Simeó Mamantis
 Icona amb el sant |
|
| monjo | |
|---|---|
| Nom secular | Συμεὼν ὁ νέος θεολοόγος το? ἁγίου Μάμαντος (Syméon 'o Néos Zeoloógos to 'agíou Mámantos, "Simeó, el Nou Teòleg de Sant Mamès") |
| Naixement | 949 Galàcia (Anatòlia, Imperi Bizantí) |
| Defunció | 1022 Propòntide, o Regió de la Màrmara |
| Commemoració en | Església Ortodoxa |
| Festivitat | 12 de març |
| Fets destacables | Escriptor i teòleg |
| Orde | Basilians |
| Iconografia | Com a monjo |
Simeó Mamantis (Symeon o Simeon Mamantis, Συμεών o Συμεάνης) (Galàcia, 949 - Propòntide, 1022) fou un religiós bizantí, teòleg. Fou també anomenat νέος θεολοόγος, ἡγούμενος μόνης το? ἁγίου Μάμαντος τοῦ ξηροκέρκου, Novus Theologus o Theologus junior et hegumenus (s. abbas) monasterii S. Mamantis in Xerocerco ("Teòleg jove i hegumen (o abat) del monestir de S. Mamès de Xerocerc"), i també τοῦ ξυλοκέρκου, in Xylocerco . És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia [modifica]
Va viure al final del segle X i començament del segle XI. Era de família noble i fill de Basili i Theofano, i va néixer a Galàcia a la Paflagònia però de jove fou enviat a estudiar a Constantinoble on el pares tenien algun càrrec a la cort.
Un oncle el va introduir a la cort imperial; aquest oncle va morir sobtadament quan Simeó tenia 14 anys i va decidir ingressar a la vida monàstica però en fou desaconsellat pel seu guia espiritual el monjo Simeó el Pietós (Σνμεὼν ὁ εὐλαβής) i va romandre un temps a la casa de l'oncle per acabar ingressant al monestir de Studium i després al de Sant Mamès (Mamas) on va arribar a abat (hegumenos) i fou ordenat prevere.
En el patriarcat de Nicolau II Crisoberges (982-996) va dimitir el càrrec d'abat i es va dedicar a la composició de llibres. Aquesta activitat va atreure la atenció de Sergi II de Constantinoble (patriarca vers el 999 fins vers al 1019) però el sincel·le d'aquest, Esteve, arquebisbe de Nicomèdia, el va acabar separant de Simeó segons sembla per gelosia; Esteve el va acusar de retre honors a la memòria de Simeó el Pietós que havia mort, com si fos un sant; durant sis anys Simeó fou perseguit i fou desterrat de Constantinoble pel patriarca i un sínode; finalment el càstig fou aixecat i li va ser oferts privilegis si retirava els honors que havia fet al seu guia Simeó el Pietós, cosa que no va voler fer.
Amb l'ajut d'alguns amics rics va poder fundar un monestir al lloc de la capella de Santa Marina, al costat asiàtic de la Propòntida, on va romandre fins a la seva mort.
Les seves obres són:
- Λόγοι, Orationes (al menys 92)
- Κεφάλαια πρακτικὰ καὶ θεολογικά, Capita Moralia
- Θεῖοι ὕμνοι, Divini Hymni o Sacrae Commentationes
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simeó Mamantis |
- Textos de Simó Mamantis en anglés i grec (fonts seleccionades)
- Biografia a la Greek Orthodox Archdiocese of Australia
- Escrits de Simó Mamantis en grec descàrrega
- Simó Mamantis , The works, volume 1 (rus)
- Simó Mamantis , The works, volume 2 (rus)
- Simó Mamantis , The works, volume 3 (rus)
