Simfonia de les Joguines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSimfonia de les Joguines
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsol major Modifica el valor a Wikidata
Compositorvalor desconegut
Joseph Haydn
Leopold Mozart
Michael Haydn
Edmund Angerer Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0f0fc8a0-9738-4b81-a176-85052a28a841 IMSLP: Kindersinfonie_(Angerer,_Edmund) Allmusic: mc0002374551 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia de les Joguines, el títol complet de la qual és Cassació en Sol M per a Orquestra i Joguines, és una obra musical amb parts per a joguines que es toca popularment per Nadal i s'utilitza també per a iniciar als infants a la música clàssica.

Durant molt de temps es va creure que era una composició de Joseph Haydn,[1] però estudis posteriors han suggerit que va ser composta per Leopold Mozart[2] a qui s'atribueix formalment en l'actualitat. Tanmateix, encara es disputa la seva autoria i altres compositors han estat proposats com a autèntic autor de la simfonia, inclòs el germà petit de Joseph Haydn, Michael Haydn, que suposadament va aportar moviments a l'obra.[3]

Investigacions recents en un manuscrit aparegut recentment, suggereixen que l'autor podria ser un monjo benedictí austríac anomenat Edmund Angerer (1740-1794), però aquest descobriment encara està en discussió entre els erudits.[4]

Instrumentació i estructura[modifica]

La Simfonia de les Joguines està escrita per a orquestra de corda i 7 instruments infantils típics de Berchtesgadener, als Alps bavaresos: Cucut, reclam per a guatlla, trompeteta, tambor, matraca, gallineta i Orgue de campanetes.

L'obra completa consta de set moviments:

  1. Marche
  2. Menuetto
  3. Allegro
  4. Menuetto
  5. Allegretto
  6. Menuetto
  7. Presto

De tots aquests moviments, el número 3 (Allegro) és el més conegut i és el que ofereix el tema principal de tota la composició.

El sobrenom de "Simfonia de les sorpreses" sembla que prové d'una edició feta el 1813. En aquesta versió només hi apareixen els moviments 3r. Allegro - 4t. Menuetto i 7è. Finale (Presto). És per això que aquests són els únics números que s'interpreten en l'actualitat.

Referències[modifica]

  1. p. 201, Ewen (1965) David. Upper Saddle River, New Jersey The Complete Book of Classical Music Prentice-Hall
  2. Description by Uncle Dave Lewis. «Toy Symphony (Cassation), for toys, 2 oboes, 2 horns & strings in G major (formerly K. 63) – Leopold Mozart | Details, Parts / Movements and Recordings» (en anglès). AllMusic.
  3. Benstock, Seymour. Did You Know?: A Music Lover's Guide to Nicknames, Titles, and Whimsy (en anglès). USA: Trafford Publishing, 14 de juny de 2013. ISBN 9781466972926. 
  4. «15. Wer komponierte die weltbekannte Kindersinfonie?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-03-01. [Consulta: 16 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]