Simat de la Valldigna
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Safor | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Manc. de la Valldigna Sueca |
||
| Gentilici | Simater, simatera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 2.224.000,00 | ||
| Superfície | 38,50 km² | ||
| Altitud | 45 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
3.666 hab. 95,22 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 55 km de València 21,1 km de Gandia |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
3 (Simat, Pla de Corrals i Les Foies) 4 PP, 3 PSPV, 2 BLOC, 1 ERPV i 1 EUPV-ARC IRIS Sebastià Mahiques (PP) |
||
| Codi postal | 46750 |
||
| Festes majors | Del 4 al 6 d'agost | ||
| Fira tradicional | Dia de la Valldigna 15 de març |
||
| Agermanament |  Templemars, França |
||
| Web | |||
Simat de la Valldigna pertany a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Simat de la Valldigna és un de los quatre pobles que integren la Valldigna, la qual constitueix una subcomarca natural de Safor. Es troba a 55 km de València i, a més equidistant a 20 km de las localitats costaneras de Gandia i Cullera així com també de Xàtiva i Alzira.
La Valldigna constitueix una subcomarca natural envoltada per les muntanyes de la serra de Corbera, al nord, i la del Montdúver, al sud, i oberta cap a l'est, des d'on s'estén fins a la mar.
[modifica] Accesos
Des de València s'accedeix a través de la V-31, prenent després la CV-42 i posteriorment la CV-50 per a finalitzar accedint a la CV-600.
[modifica] Pedanies
En el terme municipal de Simat de la Valldigna es troben també ubicats els nuclis de població anomenats Pla de Corrals i Les Foies.[2][3]
[modifica] Localitats limítrofes
El terme municipal de Simat de la Valldigna limita amb els de Benifairó de la Valldigna, Xeresa, Barx, Quatretonda, Barxeta, Carcaixent i Pinet, tots ells de la província de València.
[modifica] Climatologia
Simat de la Valldigna es beneficia d'un clima privilegiat. Com que està situat al mig d'una vall i protegit per les muntanyes, compta amb un clima temperat d'estius càlids i hiverns suaus. No obstant, gaudeix, igual que la comarca de la Safor en general i part de la Marina Alta, d'uns índexs pluviomètrics dels més alts del País Valencià.
[modifica] Història
Des de fa milers d'anys els territoris de Simat de la Valldigna estan habitats, com ho demostren les coves de Bolomor en Tavernes de la Valldigna, i Medalletes i Parpalló en Barx. Tanmateix les primeres notícies històriques concretes pertanyen al període musulmà. La conquesta cristiana del segle XIII marcarà una nova etapa en la història d'aquesta població. Jaume I va conquerir aquestes terres, però fou el seu nét Jaume el Just qui les cediria a l'ordre del Císter. Jaume el Just, en tornar d'una expedició contra els regnes de Múrcia i Almeria a finals del segle XIII, passaren per la vall d'Alfàndec, quan el rei, sorprès per la seua bellesa, es girà cap a l'abat del monestir cistercenc de Santes Creus i li digué: "Vall digna per a un monestir de la vostra religió!". Aquest respongué "Vall digna!".[4] El dia 15 de març de 1297 el rei fa donació de la vall d'Alfàndec al Cister perquè hi funde un monestir sota l'advocació de Santa Maria. A partir d'aquest moment la vall d'Alfàndec canviarà la seua denominació i s'anomenarà Valldigna.
Inicialment a la Valldigna convivien cristians i musulmans, i treballaven les terres cedides en usdefruit per l'abat del monestir, tot i que en general les condicions eren més dures per als moriscos, per deixar-los continuar en la seua religió. Els moriscos de la Valldigna es reunien per a practicar la seua religió a la mesquita de la Xara, que era també un lloc d'ensenyament, de formalització de contractes i sovint, la seu de justícia dels cadis. Aquesta convivència finalitzà l'any 1609, amb l'expulsió dels moriscos. La vida a la Valldigna continua amb l'evolució de la societat feudal valenciana, sota el domini del senyor del monestir, fins que a mitjans del segle XIX, l'any 1835, es produí la desamortització del monestir, amb la qual cosa finalitzà el senyoriu de l'abat sobre les terres de la vall, i començà l'espoli i la ruïna del monestir, el qual romangué en mans de particulars fins a l'any 1991, quan ho adquirí la Generalitat Valenciana.
