Siku

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dossikuris tocant els seus instruments

Siku (en aymara siku) és el nom genèric que rep a l'Argentina i Bolívia la flauta de Pan llatinoamericana que rep el nom també genèric de zampoña a l'Equador, Perú o Xile (tot i que hi ha una importantíssima variació de famílies dins cada país).

És d'origen preinca. Les proves més antigues estan a la ceràmica mochica (costa nord del Perú) i Nazca (costa central del Perú). Hi ha també proves d'origen Nazca, de sikus fets de ceràmica i óssos d'animals i humans. Es segueix utilitzant en la música folklòrica de l'altiplà andí, en la Meseta del Collao, entre Perú, Xile, Bolívia i el nord-oest de l'Argentina, a més de en les capitals d'aquest països, on hi ha nombroses agrupacions molt actives.

La persona que toca el siku s'anomena sikuri (tot i que al nord-oest argentí a vegades també s'anomena així a l'instrument).

Execució[modifica | modifica el codi]

Dos sikus separats en Arka (dreta) i Ira (esquerra).
Repartiment de les notes de l'escala entre els dos amarros dels sikus.

Una banda de sikuris està formada, bàsicament, per dos sub-grups que tenen al seu càrrec un dels dos amarros en què es divideix l'instrument dins de la banda. Cadasqun d'aquests amarros (el IRA, normalment de sis tubs, i el ARKA, normalment de set fileres de tubs), és un instrument afinats per terceres, i la combinació de les notes d'ambdós instrument és la que permiteix l'execució d'una escala diatònica. Aquests grups també s'acostumen a formar intercalats, de tal manera que l'executant del siku de 7 fileres (ARKA) té al seu costat un executant de 6 (IRA), per tal de sincronitzar a la perfecció la melodia (que sona a un, però també, entre dos).

El siku és un instrument eminentment col·lectiu, tots toquen el mateix instrument, formant un gran grup, propi de l'esperit col·lectiu que predomina i va predominar en temps precolombins.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siku