Simfonia núm. 31 (Mozart)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm.31
«París»
Postal de Mozart a París el 1777
Postal de Mozart a París el 1777
Compositor: Wolfgang Amadeus Mozart
Tonalitat: Re M
Forma musical: Simfonia
Catalogació: K.300a(297)
Any: 1778
Estrena: 1778 Concerts Espirituals - (París)
Durada: 19'21
Moviments:
  1. Allegro assai
  2. Andantino
  3. Allegro

La Simfonia núm. 31 en re major, K. 297 (K. 300a), coneguda també com a Simfonia París, fou escrita el 1778 per Wolfgang Amadeus Mozart. Va ser estrenada en els Concerts Espirituals de París i consta de tres moviments:

  1. Allegro assai
  2. Andantino
  3. Allegro

Mozart a París[modifica | modifica el codi]

Com que el seu pare no pogué aconseguir el permís per absentar-se dels seus deures a Salzburg, la mare de Mozart l'acompanyà en un llarg viatge iniciat el març de 1777. Anaven a la recerca d'una feina pel jove compositor en un centre important. Aquest tolerava cada vegada menys el provincianisme de Salzburg, on tant ell com el seu pare eren empleats de l'arquebisbe Colloredo.

Mare i fill es dirigiren a Munic. En una carta a casa seva el jove compositor relatava la seva entrevista amb l'elector Maximilià Josep. Inclús el mateix relat de Mozart mostra la seva feixuguesa social; una mescla d'excessiva confiança en si mateix i de servilisme dissimulat, com ho descriu el biògraf Hugh Ottaway.

Mozart va escriure: "Quan l'elector se m'acostà, li digué: Vostra Altesa, amb tota humilitat permeteu posar-me als vostres peus i oferir-vos els meus serveis. Així que heu abandonat Salzburg per sempre?, Si, Vostre Altesa, per sempre. Com és això?. Us heu barallat amb ell?. En absolut, Vostre Altesa. Només vaig demanar permís per a viatjar, cosa que hem negà. De manera que em vaig veure obligat a donar aquest pas encara que, de fet, durant molt temps he tingut la intenció d'anar-me'n". ¡És fàcil imaginar que l'Elector pensà que Mozart l'abandonaria igualment, quan li negués permís per a viatjar!

La carta continua: Salzburg no és lloc per a mi, li puc assegurar. ¡Per tots el cels! ¡Vostè és molt jove! Però el seu pare; Encara està a Salzburg?. Si, Vostre Altesa. Ell també es posa als vostres peus amb la màxima humilitat... el meu únic desig és servir a Vostre Altesa, el qual és tan gran... Si, ben volgut noi, però no tinc vacants. Ho sento. Si tan sols hi hagués una vacant... De ben segur, Vostre Altesa que sens dubte podria fer molt a favor de Munic. Ho sé. Però no hia cas, doncs aquí no resta cap vacant, així li'n deia mentre s'allunyava. Escenes similars es repetiren a Augsburg, després a Mannheim i després a París.

A Augsburg, Mozart es féu molt amic d'una cosina seva, Maria Anna Thekla Mozart. Des de Mannheim li va escriure cartes grolleres, plenes d'acudits d'adolescents sobre les funcions del cos. També a Mannheim s'enamorà d'una jove cantant, Aloysia Weber. De veritat planejà fugir en una gira artística a Itàlia amb Aloysia i la família d'ella. La mare de Mozart no tenia poder suficient per a parar aquest pla tan desgavellat. Malgrat tot, una seriosa carta del seu pare, Leopold, des de la seva llar a Salzburg, feu recuperar a Wolfgang el bon sentit.

Malgrat el pla de la seva mare era retornar a Salzburg després de Mannheim, ella ja no estava disposada a deixar en Wolfgang lliurat als seus propis mitjans. De forma que ambdós partiren en un esgotador viatge de nou dies a París. Leopold havia escrit: ¡Vagin-se'n a París! ¡Trobin el seu lloc entre gent important!. Però tot el que Wolfgang pogué trobar a París foren pobres treballs ensenyant a alumnes que estaven lluny de ser importants.

Comença a compondre[modifica | modifica el codi]

Malgrat ser poques les oportunitats per a compondre eren poques, Mozart rebé un encàrrec per a una simfonia. La planejà especialment per a París, per la seva orquestra i pel seu públic. Tal com el compositor havia esperat, la Simfonia en re major fou tremend-ament popular. Però encara i així, no es presentà cap oferta de feina. Mozart restava descoratjat. després rebé un fort molt fort en morir la seva mare. No restava gaire ha fer, excepte tornar a Salzburg, on Leopold se les havia arranjat per convèncer a l'arquebisbe perquè donés feina novament a Wolfgang.

