Simeó Mamantis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Simeó (desambiguació)».
Simeó el Nou Teòleg,
sant Simeó Mamantis

Icona amb el sant
monjo
Nom secular Συμεὼν ὁ νέος θεολοόγος το? ἁγίου Μάμαντος (Syméon 'o Néos Zeoloógos to 'agíou Mámantos, "Simeó, el Nou Teòleg de Sant Mamès")
Naixement 949
Galàcia (Anatòlia, Imperi Bizantí)
Defunció 1022
Propòntide, o Regió de la Màrmara
Commemoració en Església Ortodoxa
Festivitat 12 de març
Fets destacables Escriptor i teòleg
Orde Basilians
Iconografia Com a monjo

Simeó Mamantis (Symeon o Simeon Mamantis, Συμεών o Συμεάνης) (Galàcia, 949 - Propòntide, 1022) fou un religiós bizantí, teòleg. Fou també anomenat νέος θεολοόγος, ἡγούμενος μόνης το? ἁγίου Μάμαντος τοῦ ξηροκέρκου, Novus Theologus o Theologus junior et hegumenus (s. abbas) monasterii S. Mamantis in Xerocerco ("Teòleg jove i hegumen (o abat) del monestir de S. Mamès de Xerocerc"), i també τοῦ ξυλοκέρκου, in Xylocerco. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Icona russa
Icona oriental

Va viure al final del segle X i començament del segle XI. Era de família noble i fill de Basili i Theofano, i va néixer a Galàcia a la Paflagònia però de jove fou enviat a estudiar a Constantinoble on els pares tenien algun càrrec a la cort.

Un oncle el va introduir a la cort imperial; aquest oncle va morir sobtadament quan Simeó tenia 14 anys i va decidir ingressar a la vida monàstica però en fou desaconsellat pel seu guia espiritual el monjo Simeó el Pietós (Σνμεὼν ὁ εὐλαβής) i va romandre un temps a la casa de l'oncle per acabar ingressant al monestir de Studium i després al de Sant Mamès (Mamas) on va arribar a abat (hegumenos) i fou ordenat prevere.

En el patriarcat de Nicolau II Crisoberges (982-996) va dimitir el càrrec d'abat i es va dedicar a la composició de llibres. Aquesta activitat va atreure l'atenció de Sergi II de Constantinoble (patriarca vers el 999 fins vers el 1019) però el sincel·le d'aquest, Esteve, arquebisbe de Nicomèdia, el va acabar separant de Simeó segons sembla per gelosia; Esteve el va acusar de retre honors a la memòria de Simeó el Pietós que havia mort, com si fos un sant; durant sis anys Simeó fou perseguit i fou desterrat de Constantinoble pel patriarca i un sínode; finalment el càstig fou aixecat i li va ser oferts privilegis si retirava els honors que havia fet al seu guia Simeó el Pietós, cosa que no va voler fer.

Amb l'ajut d'alguns amics rics va poder fundar un monestir al lloc de la capella de Santa Marina, al costat asiàtic de la Propòntida, on va romandre fins a la seva mort.

Les seves obres són:

  • Λόγοι, Orationes (almenys 92)
  • Κεφάλαια πρακτικὰ καὶ θεολογικά, Capita Moralia
  • Θεῖοι ὕμνοι, Divini Hymni o Sacrae Commentationes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simeó Mamantis