Simona Škrabec

Simona Škrabec (Ljubljana, Eslovènia, 1968) és escriptora, filòloga, estudiosa de la teoria literària i traductora. Ha traduït diversos llibres de l'eslovè al català i del català a l'eslovè. A més d'aquestes dues llengües, domina el castellà, l'alemany, l'anglès, el francès i el serbocroat.

És llicenciada en filologia alemanya i en literatura comparada per la Universitat de Ljubljana i doctorada en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002 amb la tesi Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa.

En la seva obra veiem un especial interès en la reflexió sobre el sentiment nacional i Europa com a ens històric i cultural. Des de l'any 1992, viu entre Catalunya i Eslovènia, col·laborant en diversos mitjans de comunicació.

Ha publicat estudis literaris a revistes especialitzades, tant de Catalunya com de Eslovènia, i ha realitzat programes radiofònics sobre la cultura catalana a la Ràdio Nacional d'Eslovènia. Apart de les seves tasques com a escriptora i traductora, és vocal de la junta directiva del PEN Català i directora de la pàgina web de traducció literària de la mateixa organització.

Obres

Tesi doctoral

• Geografia imaginària. Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa, 2002. Tesi premiada per la Fundació Jaume Bofill.

Llibres

• L'estirp de la solitud, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002. Obra guardonada amb el Premi Josep Carner de Teoria Literària 2001.
• L'atzar de la lluita. El concepte d'Europa central al segle XX, València, Afers, 2005.

Articles

(relació no exhaustiva)

• Dividir amb residu, Caràcters: és una revista de llibres, 2009.
• L'obra i la seva ombra, Caràcters: és una revista de llibres, 2009.
• Integrar-se en una pàtria més gran, Caràcters: és una revista de llibres, 2008.
• El punt feble, L' Espill, 2008.
• Traduccions del i al català: un camí d'anada i tornada, Quaderns: Revista de traducció, 2008.
• Paredes de papel, Quaderns de la Mediterrània (revista que es publica en anglès i castellà), 2008.
• La cortina que ens separa del món, Caràcters: és una revista de llibres, 2007.
• Hannah Arendt: el llegat, Caràcters: és una revista de llibres, 2007.
• L'idealisme sota la lupa, Els Marges: revista de llengua i literatura, 2007.
• Què és una literatura menor?, L' Avenç: Revista de història i cultura, 2007.
• El desgel, L' Espill, 2007.
• Fundidos entre la multitud, Quimera: Revista de literatura, 2007.
• Textos. La sageta de la veu, Serra d'Or, 2007.
• La guerra als ulls dels escriptors, Caràcters: és una revista de llibres, 2006.
• Els numeros no enganyen: traduccions de les literatures d'Europa Central i Oriental, Caràcters: és una revista de llibres, 2005.
• Camí de sirga que no es pot recórrer a peu, Els Marges: revista de llengua i literatura, 2005.
• L'home amb bombes: Vladimir Bartol, Alamut, 1938, L' Espill, 2005.
• El relleu càrstic, Els Marges: revista de llengua i literatura, 2004. L'autora analitza la novel·la La repetició de Peter Handke
• Jerarquía de identidades, Pasajes: Revista de pensamiento contemporáneo, 2004.
• Intercanvi literari entre Catalunya i Eslovènia, Quaderns: Revista de traducció, 2004.
• Les possibilitats perdudes: Pere Calders, entre la ratlla i el desig, Verba hispanica, anuari del Departament de la Llengua i Literatura Espanyolas, Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Ljubljana, 2004.
• Europa Central: l'excavació d'un jaciment, L' Espill, 2003.
• Els cenotafis de Danilo Kiš, L' Espill, 2002.

etc, etc.

Volums col·lectius

Ha contribuït a les següents obres col·lectives (llista no exhaustiva):

• To be translated or not to be, volum col·lectiu dirigit per Esther Allen. Barcelona: PEN i l'Institut Ramon Llull, 2007.

Comissariat/Coordinació de volums col·lectius

• Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Volum I, comissariat junt amb l'Arnau Pons. Barcelona: GenCat, Institut Ramon Llull, 2007.
• Carrers de frontera, Volum II, dedicat a la cultura catalana a la cultura alemanya, comissariat junt amb l'Arnau Pons. Barcelona: GenCat, Institut Ramon Llull, 2008.

Traduccions

Ha traduït obres dels següents autors, entre altres (relació no exhaustiva):

De l'eslovè al català

• La neu de l'any passat, d'Aleš Debeljak. Assaigs escollits sobre l’ex-Iugoslàvia. Palma: Lleonard Muntaner, 2006.
• El forn d'en Musaranya [Pekarna Mišmaš.], de Svetlana Makarovič. Barcelona: Barcanova, 2006. Conte infantil.
• Katarina, el paó i el jesuïta [Katarina, pav in jezuit], de Drago Jančar. Lleida: Pagès, 2005.
• He somniat que havies mort. Volum que inclou obres dels poetes Svetlana Makarovič i Brane Mozetič. Co-traductora, traduccions del taller Farrera 2001. Barcelona: ILC: Emboscall, 2004.
• Banalitats, de Brane Mozetič. Barcelona: Cafè Central, 2004. Plaquette, "Els ulls de Tirèsies".
• La mirada de l'àngel [Pogled angela (Ljubljana, Mihelač, 1992) i Smrt pri Mariji Snežni (Ljubljana, MK, 1985)], de Drago Jančar. Manresa: Angle, 2003.
• Necròpolis, de Boris Pahor
• La tia Magda [Teta Magda], de Svetlana Makarovič. Barcelona: Alfaguara, setembre 2002, 2a ed., 2005.

Del serbi al català

• Una tomba per a Boris Davidovič, de Danilo Kiš. Manresa: Angle Editorial, 2003.

A l'eslovè

• Jaume Cabré
• Pere Calders
• Maria Barbal
• Gabriel Ferrater
• J.V. Foix
• Jesús Moncada
• Lluís Maria Todó

Nota

Com que la "š" de l'alfabet eslovè correspon a la lletra "x" en català, i la "c" eslovena correspon al dígraf català de "ts", el seu cognom s'hauria de pronunciar com a "Xkràbets". Vegeu la pàgina sobre l'eslovè i també una taula de pronunciació de l'alfabet eslovè amb correspondències en l'AFI a la viqui en anglès.

Enllaços externs

• Un article plus ressenya sobre el llibre L'atzar de la lluita. El concepte d'Europa central al segle XX a "debatabat.cat".
• L'espai dels traductors a la plana del PEN Català
• Plana sobre l'autora al PEN Català