Simeó II de Bulgària

Simeó II de Bulgària
47è Primer ministre de Bulgària
Mandat 24 de juliol de 2001 – 17 d'agost de 2005
Precedit per	Ivan Kostov
Succeït per	Serguei Stànixev
Tsar de Bulgària
Mandat 28 d'agost de 1943 – 15 de setembre de 1946
Precedit per	Boris III
Succeït per	Vasil Kolarov (President de la presidència provisional)
Naixement	16 de juny de 1937 Sofia Bulgària
Parella	Margarita Gómez-Acebo

Simeó Borisov Sakskoburggotski (en búlgar: Симеон Борисов Сакскобургготски) o Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha, anomenat també Simeó de Bulgària o Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica, nascut a Sofia el 16 de juny de 1937.

Biografia

Fill del tsar Boris III i de la reina Joana de Savoia, com hereu al tron i príncep de Tirnovo, va passar la seva infància amb els seus pares i la seva germana gran, la princesa Maria Lluïsa de Bulgària, al palau de Vrana, prop de Sofia. Va accedir al tron a l'edat de sis anys, després de la repentina mort del seu pare després d'una entrevista amb Hitler, el 28 d'agost de 1943. El seu oncle el príncep Ciril va ser nomenat regent i, posteriorment, va ser assassinat pels comunistes.

Llavors la família reial (La Reina Joana, Simeó II i sa germana Maria Lluïsa) van romandre sota arrest al palau de Vrana. A les seves Memòries, la Reina Joana recorda que els soldats soviètics solien entretenir-se disparant a l'atzar en la direcció en què es passejaven els seus fills. El es va celebrar un referèndum tutelat per la presència de l'exèrcit i va declarar un 95% a favor de la creació d'una república comunista i l'abolició de la monarquia. Així que el 16 de setembre de 1946 la família va ser exiliada de Bulgària. No obstant això, Simeó II mai va signar cap document d'abdicació. La família reial va viatjar primer a Alexandria, a Egipte, on el pare de la Reina Joana, Víctor Manuel III d'Itàlia també vivia a l'exili. Allà Simeó va assistir al Victoria College amb el també exiliat Príncep Leka d'Albània.

Exili i casament a Espanya

Al juliol de 1951 el govern espanyol del General Franco li va oferir lloc a la família reial búlgara. Va estudiar a Espanya i als EUA i es va convertir en un home de negocis, directiu de la filial espanyola de Thomson. A més, es casà amb una aristòcrata espanyola, Margarita Gómez-Acebo, i van tenir cinc fills: Kardam, Kyril, Kubrat, Kostatin i Kalina.

Política

Des de Espanya, Simeó va mantenir relacions amb els exiliats búlgars i després de la caiguda del teló d'acer va incrementar els seus contactes amb tots els sectors de la vida política del seu país. No obstant això, no va tornar a Bulgària fins el 1996. Després de recuperar la ciutadania búlgara amb el nom de Simeó Borisov Saxkoburggotski, va tornar a Bulgària definitivament el 2001 com a líder i candidat del partit Moviment Nacional Simeó II. A les eleccions parlamentàries del 24 de juliol d'aquell any el MNS obtingué 119 dels 240 escons i Simeó va ser nomenat Primer Ministre, essent l'únic cas en la història en què un rei destronat recupera el poder polític de manera republicana. Simeó no ha renunciat mai al tron. No obstant això, ha afirmat varies vegades no pretendre la restauració de la monarquia.

Simeó Borisov va perdre les eleccions legislatives següents, al 2005, sota un clima de qüestionament del seu govern de corrupció d'alguns dels seus ministres, on va resultar vencedor el Partit Socialista per majoria simple. Però encara la seva influència política és encara considerable i el seu partit es la segona força política del país i forma part de l'actual coalició de govern.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simeó II de Bulgària

• Biografia en Fundació CIDOB (castellà)

Precedit per: Boris III	Tsar de Bulgària 1943-1946	Succeït per: Vasil Kolarov (President de la presidència provisional)
Precedit per: Ivan Kostov	Primer ministre de Bulgària 2001–2005	Succeït per: Serguei Stànixev