Simfonia núm. 8 (Schubert)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simfonia núm. 8
Composició de Franz Schubert
Sobrenom: Inacabada
Forma: Simfonia
Tonalitat: Si menor
Composta: 1822
Publicada: 1865
Catalogació: D. 759
Dedicatòria:
Estrena: 17 de desembre de 1865, Viena
Durada: 23'

La simfonia núm. 8 en si menor de Franz Schubert, coneguda com la Simfonia Inacabada, és una obra pòstuma, escrita el 1822, però estrenada només el 17 de desembre de 1865, a Viena, trenta-set anys després de la mort de l'autor. Dels tres moviments que normalment havien de compondre l'obra, només es conserva el manuscrit complet dels dos primers; del tercer n'estan orquestrats els nou primers compassos, però la resta és tan sols un esbós per a piano. A la mort de Schubert, el manuscrit passà a mans del seu amic Anselm Hüttenbrenner, que el va guardar fins que fou descobert pel director Johann Herbeck, el qual de seguida estrenà la simfonia a Viena amb molt d'èxit.

Encara avui és un enigma el fet que aquesta obra es quedés per acabar, ja que Schubert va viure sis anys després d'haver-la encetada. Constitueix una de les millors obres d'aquest compositor.[1]

Moviments[modifica | modifica el codi]

Allegro moderato[modifica | modifica el codi]

Comença l'exposició com un tema greu i misteriós que sembla fluir del més profund de l'ànima humana. Un tema dolorós a càrrec dels baixos és recollit més tard per la corda, l'oboè i el clarinet. Tanmateix, aquesta ambientació es trenca de seguida per uns solemnes acords del metall que serveixen de pont per a dar pas al segon tema. Tema aquest de contrast amb l'anterior, a càrrec dels violoncels. D'ambient netament austríac presenta un característic acompanyament sincopat que veurem reaparèixer com a procediment en el segon moviment. Aquest tema constitueix una de les més poderoses inspiracions de Schubert. Els violins repeteixen la frase interrompuda únicament per un silenci seguit novament de pesats acords. El desenvolupament és força lliure. Destaquen els contrasts de llum i ombra. Reapareix de nou el sincopat que s'interromp per a donar pas de bell nou al primer tema brodat per la corda i aquesta vegada fent-se més enèrgic, en contrast amb el seu caràcter originàriament torturat. La reexposició dels temes no mostra variacions importants amb respecte a l'exposició dels mateixos i el moviment acaba sense més lluita per donar pas al segon temps de la simfonia.

Andante con moto[modifica | modifica el codi]

The Unfinished, third movement, Facsimile, 1885, In J. R. von Herbeck’s Biography

A la lluita segueix la plàcida acceptació de la realitat. Aquest moviment general es resol en forma de pregària, transfigurat ja l'ambient del primer moviment. Extremadament líric i dolç comença amb un breu tema que amb pocs compassos exposa l'orquestra amb fluïdesa, acompanyada d'harmonia a càrrec dels fagots i de les trompes, amb uns pizzicati descendents dels baixos. Aquest motiu breument exposat cobra de seguida marcialitat i vigor amb ritme marcat de tota la corda, que acompanya amb notes destacades, així com els acords del metall. La segona frase ens presenta una melodia del clarinet de caràcter serè, acompanyada per unes síncopes que recorden el procediment abans exposat amb respecte al primer moviment. El desenvolupament presenta una figuració molt moguda de la corda, encara que és massa curt per la forma de sonata amb què està treballat tot el moviment. La reexposició ens presenta els temes primer i segon amb escasses modificacions i de passada immediatament a la corda. Aquesta coda constitueix un fragment magistral de la simfonia, ja que en ella hi trobem una valoració conscient dels silencis com element expressiu. El final va perdent-se entre els pizzicati de la corda i els tènues cops de timbal en pianissimo i decreixent fins a l'últim acord.

De l'Allegro que devia constituir el tercer moviment hem vist com es troben únicament en el manuscrit nou compassos desenvolupats per a tota l'orquestra i que no s'executen amb l'obra, donant-la per acabada en els concerts en finalitzar el segon moviment.

El compositor suec Kurt Atterberg, nascut a Gothenburg el 1887, va compondre un tercer temps per a completar aquesta simfonia, que fou premiada el 1928. Altres compositors han intentat també completar-la, però els seus tercers temps no s'executen en els concerts.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]