Silk Stockings

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Silk Stockings
Cyd Charisse in Silk Stockings trailer.jpg
Cyd Charisse

Fitxa tècnica
Direcció: Rouben Mamoulian
Direcció artística: Randall Duell
William A. Horning

Producció: Arthur Freed

Guió: Leonard Gershe i Leonard Spigelgass, adaptació lliure de la novel·la Ninotchka de Melchior Lengyel i del llibret de la comèdia musical original Silk Stockings de George S. Kaufman, Leueen McGrath i Abe Burrows

Música: Cole Porter

Fotografia: Robert J. Bronner

Muntatge: Harold F. Kress

Vestuari: Helen Rose

Protagonistes: Fred Astaire
Cyd Charisse

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1958
Gènere: musical
Duració: 117 min
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Arthur Freed Production i Metro-Goldwyn-Mayer
Distribució: Metro-Goldwyn-Mayer
Pressupost: 1.853.463 dòlars

Pàgina sobre “Silk Stockings a IMDb

Valoracions
IMDb 6.9/10 stars

Silk Stockings és una pel·lícula musical americana de Rouben Mamoulian, estrenada el 1957.

Argument[modifica | modifica el codi]

Després del fracàs de tres agents soviètics maldestres en una operació de repatriació d'un compositor, Ninotchka, una agent molt eficaç, és enviada a París per tal d'aconseguir-ho allà on els seus companys han fracassat. Comença per fer el procés d'un Occident decadent abans de caure sota l'encant d'un productor de cinema que, tant sí com no, l'empenyerà a revisar el seu judici...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Silk Stockings és un remake de la penúltima pel·lícula de Greta Garbo Ninotchka . És també una de les últimes pel·lícules de Fred Astaire i una de les últimes pel·lícules musicals produïdes a Hollywood en els anys 1950.
  • Aquesta pel·lícula presenta de manera molt estereotipada els soviètics i el seu estil de vida. Una escena ensenya una carta que Ninotchka rep: tota la carta és censurada excepte l'encapçalament i la signatura. Una altra escena és un diàleg entre Ninotchka i Steve Canfield: «Però Mr. Canfield, no el posa trist ser en una societat on la gent és explotada ? » - « No, formo part dels que exploten», seguida de somriures intercanviats.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema