Simfonia in re menor (Bruckner)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm. 0
Compositor: Anton Bruckner
Tonalitat: Re menor
Forma musical: Simfonia
Catalogació: WAB 99
Any: 1869
Estrena: 12 d'octubre de 1924 a Klosterneuenburg
Durada: 45'
Instrumentació: 2 flautes
2 oboès
2 clarinets
2 fagots4 trompes
2 trompetes
3 trombons
timbal i corda
Moviments:
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Scherzo: Presto — Trio: Langsamer und ruhiger
  4. Finale : Moderato – Allegro vivace

La Simfonia in re menor ("núm. 0", WAB 99) d'Anton Bruckner és una de les seves simfonies de joventut, composta el 1869. És en realitat la tercera simfonia del compositor, després de la Simfonia d'estudi i la seva 1ª simfonia. La seva numeració prové del fet que Bruckner la va apartar o « la va anul·lar » (« annullierte »), el que li va donar l'àlies « die Nullte ».

La simfonia d'estudis va rebre després de la seva mort el nombre 00. Poc interpretada, com les seves altres obres de joventut, deixa entreveure les premisses de les seves grans simfonies que compondrà a partir de 1870, i indica un mestratge de l'estil romàntic.