Silvestre I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Silvestre I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
31 de gener de 31431 de desembre de 335
Silvester-I Dedek.jpg
Emblem of the Papacy SE.svg
Marc I
Dades personals
Nom Silvestre (llatí:Sylvester)
Nascut Segona meitat del segle III
Sant'Angelo a Scala?
Mort Desembre de 335 (enterrat el 31 de desembre)
Roma?
sant Silvestre, o
Silveri

Estàtua a Màntua
Papa
Enterrament Des del s. VIII, a San Silvestro in Capite (Roma); segons una altra tradició, a l'abadia de Nonantola
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga, Roma
Festivitat 31 de desembre (catòlics); 2 de gener (ortodoxos)
Fets destacables Primer papa que no va ser màrtir
Iconografia Com a Papa

Silvestre I va ser el trentratresè papa, entre el 314 i el 335. La seva mort es commemora el darrer dia de l'any. Es creu que va ser el primer Papa que no va morir màrtir, ja que el cristianisme ja no es perseguia a l'imperi Romà des de la publicació de l'Edicte de Milà, una llei promoguda per Constantí el Gran.

Elecció[modifica | modifica el codi]

Silvestre, la data i lloc de naixement del qual s'ignoren (una tradició el fa nascut a Sant'Angelo a Scala, a la ciutat campana d'Avellino), era, segons el Liber pontificalis, fill de Rufí, romà, i, segona la llegendària Vita beati Sylvestri, de Justa. A la mort del papa Melquíades I, Silvestre va ser consagrat com a bisbe de Roma, ocupant aquest lloc en el període entre les últimes persecucions als cristians i l'època de pau inaugurada per Constantí I, en fer del cristianisme una religió legal dintre l'imperi.

Fonts llegendàries: conversió i donació de Constantí[modifica | modifica el codi]

La llegenda diu que el papa i l'emperador Constantí van tenir bones relacions, però això contradiu els fets històrics. La llegenda es va transmetre per la Vita beati Sylvestri, composta interessadament per justificar el poder temporal de l'Església Catòlica Romana. Traduïda al grec i al siríac, va ser difosa a Orient. Una altra font apòcrifa, el Constitutum Sylvestri, narra un inexistent sínode romà entre el 501 i 508), com també la Donatio Constantini. Aquests escrits narren la persecució soferta per Silvestre, la conversió i bapstisme de Constantí i la donació que l'emperador va fer al papa, garantint-li perpètuament uns drets temporals, i el concili de 275 bisbes a Roma: tots aquests fets són totalment llegendaris.

Constantí va rebre el baptisme a Nicomèdia per Eusebi de Nicomèdia, gairebé a punt de morir. La llegenda, sorgida al final del segle V, explica que Constantí va contraure la lepra i només va guarir quan va ser batejat pel papa.

L'anomenada Donació de Constantí també és falsa, tot i que el document original data del 752 o 777. Va ser inserit entre els decrets pontificis cap al segle IX i va ser la base per a sostenir el poder temporal de l'Església enfront dels emperadors romanogermànics, com també la submissió espiritual d'aquests al papat.

Concili de Nicea[modifica | modifica el codi]

El papa va convocar el primer Concili de Nicea, el 325, per a combatre l'arrianisme. El papa va enviar els seus llegats al primer concili ecumènic que va fer-se a la història.

Basíliques constantinianes[modifica | modifica el codi]

Silvestre va promoure la construcció de les grans basíliques constantinianes de Roma. Segons el Liber Pontificalis, el papa suggerí a Constantí que fundés la de Sant Pere del Vaticà al turó del Vaticà, sobre un temple dedicat a Apol·lo, posant-hi el sarcòfag amb les restes de sant Pere apòstol. També llavors van fundar-se les basíliques de Sant Joan del Laterà i el seu baptisteri, prop d'un antic palau imperial on ara vivia el papa, la basílica del Sessorium (o de la Santa Creu de Jerusalem), la de Sant Pau Extramurs i altres esglésies sobre tombes de màrtirs. La basílica dels Santi Silvestro e Martino ai Monti, prop de les termes de Trajà, data de llavors.

El papa contribuí a la fixació de la litúrgia. Durant el seu papat va ser redactat el primer martirologi romà. També llavors es va crear l'escolania de cant (Schola cantorum).

Culte[modifica | modifica el codi]

Silvestre va ser sebollit a l'església del cementiri de Priscil·la, i consta als itineraris antics del segle VII. El 2 de juny de 761, el papa Pau I va traslladar-ne les restes a San Silvestro in Capite; el 1596 van col·locar-se sota l'altar major d'aquesta església. Una altra tradició diu, però, que el 756 van portar-se les restes del papa a Nonantola (Mòdena), a l'abadia de San Silvestro.

La seva festa és el 31 de desembre, últim dia de l'any, possiblement el dia que va ésser enterrat.

El papa Silvestre II (999-1003) va triar el seu nom per homenatjar Silvestre I, ja que la seva relació amb l'emperador Otó III era similar a la del primer papa amb Constantí.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Liber Pontificalis, edizione Duchesne, I, 170-201, introduzione, cix sq.;
  • Marucchi, "La basilica papale del cimitero di Priscilla" (Roma", 1908);
  • Biagia Catanzaro; Francesco Gligora, "Breve Storia dei papi, da San Pietro a Paolo VI", Padova 1975, pag. 50;

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Melquíades I
Papa
314 - 335
Succeït per:
Marc I