Siletz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Tribu Confederada dels Siletz és una confederació reconeguda de tribus ameríndies, la major part que parlen una llengua salish, i d'altres na-dené, takelma, yakona i coos. En total són 27 tribus que ocupen un territori entre el nord de Califòrnia i el sud de Washington. Eren tribus molt diferents en llengua i cultura i el 1855 foren traslladades a l'actual reserva Siletz.

Delores Pigsley, cap tribal del Siletz

Costums[modifica | modifica el codi]

Totes elles tenen moltes coses en comú: les cases de planxes de cedre amb saunes col·lectives, elegants canoes de cedre, els vestits femenins (faldilles de fibra de cedre) i masculins (camises de pell de dant). També tenen en comú la seva dieta, a base d'arrels, baies, aglans, salmó, cacera i alguns insectes, els arcs de cacera i les cistelles amb dibuixos d'ones. Capturaven esclaus de les tribus enemigues i la descendència seguia la línia paterna.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La tribu tenia 4.804 membres registrats en 2011.[1] Entre les tribus traslladades a la reserva hi havia les Rogue River, shasta, Scoton, Shasta Costa, Grave Creek, chetco, coquille, tolowa-tututni, i petits nombres de siuslaws, coos, i kuitsh. Els siletz pròpiament dits es podien dividir en les tribus:

  • Upper Rogue River o shasta:
    • John's Band 172
    • George's Band 222
    • Joseph James's Band 160
  • Tribus de la Costa:
    • Joshuas's Band 179
    • Choallie's Band 215
    • Totoem's Band 202
    • Macanotin's Band 129
    • Shasta Costa 110
    • Port Orford (Qua-to-mah band) 242
    • Upper Coquille 313

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 2.707 membres de la Confederació Siletz. Els membres de les tribus coos, siuslaw, takelma, tututni i altres eren censats a part.

Tribus[modifica | modifica el codi]

Les tribus de la confederació són

Història[modifica | modifica el codi]

vers els 1700 van mantenir els primers contactes amb mercaders europeus, que aviat els van transmetre malalties com la verola, la grip i altres. Cap al 1850 es trobà or al riu Rogue, i en restaven uns 6.000. L'arribada dels colons blancs i la Guerra del Riu Rogue provocà que els supervivents fossin traslladats a una reserva el 1855, unes 90 milles al llarg de la costa, però el 1876 foren traslladats més al nord. la vida era a la reserva era depriment i patiren l'aculturació de mans dels predicadors metodistes i catòlics. Per la Llei Pública 588 del 1956 se'ls aplicà la Termination, de manera que la terra tribal fou totalment venuda, llevat els 36 acres del cementiri, i els drets de pesca i cacera anul·lats. Els obligaren a pagar impostos, però no podien acollir-se a la sanitat pública. Això generà moltes protestes, de manera que el 1977 els fou restaurat l'estatut tribal. El 1992 recuperaren novament l'autogovern.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Enrollment». Confederated Tribes of Siletz Indians, 8 agost 2011. [Consulta: 1 setembre 2011].
  2. «The Confederated Tribes of Siletz Indians of Oregon: Tribal Government Operations». Native American Rights Fund, 1999. [Consulta: 1 setembre 2011].

Enllaços[modifica | modifica el codi]