[modifica] Cultura
El monument més emblemàtic del municipi és el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. Va ser fundat el 1297 per Jaume II el Just. Des d'un principi va restar com un dels monestirs més importants de l'orde del Cister, filial del Monestir de Santes Creus a Tarragona. Tota la Valldigna era propietat d'aquesta comunitat monacal per ordre reial. El monestir fou habitat per monjos fins el 1835, quan una revolta popular a la Valldigna deprés de la desamortització de Mendizábal obligà als monjos a abandonar el monestir. La major part dels seus béns foren destruïts o espoliats. Per sort, després de dècades d'abandó, actualment el Monestir de Santa Maria de Valldigna és, segons l'article 57 de l'Estatut d'Autonomia valencià, "temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del poble valencià". Al mateix article es diu que "la Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir (...) una llei de les Corts determinarà el destí i utilització del monestir com a punt d'encontre de tots els valencians i com a centre d'investigació i estudi per recuperar la història del País Valencià".
Simat de la Valldigna va ser el primer poble del País Valencià en demanar un domini .cat per al web del seu ajuntament.[5]
[modifica] Monuments
- Monestir de Santa Maria de Valldigna : És el monument de major interès turístic de la vall. Està ubicat en la població de Simat de la Valldigna. Antic monestir cistercenc que restà en estat d'abandonament fins a la seua recuperació per la Generalitat Valenciana.
- Mesquita de la Xara o Ermita de Santa Anna'. Es una xicoteta ermita que està al mig del camp. Es tracta de l'única edificació que es conserva de l'antic poblat de la Xara, abandonat en 1609 després de l'expulsió dels moriscos, i representa una antiga mesquita de planta rectangular que en la part que dóna a l'est té una porta amb un arc de ferradura. Quatre pilars divideixen el seu interior en tres naus: A l'esquerra de la porta existeix una escala de cargol amb una antiga funció de minaret. La Qibla és l'element més important, donat que senyala la direcció de la Meca i per tant el lloc on els musulmans deuen adreçar les seues oracions. En l'actualitat es pot veure també el mihrab i dos portes laterals en el mur de la Qibla. En el sudoest i a l'exterior de la mesquita, existeix l'antic pou de les ablucions.
- Església de Sant Miquel Arcàngel. És l'actual església parroquial de la població. D'estil barroc, destaca la imatge del sant de la seua devoció.
- Font Gran. Es troba en la plaça del seu nom, en l'interior del casc urbà de la població. És una font natural amb una gran bassa d'aigua, on comença el Passeig 9 d'Octubre.
[modifica] Economia
La Valldigna, on es troba Simat, és una vall oberta cap a la mar, on destaquen els extensos camps de tarongers, car el sustent principal dels simaters és el conreu de la taronja. La indústria és més aviat escassa. A partir dels noranta es produeix un increment notable del sector de la construcció. El sector agrícola és, doncs, el predominant, concretament el conreu, recollida, manipulació i comercialització de la taronja. El poble compta amb dos cooperatives i un magatzem privat que donen treball a una part important dels seus habitants. L'economia simatera es caracteritza per la xicoteta oferta i demanda de mà d'obra qualificada, la pobra cultura emprenedora i l'aïllament geogràfic, que resta competitivitat al teixit empresarial. Simat s'ha fet servir de la immigració (d'Europa de l'Est sobretot) per a cobrir la falta de noves generacions en la recol·lecció de la taronja, degut a un èxode massiu de joves simaters en els últims anys per a treballar fora del poble. Durant aquests darrers anys els diferents governs han intentat potenciar el Monestir com a referent turístic del poble, però la despesa per visitant encara no és massa important. L'excessiva dependència d'un cítric en caiguda lliure, juntament amb l'actual context de crisi, fa preveure un futur econòmic incert per a la població simatera.
