Simfonia núm. 6 (Beethoven)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm. 6, Pastoral
Beethoven component la sisena simfonia
Beethoven component la sisena simfonia
Compositor: Ludwig van Beethoven
Tonalitat: Fa M
Forma musical: Simfonia
Catalogació: Op. 68
Any: 1807-1808
Estrena: 22 de desembre del 1808

Theater an der Wien (Viena)

Dedicatòria: comte F. von Oppersdorff
Durada: 40'
Instrumentació: 1 flautí
2 flautes
2 oboès
2 clarinets
2 fagots
2 trompes
2 trompetes
2 trombons
timbal i corda
Moviments:
  1. Allegro ma non troppo
  2. Andante molto
  3. Allegro
  4. Allegro
  5. Allegretto
Allegro de la Sisena Simfonia

La Simfonia núm. 6 a fa major opus 68, anomenada "Pastoral", va ser acabada per Beethoven el 1808 i és una de les obres de música programàtica de Beethoven. En la seva estrena va rebre el subtítol "Records de la vida campestre".

Beethoven va ser un amant de la naturalesa i passava part del seu temps caminant pel camp. Sovint deixava Viena per anar a treballar a pobles. Com va dir ell mateix, la Sisena Simfonia és "més expressió de sentiments que pintura de sons", i el mateix tipus de comentari s'ofereix en el títol que va col·locar en el primer moviment.

Estrena[modifica | modifica el codi]

La Simfonia Pastoral va ser composta principalment el 1808, encara que hi ha esbossos que daten de 1806, simultàniament amb la famosa cinquena simfonia. Va ser estrenada al costat d'aquesta en un llarguíssim concert en el Theater an der Wien de Viena, el 22 de desembre de 1808, dirigit pel mateix compositor. L'obra dura al voltant de 40 minuts. Va ser rebuda fredament. Si bé la Sisena Simfonia conté moments ben bonics, la gent desitjava una altra obra amb un caràcter diferent, i l'obra relativament calmada i introspectiva no va agradar tant.

Posteriorment, tanmateix, l'obra s'ha convertit a poc a poc en una de les obres centrals del repertori simfònic. És una de les obres favorites del molts oients.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La simfonia va trencar amb el motlle clàssic en tenir cinc moviments, més que el dels quatre típics. Els moviments són:

  • Erwachen heiterer Empfindungen bei der Ankunft auf dem Lande (Despertar d'alegres sentiments amb l'arribada al camp): Allegro ma non troppo

Com intentà transmetre els sentiments característics així com els sons del camp?. Considerem el primer moviment. Tot és serè, com la vida en el camp. La peça es desenvolupa sense pressa. Les harmonies en la seva major part són simples i la música roman en cada àrea harmònica durant un temps força llarg. Això significa que hi ha molts passatges amb tons sostinguts llargs (el brunzit de les gaites) o notes repetides. A més, hi ha gran quantitat de repetiment de petits temes, melodies completes i fins i tot seccions senceres. El ritme tranquil de l'aparent-ment inacabable repetició resta establert poc després del principi, on una figura per a cordes s'escolta deu vegades seguides sense altre canvi que un crescendo i després un diminuendo (subtilment Beethoven afegeix els fagots només per a la repetició més fort). Encara que hi ha alguns passatges per a l'orquestra completa, no hi ha gaire sensació de clímax. Encara en la recapitulació, on en moltes de les seves obres Beethoven produeix una gran alliberació de tensió, la música segueix movent-se amb suavitat. Un oient actual, que no coneix el títol de la simfonia, tal vegada no assoleixi adonar-se de la inspiració camperola d'aquest moviment (encara que un oient del 1808 probablement reconeixeria amb facilitat les convencions de la música pastoral), però el caràcter suau és inconfusible. Aquest moviment, almenys, exemplifica perfectament la preferència de Beethoven per l'expressió en ves de la representació sonora.

