Simfonia núm. 1 (Beethoven)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm. 1
Compositor: Ludwig van Beethoven
Tonalitat: Do M
Forma musical: Simfonia
Catalogació: Op. 21
Any: 1799-1800
Estrena: 2 d'abril del 1800 Burgtheater (Viena)
Dedicatòria: baró Van Swieten
Durada: 30'
Instrumentació: 2 flautes
2 oboès
2 clarinets
2 fagots
3 trompes
2 trompetes
timbales i corda
Moviments:
  1. Adagio molto. Allegro con brio
  2. Andante cantabile con moto
  3. Menuetto – Allegro molto e vivace
  4. Finale – Adagio, allegro molto e vivace

La Simfonia núm. 1 en do major op. 21, la primera de les nou simfonies de Ludwig van Beethoven, va ser composta a Viena el 1799-1800, i dedicada al baró Van Swieten, melòman i amic de Wolfgang Amadeus Mozart.

Està escrita per a una orquestra composta de cordes, dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes i timbales.

Es va estrenar el 2 d'abril de 1800 a Viena al Burgtheater. L'obra va ser criticada pel seu aspecte innovador: importància dels metalls, obertura no començant per la tonalitat principal, nombroses modulacions, tercer moviment (falsament titulat Menuetto) massa ràpid, etc., malgrat tenir una estructura molt clàssica.

Comprèn quatre moviments i la seva execució dura una mica menys d'una mitja hora:

  1. Adagio molto. Allegro con brio
  2. Andante cantabile con moto
  3. Menuetto – Allegro molto e vivace
  4. Finale – Adagio, allegro molto e vivace

La Primera simfonia és d'alguna manera una introducció a tot el que escriurà Beethoven més tard: explora en efecte nombrosos horitzons sovint contrastats. Així, es defineix successivament com a lírica i serena (en els dos últims moviments), ombrívola i apassionada (en la introducció lenta), tensa i dramàtica (en l'Allegro inicial), i finalment patetisme (en el moviment lent). Sembla d'altra banda ser una premonició al que seran els moviments lents de les Tercera i Setena simfonies, de les quals l'abast és tanmateix tot un altre. Per al final s'inspirà en Haydn, influència particularment més evident en les execucions ràpides; de fet, el moviment més innovador d'aquest opus és el tercer, Scherzo a un temps, viu i lleuger, gènere que Beethoven s'apropiaria ràpidament en lloc del minuet tradicional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Audició[modifica | modifica el codi]

Partitures[modifica | modifica el codi]