conserven l'ordre relatiu corresponent a l'alfabet fenici. Sobre el seu origen no hi ha consens: per a alguns investigadors el seu origen està directament i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per a d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec.
[modifica] Bibliografia
- Adiego, Ignasi Javier (1993): «Algunas reflexiones sobre el alfabeto de Espanca y las primitivas escrituras hispánicas», Studia Palaeohispanica et Indogermánica J. Untermann ab Amicis Hispanicis Oblata, pp.11-22.
- Correa, J.A. (1993): «El signario de Espanca (Castro Verde) y la escritura tartessia», Lengua y Cultura en la Hispania Prerromana, pp.521-562.
- Hoz, J. De (1996): «El origen de las escrituras paleohispánicas quince años después», La Hispania prerromana, pp. 171-206.
- Untermann, J. (1996): «La escritura tartesia entre griegos y fenicios, y lo que nos enseña el alfabeto de Espanca», Arqueología Hoje 2.