  • Szene am Bach (Escena al rierol): Andante molto mosso

Aquest segon moviment és quelcom més literal, on les ondulacions penetrants de les semicorxeres representen el rierol murmurant. Vers el final emergeixen pintures sonores explícites, amb el cant dels ocells. Beethoven assigna la part de flauta com a rossinyol, l'oboè com a guatlla i els clarinets com a cucut.

  • Lustiges Zusammensein der Landleute (Alegre reunió de camperols): Allegro

Hi ha una pintura sonora literal d'un altra tipus en el tercer moviment. A Beethoven li agradava escoltar les bandes populars que tocaven les danses folklòriques austríaques, encara que la seva interpretació no fos gaire assolida. El seu amic Anton Schindler anotà el 1819: <Beethoven hem preguntà si no me'n havia adonat com els músics de poble sovint tocaven adormits, a vegades deixaven caure els seus instruments i es quedaven molt quiets, després es despertaven amb un ensurt, donat alguns vigorosos esbufecs o cops, generalment en el to correcte i, després, tornaven a quedar-se adormits. Havia tractat de retratar a aquesta pobre gent en la Simfonia Pastoral>. La diversió comença just després de la crida dels corns. Primer escolte'm una figura d'acompanyament in-nan ament simple en els violins. Després entra l'oboè amb la melodia, però un compàs més tard, com si l'executant no hagués estat totalment llest per la seva entrada. Quatre compassos després aparentment es desperta el segon fagot, entra inesperadament tocant tres notes, després torna a caure adormit, només per despertar-se cinc compassos després. La melodia passa al clarinet --encara fora de temps-- que de sobte és acompanyat per les violes i pels violoncels, aparentment un compàs més tard. És com si l'executant de la viola es despertes de sobte i comences a tocar i la seva entrada despertes al violoncel·lista. Després, la melodia passa al executant del corn, el qual també entra fora de temps. Finalment, es desperten els baixos i, per últim, el primer fagot, unint-se amb notes sostingudes. L'humor gentil d'aquest moviment s'enfosqueix vers el final, per simbolitzar la acumulació de núvols de tempesta.

  • Gewitter. Sturm (Llampec. Tempesta): Allegro

La tempesta (quart moviment) inicia la seva amenaça ominosa mitjan un canvi inesperat vers una tonalitat llunyana. El scherzo no acaba, sinó que la tempesta la interromp amb aquesta modulació. La violència de la tempesta resta descrita pel rugir dels timbals, trèmolos de cordes i dissonàncies estridents. Finalment la tempesta es calma i el moviment final segueix sense pausa.

  • Hirtengesang. Frohe und dankbare Gefühle nach dem Sturm (Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta): Allegretto

L'himne del pastor del final ens fa retornar a l'atmosfera sense pressa del primer moviment. Un clarinet i després un corn toquen figures de cant tirolès sobre brogits de gaita en les cordes, abans d'escoltar el tema principal. La melodia, que és introduïda pels violins (el brogit passa als clarinets i als fagots), és en realitat una tonada suïssa de cant tirolès. Cada vegada que s'escolta aquesta melodia es repeteix, generalment dues vegades. Aquesta repetició suggereix tant una atmosfera apassi-ble com en el primer moviment, així com els versos successius de l'himne cantats amb la mateixa música. El moviment finalitza amb un gest pastoral típic: modulació a l'estil tirolès del corn acompanyat per un brogit de vents.[1]

Els últims tres moviments es toquen tot seguits sense pausa.

La plantilla instrumental de la simfonia difereix en cada moviment.

  • Per als moviments més lírics (el primer, el segon i el final), Beethoven va especificar una orquestra simfònica clàssica més aviat petita: Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, i una orquestra de cordes consistent en els usuals primers i segons violins, violes, violoncels i contrabaixos.
  • Per al tercer moviment, s'hi sumen 2 trompetes, i per incrementar l'efectivitat de la tempesta, Beethoven agrega trompetes, 2 trombons, timbals i un flautí.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simfonia núm. 6 (Beethoven)

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Jonathan Kramer, Invitación a la Música de pàgs. 131-132 Vergara ISBN 950-15-1237-1