[modifica] Demografia
Simat de la Valldigna compta amb 3.700 habitants (INE 2009).
| Evolució demogràfica de Simat de la Valldigna[6] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |||||||
| Població | 3.223 | 3.141 | 3.148 | 3.114 | 3.120 | 3.112 | 3.121 | 3.291 | 3.228 | 3.090 | 3.419 | 3437 | 3.700 | ||||||
[modifica] Política
El quatre principals partits del municipi són el PSPV (3 regidors), el PP (4 regidors), el Bloc Nacionalista Valencià (2 regidors), ERPV (1 regidor) i Arc Iris, coaligat amb EUPV (1 regidor).
L'alcaldessa fou Agustina Brines Sirerol (BLOC), successora d'Eladi Mainar (PSPV), després de la moció de censura contra l'ex-alcalde Mahiques (PP), el 4 d'agost de 2008, presentada per PSPV, BLOC i ERPV. EUPV-ARC IRIS s'abstingué.
L'alcalde actual és Sebastià Mahiques Morant.
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Marcel·lí Almiñana | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Marcel·lí Almiñana | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Marcel·lí Almiñana | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicent Palomares Andrés | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicent Palomares Andrés | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Vicent Palomares Andrés | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Vicent Palomares Andrés | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Sebastià Mahiques Morant (2007) Eladi Mainar Cabanes (2008) Agustina Brines Sirerol (2010) |
PP PSPV-PSOE BLOC |
| 2011 - ara | Sebastià Mahiques Morant | PP |
[modifica] Festivitats
El poble de Simat de la Valldigna entre d'altres coses, és conegut per les seues populars i nombroses festes.
- Sant Antoni Abat. El dia 16 de gener, vespra de Sant Antoni, tota la població de Simat de la Valldigna es concentra en la Plaça de l'Ajuntament, on es crema una gran foguera, i després es trasllada a casa dels festers, on són obsequiats amb bunyols i vi. A continuació la festa continua amb una revetlla que acaba de matinada. El matí següent, dia de Sant Antoni, té lloc una missa on es beneeixen els animals així com el pa i les coques (típiques de Sant Antoni), que després els festers repartiran per tota la població.
- Dia de la Valldigna. En el mes de març, el dia 15, tota la població de La Valldigna, és a dir, dels pobles de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, celebren la fundació del Monestir, en la qual, entre d'altres actes, es fa una fira medieval i hi ha ball en una gran revetlla.
- Sant Jaume i Santa Anna. Durant el mes de juliol, els dies 25 i 26 se celebren las festivitats de Sant Jaume i Santa Anna.
- Festes Patronals. La població celebra les seues festes patronals (dedicades als sants Abdó i Senén els dies 4, 5 i 6 d'agost.
- 9 de octubre "Dia Nacional del País Valencià". És tradicional fer un concurs de paelles a més de cercavila típica valenciana, amb passacarrer de dolçaina inclòs. A mitja vesprada hi ha revetlla i el tradicional correfoc.
[modifica] Personatges il·lustres
- Francisco Luis Brines Ferrer, Coeter II, pilotari.
- Miquel Brines Ferrer, Coeter I, pilotari.
- Lluís Brines Selfa, músic professional en la Banda Municipal de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
- Luis Francisco Cucarella Mas, Loripet, pilotari.
- Terenci Miñana i Andrés, el xiquet de Simat, pilotari.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Núcleos de Población del CIVIS (Dirección General de la Administración Local de la Generalidad Valenciana)
- ↑ Unidades poblacionales del INE
- ↑ Fitxa de Simat a la FVMP: I, sorprès el rei per la seua bellesa es girà cap a l'abat de Santes Creus, que viatjava amb ell, i li digué: "Vall digna per un monestir de la vostra religió!", a la qual exclamació aquest respongué: "Vall digna". Des d'aleshores la vall s'anomena Valldigna
- ↑ Simat de la Valldigna, únic ajuntament valencià que usa el domini .CAT
- ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996. (castellà)
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
[modifica] Oficials
[modifica] Actualitat
- ValldignaDigital Diari electrònic comarcal
- interSIMAT Info de Simat
- ValldignaEsports Portal simater de la pilota i l'esport
- Valldigna som i serem
[modifica] Informació general
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca
- Federación Valenciana de Municipios y Provincias - Guía Turística (en castellà) D'on s'ha extret informació amb el seu consentiment. [1]
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Valenciana
|
|||||
