Sinagoga Major de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entrada a la Sinagoga Major de Barcelona
Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume).

La Sinagoga Major de Barcelona, al número set del carrer actual de Sant Domènec del Call, és la més antiga de les sinagogues barcelonines.

Construïda al segle VI, fou reconstruïda al segle XIV.[1] La sala principal mesura 40 per 20 peus, i en un racó es pot apreciar encara les restes de la muralla romana tardana. Un document de 1267 mostra que el rei Jaume va autoritzar la restauració i elevació de l'alçada de la sinagoga medieval romà. Al segle XIV hi havia almenys cinc sinagogues al call barceloní. Benjamí de Tudela, al seu pas per la ciutat al segle XI, explica que hi havia una comunitat santa d'homes savis i prudents i grans prínceps (kahal Kadosh veu-anashim v-nebunim veu-nasi'im gadolim). Era l'única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, molta gent exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l'edifici com un lloc preeminent.

L'edifici tenia tres portes. La façana principal, orientada cap al sud-est i mirant cap a Jerusalem, al costat de la presència de dues finestres en aquest mateix mur, van confirmar que es tractava de la Sinagoga Major de l'antic barri jueu. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert els basaments de "opus africanus" el que permet datar al segle III dC.

L'edifici va passar a domini reial després dels pogroms que van assolar el call el 1391 en el que van morir tres-centes persones[2] i se sap que, després de l'expulsió del Decret de l'Alhambra, va ser utilitzada durant el segle XV com tintoreria, com es pot comprovar per unes bases de tintorer que hi ha al fons d'una de les dues sales de la Sinagoga. Durant anys, la planta subterrània de l'edifici havia servit com a dipòsit de materials elèctrics.

La ubicació de la Sinagoga Major de Barcelona fou calculada tant per l'historiador medievalista l'historiador Jaume Riera i Sants[3] com per qui finalment va ser el mentor de l'associació, Miguel Iaffa. El primer basant-se en documents de l'any 1400 (el recorregut d'un recaptador d'impostos) i el segon basant-se en les indicacions del Talmud sobre la construcció de sinagogues i comparant-les amb les edificacions actuals.[4] A finals de 1995, a punt de ser reconvertida en bar, l'Associació Call de Barcelona el va adquirir i va recuperar l'espai sinagogal on es combina l'ús cultural amb el culte com Sinagoga Shlomo Ben Adret.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Beautiful Barcelona and its Jews of today and long ago» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2010].
  2. (castellà) Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona, p.166
  3. (castellà) Jaume Riera i Sants, Juderías y sinagogas en Cataluña. Diez años después, p.249
  4. «La sinagoga mayor de Barcelona» (en castellà). [Consulta: 11 juny 2010].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinagoga Major de Barcelona

Coord.: 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 33″ E / 41.3826,2.1758