Simforià d'Autun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Simforià d'Autun

Martiri de Simforià, per Daniel Hallé, 1671
màrtir
Nom secular Symphorianus
Naixement Segona meitat del segle II
Autun, Gàl·lia (avui dia Saona i Loira, Borgonya, França)
Defunció 22 d'agost de 178
Autun (França)
Enterrament Catedral de Saint-Lazare (Autun)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Festivitat 22 d'agost
Iconografia Jove portat al martiri, amb la mare que l'anima
Patronatge Autun

Simforià d'Autun (Autun, segle II - ca. 178) fou un jove cristià, mort com a màrtir. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Simforià era fill del senador Faust i d'Augusta, també venerats com a sants, una de les primeres famílies cristianes d'Autun. Fou martiritzat per no voler renunciar a la seva fe sota el regnat de Marc Aureli, cap al 180. La tradició diu que Simforià estudiava a Autun i s'hi mofà d'un seguici que portava una estàtua de Cíbele, deessa venerada a la ciutat. Detingut i empresonat, fou dut davant el governador Heracli i condemnat a mort i decapitat fora ciutat, en negar-se a fer sacrificis als déus. La seva mare hi era present i l'animà a afrontar la mort.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El seu cos, recollit per altres cristians, fou sebollit prop d'una font. Cap al 450, s'aixecà una basílica al lloc del martiri, i després un monestir que contribuí a estendre'n el culte; fou particularment venerat a Tours. A l'època dels merovingis, Simforià era un dels sants nacionals, com Dionís de París o Privat de Mende, celebrat la vigília de la festivitat de Simforià, el 22 d'agost. Les relíquies són avui a una capella de la catedral de Saint-Lazare d'Autun.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]