Simfonia núm. 1 (Schumann)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm. 1
Composició de Robert Schumann
Forma: Simfonia
Subtítol: Primavera
Tonalitat: si b M
Composta: 1841
Publicada: 1853
Catalogació: Op. 38
Dedicatòria:
Estrena: 31 de març de 1841, a Leipzig
Durada: 29-32'

La Simfonia núm. 1 en si bemoll major, Op. 38 ("Primavera"), va ser la primera simfonia composta per Robert Schumann. Tot i que Schumann havia fet alguns "intents simfònics" la tardor de 1840, poc després de casar-se amb Clara Wieck, no va compondre la simfonia fins al principi de l'any 1841. Schumann va esbossar la simfonia en quatre dies, des del 23 de gener al 26 de gener, i va concloure l'orquestració el 20 de febrer. L'estrena va tenir lloc el 31 de març de 1841 a Leipzig, sota la direcció de Felix Mendelssohn. Va obtenir una càlida acollida. Fins a la composició d'aquesta primera simfonia, Schumann era molt conegut per les seues obres per a piano o per a veu. Clara el va encoratjar a compondre música simfònica. El subtítol de "Simfonia Primavera" li va ser atorgat, d'acord amb els diaris de Clara, pels poemes a la primavera d'Adolph Boettger. No obstant això, el mateix Schumann va manifestar que havia estat inspirada pels seus lieder Liebesfruehling (Primavera d'amor) Op. 37, sobre poemes de Friedrich Rückert.

La simfonia té quatre moviments:

  • I. Andante un poco maestoso – Allegro molto vivace
  • II. Larghetto
  • III. Scherzo: Molto vivace – Trio I: Molto piu vivace – Trio II
  • IV. Allegro animato e grazioso

Està orquestrada per a 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, triangle i corda. Schumann va incorporar revisions fins a la publicació de la partitura l'any 1853. La durada de l'obra oscil·la, segons el director, entre els 29 i els 32 minuts.

Discografa selecta[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]