Sil·labari de Biblos
 | |
| Tipus | suposadament sil·labari |
|---|---|
| Llengües | una llengua semítica desconeguda |
| Creació | mil·lenni II aC  |
| Període | entre el 1800 aC i el 1400 aC |
| Sistemes fills | suposadament Alfabet fenici Alfabet protocananeu |
| Sistemes germans | suposadament Escriptura protosinaítica |
El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos. Les inscripcions estan gravades sobre plaques de bronze i espàtules, i esculpides a la roca. Les inscripcions van ser descobertes per Maurice Dunand, durant les excavacions que va realitzar entre el 1928 i el 1932, publicant les seves troballes a la monografia Byblia Grammata publicada el 1945. Les inscripcions han estat datades com a pertanyents al segon mil·lenni aC entre els segles XVIII i XV aC.
S'han trobat exemples d'aquest sistema d'escriptura a Egipte, Itàlia i Meguidó (Garbini, Colless).
Descripció de les escriptures[modifica]
Les deu inscripcions[modifica]
L'escriptura de Biblos en general va de dreta a esquerra; rarament s'utilitzen separadors entre paraules. Les deu inscripcions conegudes, denominades de a a j segons l'ordre en què van ser descobertes són:
- Dues taules rectangulars de bronze, documents c (16 × 11 cm) i d (21 × 12 cm), amb 225 i 459 caràcters, respectivament. Les dues taules tenen inscripcions en les seves dues cares. Els caràcters no van ser realitzats mitjançant esquinçat sinó mitjançant cops de punxó sobre el metall.
- Quatre "espàtules" de bronze (documents b, e, f, i i, amb 40, 17, 48, i 84 caràcters, respectivament). Aquestes espàtules posseeixen una forma aproximadament triangular amb una maneta tipus "tija de flor" al punt més agut del triangle. La seva grandària és d'uns 5 x 9 centímetres i un gruix d'1 mm. No se sap quina era la seva funció, però Dunand creu que eren algun tipus "d'etiquetes" adossades per exemple a objectes votius. Totes les espàtules posseeixen inscripcions en les seves dues cares, excepte l'espàtula i (que només està escrita d'un costat). L'escriptura no és molt prolixa. El text a la part posterior de l'espàtula f és l'únic de tots els textos trobats que es llegeix d'esquerra a dreta. Les espàtules b i i utilitzen breus traços verticals com a separadors de paraules.
- Inscripció de l'espàtula e. El mànec de l'espàtula està trencat; es presenten quatre possibles reconstruccions del caràcter danyat a la inscripció.
- Quatre fragments d'esteles de pedra: documents a, g, h, i j, amb 116, 37, 7, i 13 caràcters respectivament. Els caràcters estan tallats amb cura, amb línies de bases ("estil monumental"). Dunand suggereix que els fragments h i j originalment pertanyien al mateix document; la composició química de la pedra de les dues sembla idèntica. El text en el fragment g està escrit en sentit vertical, en cinc columnes. Semblaria que el bloc j té traços verticals com a separadors de paraules.
Llista de signes[modifica]
Cada cel·la a la següent taula mostra un signe (esquerra a dalt), el seu nombre de codi Dunand (esquerra a sota), la seva freqüència (dreta a sota), i en l'extrem superior dret s'indica si era utilitzat en tauletes (T), espàtules (S), o monuments (M). Els signes en diferents cel·les podrien ser variants escrits del mateix signe; per exemple, a la fila superior els signes H6, G17, i E12 probablement són el mateix signe.
Bibliografia[modifica]
- Colless, Brian, "The Canaanite Syllabary", Ancient Near Eastern Studies 35 (1998), 26-46.
- Daniels, P.T., 'The Byblos syllabary', in: P.T. Daniels & W. Bright (eds.), The World's Writing Systems (New York/Oxford, 1996).
- Dhorme, Édouard, 'Déchiffrement des inscriptions pseudohiéroglyphiques de Byblos', in: Syria 25 (1946-1948).
- Dunand, Maurice, 'Spatule de bronze avec épigraphe phénicienne du XIIIe [actually: Xe] siècle', in: Bulletin du Musée de Beyrouth 2 (1938) 99–107. (Spatula with traces of Proto-Byblian writing)
- Dunand, Maurice. Byblia Grammata: Documents et recherches sur le développement de l'écriture en Phénicie. République Libanaise, Ministère de l'Éducation National des Beaux-Arts, 1945.
- Garbini, Giovanni, [review of Mendenhall's book], in: Rivista di Studi Fenici 16 (1988), 129-131.
- Hoch, James E. «The Byblos Syllabary: Bridging the Gap Between Egyptian Hieroglyphs and Semitic Alphabets». Journal of the Society for the Study of Egyptian Antiquities.
- Martin, Malachi, 'Revision and reclassification of the Proto-Byblian signs', in: Orientalia 31 (1962) 250-271, 339-363.
- Mendenhall, George E., The Syllabic Inscriptions from Byblos, Beirut, The American University (1985), Syracuse University Press (1986), ISBN 0-8156-6077-4.
- Sobelman, Harvey, 'The Proto-Byblian inscriptions: a fresh approach', in: Journal of Semitic Studies 6 (1961) 226-245.
- Thiollet, Jean-Pierre, Je m'appelle Byblos, H & D (2005), ISBN 2-914266-04-9.