Simfonia Faust

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Franz Liszt, admirador de Goethe

La Simfonia Faust és una simfonia de Franz Liszt composta el 1861.

Franz Liszt donà alè a les empreses faustianes d'Hector Berlioz i Richard Wagner i va escriure aquesta simfonia una vegada establert a Weimar, llar de Johann Wolfgang von Goethe durant, molts anys. De fet es considerava a si mateix una mescla entre Mefistòfil i Faust, cínic però cercador autèntic.

La simfonia Faust, obra mestra orquestral de Liszt, s'allarga més d'una hora. Consta de tres moviments que componen retrats de l'apassionat cercador de Faust, de la discreta i idealitzada Gretchen i del sardònic Mefistòfil, respectivament. Els temes de cada moviment es transformen al llarg de l'obra, que a més incorpora descripcions d'esdeveniments dramàtics presos del tractament que realitzà Goethe de la llegenda.

Durant el segle XIX i la primera meitat del XX l'obra només s'interpretà d'una manera esporàdica. No és d'estranyar, per tant, que el nivell de popularitat que ha adquirit en l'actualitat pateixi unes conseqüències negatives: les orquestres no porten aquesta música a la sang, i la simfonia Faust requereix unes habilitats en les que no sempre destaquen els directors i orquestres modernes.

Per això avui dia hi ha molt poques orquestres que assoleixin de forma convincent aquesta partitura. El repte que planteja aquesta obra, radica en la recerca de l'equilibri entre caracterització viscuda i ímpetu inexorable, i molts pocs directors són capaços de demostrar que la primera alimenta i potència el segon.

Per això els enregistraments i interpretacions són difícils i, han d'incloure la conclusió instrumental original, a l'igual que la posterior (i en l'actualitat estandarditzada) apoteosi coral amb solos dels tenors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • 1001 Discos de Música Clásica de Matthew Rye-Luis Suñén, pàg. 356. Editorial Grijalbo.