Simfonia núm. 47 (Haydn)
  | |
| Forma musical | simfonia |
|---|---|
| Tonalitat | sol major |
| Compositor | Joseph Haydn |
| Catalogació | Hob. I:47 |
  | |
La Simfonia n.º 47 en sol major, Hoboken I/47, és una simfonia del compositor austríac Joseph Haydn, composta probablement el 1772, durant el període Sturm und Drang del compositor. Rep el nom d'El palíndrom pel tercer moviment de la simfonia anomenat Minueto al roverso (minueto al revés): la segona part del minueto és igual que la primera però al revés i el trio també està escrit d'aquesta forma.[1][2]
Moviments[modifica]
Està orquestrada per a dos oboès, fagot, dues trompes i cordes.[3] La simfonia consta de quatre moviments:
El primer moviment comença amb un cop de timbal i una xaranga de ritmes amb puntejat de notes repetides que fa de primer tema per al moviment en forma sonata. La línia entre el desenvolupament i la recapitulació es taca per la reaparició del ritme amb puntejat en sol menor (la tònica de partida però en menor) seguida per una recapitulació normal del segon tema. El primer tema és resolt finalment en la coda.[4]
El moviment lent és un tema amb quatre variacions en contrapunt invertit. Durant la tercera variació, cada aparició del tema ternari amb els vents apareix només a la secció central emmarcada per cordes amb sordina a les seccions llunyanes. En la segona secció, el tema a dues veus s'inverteix. A més, a través de cada una de les tres variacions els ritmes superficials s'acceleren de corxeres a semicorxeres i més tard a tresets de semicorxeres fins a arribar a fuses. La quarta variació canvia d'aquest patró en el qual està orquestrat al complet durant tota la variació i serveix com a recapitulació per al moviment. El que segueix és una coda en la qual el tema va morint lentament.[4]
El Minuetto al roverso (minueto al revés o en italià minuet al rovescio) és la raó per la qual aquesta simfonia de vegades rep el nom de El palíndrom: la segona part del minueto és igual que la primera però al revés i el trio també està escrit d'aquesta forma.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ James Webster & Georg Feder, The New Grove Haydn. Nova York: Macmillan (2002): 96. Movements I and II were "supposedly composed as ov[erture] to Vorspiel: Der Götterat (E 12)."
- ↑ Webster & Feder (2002): 83. "E ... 12 XXIXa:1, 1a; XXIXb:2 Philemon und Baucis, oder Jupiters Reise auf die Erde (Spl/marionette op, 1, G.K. Pfeffel); Vorspiel: Der Götterat (1, ?, P.G. Bader) 2 S, 2 T, 4vv, ? 2 fl, 2 ob, ? bn, 2 hn, ? 2 tpt, timp, str [1773] EK, signed lib, HL a (frag., u) HW xxiv/1 supposed ov. (cf J 50) and frag. of prelude extant, drama extant in rev. version; perf. Eszterháza, 2 Sept 1773; ov. to drama, HIa:8; cf appx G. 1, 1
- ↑ H. C. Robbins Landon, The Symphonies of Joseph Haydn. Londres: Universal Edition & Rockliff (1955): 687. "2 ob., fag., 2 cor., str. "
- ↑ 4,0 4,1 Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (Isbn 0-253-33487-X), pp. 139-143 (2002).
- ↑ Antony Hodgson The Music of Joseph Haydn: The Symphonies. London: The Tantivy Press (1976): 74
- ↑ Mark Evan Bonds, "Haydn's 'Cours complet de la composition' and the Sturm und Drang " in Haydn Studies, ed. W. Dean Sutcliffe. Cambridge: Cambridge University Press (1998): 166. "El moviment més extraordinari d'aquesta època és sens dubte el 'Minuet al rovescio' de la simfonia n.º 47 en sol major (1772), més tard tornat a ser emprat en la Sonata n.º 41 en la major Hob. Xvi:26 (1773). Aquí Haydn escriu sol una repetició d'una forma de dues repeticions i el compositor ha de tocar la música 'al revés' la segona vegada".
Bibliografia[modifica]
- H. C. Robbins Landon (ed.), Joseph Haydn: The Complete Symphonies, volume II (Philharmonia/Universal Edition, 1964)