Simeó bar Sabas
 Icona oriental |
|
| bisbe i màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Mar Simeon Barsabae, Shemon Barsabae |
| Naixement | segona meitat del segle III actual Iraq |
| Defunció | Divendres Sant del 345 Ctesifont (actual Iraq) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església Catòlica Siríaca, Església Ortodoxa Grega, Església Ortodoxa Siríaca, Església Assíria Oriental, Església Catòlica Melquita, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 21 d'abril (catòlics), Divendres Sant (ortodoxos siríacs i assiris orientals), 14 d'abril (catòlics siríacs), 17 d'abril (ortodoxos grecs), 30 d'abril (melquites) |
Simeó bar Sabas (mort Divendres Sant del 345) fou un bisbe de Selèucia-Ctesifont, i de facto el cap de l'Església Assíria Oriental, fins a la seva mort. Va ser bisbe durant les persecucions del rei Sapor II de l'Imperi sassànida de Pèrsia, i va ser executat juntament amb molts dels seus seguidors. És venerat com a sant a les comunions cristianes.
Biografia [modifica]
Simeó bar Sabas era fill d'un bataner. El 316, fou nomenat bisbe coadjutor del seu predecessor, Papa bar Gaggai, a Selèucia-Ctesifont. Fou acusat més tard de ser amic de l'emperador romà i de mantenir correspondència secreta amb ell. Sobre aquesta base, Sapor II va ordenar l'execució de tots els sacerdots cristians. Com que específicament es va negar a adorar el sol, Simeó va ser decapitat amb diversos milers de persones més, entre ells bisbes, sacerdots i fidels.
Aquests incloïen els sacerdots: Abdel.la (o Abdhaihla), Ananies (Hannanja), Txusdazat (Guhashtazad, Usthazan o Gothazat), i Pusai (Fusik), Askitrea, la filla de Pusai, l'eunuc Azad (Asatus) i diversos companys, en un nombre que oscil.la entre 1150 o 100. Sozomen, un historiador del segle cinquè va sostenir que el nombre de màrtirs registrats va ser de 16.000. Un altre historiador, Al-Massudí, del segle 10, sostenia que van morir al voltant de 200.000 cristians.
Veneració [modifica]
La seva festivitat es commemora els següents dies:
- 21 d'abril a l'Església Catòlica Romana,
- Divendres, després de Pasqua a l'Església Ortodoxa Siríaca i l'Església Assíria Oriental,
- 14 d'abril a l'Església Catòlica Siríaca,
- 17 d'abril a l'Església Ortodoxa Grega,
- 30 d'abril a l'Església Catòlica Melquita
Referències [modifica]
- Holweck, F. G. A Biographical Dictionary of the Saints. St. Louis, MO: B. Herder Book Co., 1924.
