Simfonia núm. 5 (Schubert)
| Simfonia núm. 5 | |
| Composició de Franz Schubert | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | si bemoll major |
| Composta: | 1816 |
| Publicada: | |
| Catalogació: | D. 485 |
| Dedicatòria: | |
| Estrena: | 19 d'octubre de 1841, a Viena |
| Durada: | 30' |
La Simfonia núm 5 en si bemoll major, D.485, de Franz Schubert, va ser composta l'any 1816. No es va estrenar fins l'any 1841, tretze anys després de la mort del compositor.
Consta de quatre moviments:
- Allegro en si bemoll, en compàs de 2:2.
- Andante con moto en mi bemoll, en compàs de 6:8.
- Minuet. Allegro molto en sol menor, en compàs de 3:4, amb un trio en sol major.
- Allegro vivace en si bemoll, en compàs de 2:4.
La instrumentació és molt lleugera, fins al punt que no hi calen clarinets, trompetes ni timbals. El primer moviment està bastit en una inusual forma sonata, atès que la recapitulació comença, com en el cas del primer moviment de la Sonata per a piano núm. 16 de Mozart, en la subdominant, i no en la clau principal de la peça com és habitual.
El moviment lent obre amb un tema en dues estrofes repetides, lleugerament pròxim al tema en la bemoll de la Simfonia núm. 39 de Mozart. Sense pausa hi ha una modulació vers do bemoll, que és molt característica de Schubert, fins i tot a l'edat de 19 anys. El retorn al tema principal és directe, passant a través de sol menor en el camí; després hi ha una repetició de la modulació, aquesta vegada vers fa sostingut amb un retorn encara més immediat.
El minuet gaudeix del cromatisme —però no de la polifonia— del minuet de la Simfonia núm. 40 de Mozart. La progressió usada al bell mig del moviment per a modular està emprada directament de l'esmentada simfonia —utilitzant el mateix esquema (una gradual superposició d'instruments) cap a l'acord dominant de setena. El trio és completament tranquil, i només de manera gradual va incorporant instruments, començant només amb el fagot i les cordes, evocant un ambient pastoral.
El finale és una sonata en la qual el principal tema té una secció repetida, en la qual els instruments de vent repeteixen sovint els temes introduïts per les cordes amb lleugeres variacions, o vice versa en la recapitulació. No té coda.
Enllaços externs[modifica]
- Simfonia núm 5 de Schubert (reducció per a piano): Partitura lliure a l'IMSLP.
