Simfonia núm. 2 (Beethoven)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm. 2
Compositor: Ludwig van Beethoven
Tonalitat: Re M
Forma musical: Simfonia
Catalogació: Op. 36
Any: 1801-1802
Estrena: 5 d'abril del 1803

Theater an der Wien (Viena)

Dedicatòria: príncep Lichnowsky
Durada: 36'
Instrumentació: 2 flautes
2 oboès
2 clarinets
2 fagots
3 trompes
2 trompetes
timbal i corda
Moviments:
  1. Adagio molto - Allegro con brio
  2. Larghetto
  3. Scherzo: Allegro
  4. Allegro molto

La Simfonia núm. 2 en re major opus 36 de Ludwig van Beethoven va ser composta a Viena entre 1801 i 1802; té una durada aproximada d'uns 36 minuts. Està dedicada al príncep Lichnowsky.

L'obra es va estrenar en el Theater an der Wien, a Viena, el 5 d'abril de 1803, i va ser dirigida pel compositor. És una de les últimes obres de l'anomenat "estil primerenc" o "primer estil" de Beethoven. En aquesta simfonia s’aprecia una maduresa incipient en l’estil romàntic del compositor alemany que preconitza els seus èxits posteriors, amb la tercera simfonia Heroica en el punt de mira.

Forma[modifica | modifica el codi]

Aquesta simfonia té quatre moviments a la manera usual de la simfonia clàssica:

  • Adagio molto - Allegro con brio
  • Larghetto
  • Scherzo: Allegro
  • Allegro molto

Entorn, composició i recepció[modifica | modifica el codi]

La Segona Simfonia de Beethoven va ser escrita en major part en l'estada de Beethoven a Heiligenstadt el 1802, quan va començar a experimentar els primers símptomes de sordesa. Beethoven la va escriure sense el Minuet habitual de moltes simfonies i en el seu lloc va posar un Scherzo, que va donar a la composició un gran dimensió i energia. Després de l'estrena de la simfonia, els crítics van notar l'absència del tradicional minuet, i van dir que la composició tenia molt poder, però que era massa excèntrica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]