Simfonia núm. 6 (Vaughan Williams)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La simfonia núm. 6 en mi minor de Ralph Vaughan Williams fou composta entre 1944 i 1948, durant i immediatament després de la Segona Guerra mundial. Dedicada a Michael Mullinar, fou estrenada per Sir Adrian Boult i l'Orquestra simfònica de la BBC l'abril de 1948.

L'obra es compon de quatre moviments :

I. Allegro
II. Moderato
III. Scherzo (Allegro vivace)
IV. Epilogue (moderato)

El quart moviment, amb caràcter musicalment estàtic i uniforme és bastant únic en la història de la música simfònica per la seva absència de tema i de desenvolupament nets, és a vegades lligat al moviment precedent, el que fa que a vegades es consideri que l'obra consisteix només en tres moviments.

La sisena simfonia representa el cim del corpus musical de Vaughan Williams. És considerada la seva composició més expressiva i audaç: la violència i la riquesa temàtica i rítmica del primer i tercer moviment són compensats pel caràcter trasbalsador del moviment semilent i la meditació mortuòria de l'epíleg.

Certs comentaristes han vist en l'obra una reflexió sobre la guerra atòmica: un retrat de la bogeria del món (tres primers moviments) després de la seva conseqüència, la fi de tota vida terrestre (epíleg). Però el compositor ha negat tot programa extramusical.