Simfonia núm. 5 (Mahler)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Simfonia número 5, en do sostingut menor, de Gustav Mahler, composta entre 1901 i 1902, és una de les seves obres més conegudes i més executades arreu del món. Està estructurada en tres parts amb cinc moviments (la primera part: dos primers moviments, segona part: tercer moviment i tercera part: dos últims moviments). La seva durada en una interpretació típica és d'uns 75 minuts.

Aquesta simfonia va trigar dècades a ser reconeguda i apreciada pel públic, a causa de la seva gosadia creativa i del seu caràcter innovador, que trencaven els motlles d’un simfonisme deutor del Romanticisme. Actualment ja és un clàssic i la seva Simfonia núm. 5 és una de les seves obres més conegudes, amb un cèlebre Adagietto immortalitzat per Visconti en el seu film Morte a Venezia.

Orquestració[modifica | modifica el codi]

4 flautes (la 3ª i 4ª flauta passen a piccolos), 3 oboès (el 3er oboè passa a corn anglès), 3 clarinets, 1 clarinet baix 3 fagots (el 3er fagot passa a contrafagot), 6 trompes, 4 trompetes (tenen variabilitat tonal, en Fa i Si bemoll), arpa, timbals, glockenspiel, triangle, caixes, tam-tam (entre altres instruments de percussió) i cordes (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos)

Moviments[modifica | modifica el codi]

  1. Moviment (Trauermarsch. In gemessenem Schritt. Streng. Wie ein Kondukt: Marxa fúnebre.En pas mesurat.Terminantment. Com en una processó): Aquest moviment comença amb un solo de trompeta en Si bemoll, amb un desenvolupament espectacular en el que trompes, trompetes i trombons.
  2. Moviment (Stürmisch bewegt. Mit grösster Vehemenz: tempestuosament agitat)
  3. Moviment (Kräftig, nicht zu schnell:fort però no massa ràpid):
  4. Moviment (adagietto): Un dels moments de major recolliment de l'obra de Mahler juntament amb l'últim moviment de la seva 9ª simfonia. Aquest moviment està escrit per a arpa i orquestra de corda.
  5. Moviment (Rondó-Finale)