Siletz
| Tipus | confederació, Tribu reconeguda federalment, jurisdicció i nació  |
|---|---|
| Període | 1977 - |
| Geografia | |
| Originari de | Siletz (Oregon) (en)  |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Continent | Amèrica del Nord |
| Lloc web | ctsi.nsn.us |
La Tribu Confederada dels Siletz és una confederació reconeguda de tribus ameríndies, la major part que parlen una llengua salish, i d'altres na-dené, takelma, yakona i coos. En total són 27 tribus que ocupen un territori entre el nord de Califòrnia i el sud de Washington. Eren tribus molt diferents en llengua i cultura i el 1855 foren traslladades a l'actual reserva Siletz.
Costums[modifica]
Totes elles tenen moltes coses en comú: les cases de planxes de cedre amb saunes col·lectives, elegants canoes de cedre, els vestits femenins (faldilles de fibra de cedre) i masculins (camises de pell de dant). També tenen en comú la seva dieta, a base d'arrels, baies, aglans, salmó, cacera i alguns insectes, els arcs de cacera i les cistelles amb dibuixos d'ones. Capturaven esclaus de les tribus enemigues i la descendència seguia la línia paterna.
Demografia[modifica]
La tribu tenia 4.804 membres registrats en 2011.[1] Entre les tribus traslladades a la reserva hi havia les Rogue River, shasta, Scoton, Shasta costa, Grave Creek, chetco, coquille, tolowa-tututni, i petits nombres de siuslaws, coos, i kuitsh. Els siletz pròpiament dits es podien dividir en les tribus:
- Upper Rogue River o shasta:
- John's Band 172
- George's Band 222
- Joseph James's Band 160
- Tribus de la Costa:
- Joshuas's Band 179
- Choallie's Band 215
- Totoem's Band 202
- Macanotin's Band 129
- Shasta costa 110
- Port Orford (Qua-to-mah band) 242
- Upper Coquille 313
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 2.707 membres de la Confederació Siletz. Els membres de les tribus coos, siuslaws, takelmes, tututnis i altres eren censats a part.
Tribus[modifica]
Les tribus de la confederació són
- Alsea, inclosos els Yaquina
- Chinook, inclosos Clatsop
- Coos
- Kalapuyes, inclosos santiam, tualatin, yamhill, yoncalla, banda Marys River i altres
- Lower Umpqua i Siuslaws
- Molales
- Shasta, including Klamath River people
- Rogue River, inclosos Shasta, Applegate, Galice Creek, o altres pobles atapascans
- Klickitats
- Takelmes, inclosos Dagelma, Latgawa, i Cow Creek
- Tututni, amb les bandes atapascanes del sud-oest d'Oregon:
- Tillamooks
- Siletz
- Salmon River
- Nestucca
- Nehalem
- Tillamook Bay i altres.[2]
Història[modifica]
vers els 1700 van mantenir els primers contactes amb mercaders europeus, que aviat els van transmetre malalties com la verola, la grip i altres. Cap al 1850 es trobà or al riu Rogue, i en restaven uns 6.000. L'arribada dels colons blancs i la Guerra del Riu Rogue provocà que els supervivents fossin traslladats a una reserva el 1855, unes 90 milles al llarg de la costa, però el 1876 foren traslladats més al nord. la vida era a la reserva era depriment i patiren l'aculturació de mans dels predicadors metodistes i catòlics. Per la Llei Pública 588 del 1956 se'ls aplicà la Termination, de manera que la terra tribal fou totalment venuda, llevat els 36 acres del cementiri, i els drets de pesca i cacera anul·lats. Els obligaren a pagar impostos, però no podien acollir-se a la sanitat pública. Això generà moltes protestes, de manera que el 1977 els fou restaurat l'estatut tribal. El 1992 recuperaren novament l'autogovern.
Referències[modifica]
- ↑ «Enrollment». Confederated Tribes of Siletz Indians, 08-08-2011. [Consulta: 1r setembre 2011].
- ↑ «The Confederated Tribes of Siletz Indians of Oregon: Tribal Government Operations». Native American Rights Fund, 1999. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2003. [Consulta: 1r setembre 2011].