De camí a casa el compositor féu una escala a Munic. Volia tornar a veure Aloysia Weber. Leopold estava molt preocupat, especialment ara que la mare de Mozart ja no estava a prop per a evitar que aquest cometés alguna imprudència. Leopold no necessitava preocupar-se. La carrera d'Aloysia com a cantant estava avançant ràpidament, i ella no tenia la menor intenció d'involucrar-se amb un compositor en atur.

Mozart arribà a la seva llar amb molt poc que mostrar com a producte del seu viatge. La seva mare havia mort i els recursos de la família restaven esgotats, i ell es presentava sense res més que una presentació exitosa de la Simfonia París, un flirteig insatisfet amb una cantant i un temps de plaer passat amb una cosina a la que podia escriure cartes obscenes. Leopold no estava gens satisfet i Wolfgang estava deprimit davant la perspectiva de tindre de quedar-se a Salzburg.

Un avantatge del viatge fou que Mozart escolta la ren-ombrada Orquestra de Mannheim, famosa en tota Europa per la seva precisió, capacitat per fer sobtats canvis de registre o dinàmica, una excel·lent secció de vents i habilitat per fer enormes crescendos. Els compositors de Mannheim --Johann Stamitz, Carl Stamitz, Franz Xaver Richter, Franz Beck, Anton Filtz, Christian Cannabich, Giuseppe Toëschi, Ignaz Holzbauer i Ernst Eichner-- planejava la seva simfonia per mostrar la capacitat d'aquesta gran orquestra. Quan Mozart escolta algunes de les seves obres, es sentí profundament impressionat amb el virtuosisme de l'orquestra i també amb la saviesa de destinar una simfonia per un conjunt en particular.

La Simfonia[modifica | modifica el codi]

Quan arribà a París, es trobà amb una altra bona orquestra i un altre grup de compositors que escrivien específicament per a ella. Així quan rebé l'encàrrec de Le Gros, director del (Concerts espirituals), de compondre una simfonia per a l'orquestra de París, la dissenyà per impressionar aquest grup. De manera que la Simfonia en re major fou la seva primera simfonia que incloïa clarinets. Com que el conjunt tenia cordes ex-cel·lents, Mozart les destacà. La simfonia obre, per exemple, amb un artifici que era l'orgull de l'orquestra de París; un vigorós uníson de cordes conegut com le premier coup d'archet. Mozart va escriure a casa seva: He estat curós de no desatendre --le premier coup d'archet--, i això és molt adequat. ¡Quan foc d'encenalls fan aquí els bous amb aquest truc! !Que el diable se m'emporti si puc distingir alguna diferència! Comencen tots junts, tal com ho fan en altres llocs.

Un altre exemple de l'èmfasi de les cordes és l'apertura del tercer moviment, amb un duo contrapuntístic dels primers i segons violins sols. Aquest segon tema del moviment s'inicia de forma similar, amb un passatge imitatiu per als violins. A més, Mozart va escriure diversos passatges per a cordes enfront d'acords sostinguts dels vents.

No solament va compondre específicament per als músics de París sinó que fou prou complaent també com per substituir el que tenia amb un moviment lent més curt, quan Le Gros es queixà de les excessives modulacions. El moviment original, que ha estat restaurat per les interpretacions modernes, presenta les cordes en algunes figuracions ràpides.

En un sentit, la capacitat del compositor en escriure per a un conjunt particular, més el seu desig de compondre una simfonia que s'ajustés als gustos del públic (i de Le Gros), assegurà l'èxit. Le Gros la declarà la millor simfonia que s'havia escrit mai per a la seva serie i el públic restà encantat amb ella. En altra sentit, malgrat tot, l'obra fou un fracàs, doncs no assolí l'èxit quant a atraure a cap noble interessat a contractar al compositor. La pauta que atacà en Mozart al llarg de tota la seva vida es repetí en aquest cas: la música fou un èxit, però el compositor seguí sense feina.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



\relative c'' {
  \tempo "Allegro assai"
  \key d \major
  <d d,>1\f |
  q2 q |
  q2( d8) e16 fis g a b cis |
  d4 r r d8.( a16 |
  fis4 b8. g16 e4) a8.( fis16 |
  d4 g8. e16 cis4)
}